Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia catalana (535)
Economia espanyola (471)
Empreses multinacionals, transnacionals (451)
PIME: Petites i mitjanes empreses (171)
Personatges Personatges
Joan Rosell (39)
Entitats Entitats
Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (56)
Foment del Treball Nacional (61)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
51 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Joan Rosell, de la patronal catalana a la CEOE
S’hi presentava amb el suport de les principals organitzacions d'empresaris integrades a la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE): la patronal madrilenya (CEIM), la metal·lúrgica (Confemetal) i la de la petita i mitjana empresa (Cepime), a més del suport de l’empresariat català, i va guanyar. Va obtenir 444 vots a favor per substituir Gerardo Díaz Ferrán, qüestionat pels problemes amb empreses com Marsans o Air Comet. El 21 de desembre del 2010, Joan Rosell va convertir-se en el quart president de la CEOE en superar el president de la patronal andalusa, Santiago Herrero, que va aconseguir 247 vots.

El president de Foment del Treball Nacional va esdevenir així el primer president elegit mitjançant unes eleccions a dues organitzacions empresarials que, fins aleshores, sempre havien designat el seu líder per consens. Rosell és, així mateix, el segon català que dirigeix l'organització principal dels empresaris espanyols després de Carlos Ferrer Salat, que va estar-ne al capdavant des del 1977 fins al 1984.

En el seu discurs d'investidura, Rosell va defensar la necessitat de fer reformes per tirar endavant el país, però sense “posar-ho tot de cap per avall”, i va demanar valentia per convèncer la societat que “cap millora econòmica es pot fer sense els empresaris”. El nou president de la CEOE va assegurar que les prioritats del seu mandat serien: “Re-acreditar l'economia de lliure mercat, ampliar les bases del diàleg social i construir ponts d'enteniment.” També va fer palesa la necessitat de “convèncer el Govern que les reformes són la millor medicina per sortir de la crisi” i afrontar el futur.

Rosell es va comprometre igualment a tornar a la CEOE el prestigi perdut durant la conflictiva presidència de Díaz Ferran, en què la confederació no va tenir la suficient “transparència” i “independència” per tractar amb el Govern, segons va dir. En l'àmbit organitzatiu, el nou president de la CEOE va afirmar que tenia la intenció de renovar els òrgans de representació de la patronal amb l'objectiu de millorar la cohesió interna i reforçar la capacitat de diàleg.

Nascut a Barcelona el 1957, casat i amb tres fills, Rosell és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) i ha estat president de diferents empreses com el fabricant de joguines Congost, Enher, Forces Elèctriques de Catalunya, OMB i Sistemes d'Higiene Urbana, SA, així com de l'Institut de Logística Iberoamericà. També ha estat assessor de la consultoria informàtica FIHOCA, d'Immobiliària Colonial, Siemens España, Endesa Italia, Endesa, Applus Servicios tecnológicos, Aigües de Barcelona i Port Aventura. El 1995, va substituir Antoni Algueró com a president de Foment del Treball Nacional, càrrec en el qual va romandre fins al 14 de març del 2011. També és patró de la Fundació del FC Barcelona i, des del 2007, pertany al consell d'administració de Criteria Caixa Corp. El nou president de la CEOE ha publicat tres llibres: España, dirección equivocada (1979), Crear 80.000 empresarios (1982) i El reparto del trabajo: el mito y la razón (2000).

Ja entrat el 2011, el secretari general de la UGT, Cándido Méndez, va destacar el paper "discret" i "clau" del president de la CEOE, Joan Rosell, en la negociació per al pacte de les pensions i va assegurar que amb l'anterior president, Gerardo Díaz Ferrán, "hagués estat impensable".