Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Joan Sardà Dexeus el 1993 quan l'Ajuntament de Barcelona li va concedir el Premi al Mèrit científic

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia espanyola (471)
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Personatges Personatges
Joan Sardà Dexeus (6)
John Maynard Keynes (3)
Luis Ángel Rojo (13)
Maria Cinta Cruells (1)
Entitats Entitats
Associació de Banquers de Barcelona (1)
Banc Central de Veneçuela (1)
Banc d`Espanya (121)
Banc Internacional per a la Reconstrucció i Desenvolupament (2)
Banc Mundial (52)
Fons Monetari Internacional (136)
Medalla al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (3)
Medalla d´Òr de la Generalitat de Catalunya (31)
Universitat Complutense de Madrid (14)
Universitat de Barcelona (193)
Universitat de Caracas (1)
Universitat de Santiago (2)
19 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Un economista universal
Joan Sardà Dexeus
El 23 de desembre de 1995 va morir a Barcelona a causa d'un emfisema pulmonar, a 85 anys, Joan Sardà Dexeus, un dels economistes més importants de l'Estat espanyol i gran artífex del pla d'estabilització del 1959, que va permetre el canvi econòmic d'Espanya.

Gràcies a aquesta iniciativa i a les mesures més o menys liberalitzadores que la van seguir, l'economia espanyola dels anys seixanta es va anar transformant progressivament en una economia comparable a la d'altres països europeus. La destrucció del teixit econòmic que va suposar la Guerra Civil i les peculiars pràctiques autàrquiques dels anys quaranta i cinquanta havien conduït l'economia espanyola a una situació sense sortida. La reinserció en la dinàmica econòmica mundial i la normalització del sistema econòmic i financer espanyols van ser en bona mesura dissenyats per Joan Sardà Dexeus.

També en el camp de la teoria i el pensament econòmics la seva obra va ser decisiva. Durant anys va ser l'únic economista de l'Estat espanyol que havia visitat mig món, que havia treballat en organismes internacionals i que havia conegut els grans mestres de l'economia del segle XX.

Sardà Dexeus va néixer a Barcelona el 13 d'abril de 1910 en el si d'una família benestant. La formació primària i de batxillerat la va fer a l'escola Albert Magne, on va estudiar la llengua alemanya. En una època en que els estudis de ciències econòmiques no existien, va fer la carrera de dret, però el 1929, en plena crisi econòmica internacional, va seguir un curs a la prestigiosa London School of Economies, on va tenir com a professor John Maynard Keynes, que va influir molt en la seva visió sobre el món econòmic.

El 1930 es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona. Un cop llicenciat i veient clarament que el que tenia més interès per a ell era l'economia, l'any 1931 va anar a estudiar economia a Munic durant un any, on va tenir professors tan notables com ara Adolf Weber. Després de passar un parell d'anys a Madrid, el 1934 va tornar a Barcelona, i va ser nomenat professor ajudant d'economia de la Universitat de Barcelona. L'any 1935 va ser nomenat vicesecretari de l'Associació de Banquers de Barcelona.

Partidari de la causa republicana, durant la Guerra Civil va estar al quarter d'Esplugues de Francolí. Acabada la Guerra Civil es va instal•lar novament a Barcelona, on va exercir com a advocat, i el 1948 va guanyar la càtedra d'economia de la Universitat de Santiago, però un any després va marxar cap a Caracas com a assessor del Banc Central de Veneçuela i també com a professor de teoria econòmica de la Universitat de Caracas.

El seu prestigi acadèmic i la seva experiència en la cooperació amb el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional des de Veneçuela el van convertir en un home clau quan l'Estat espanyol començava a negociar amb aquests organismes per sortir de l'autarquia i reinserir-se en l'economia mundial.

Malgrat la seva ideologia, ben allunyada del franquisme, el 1956 va tornar a Espanya per dirigir el servei d'estudis del Banc d'Espanya, càrrec on es va mantenir fins al 1965.

Durant aquests anys cal destacar la posada en marxa del pla d'estabilització del 1959, la reintegració de la pesseta al Sistema Monetari Internacional i tantes i tantes mesures de transformació de l'economia de guerra en una economia cada cop més comparable a la de la resta de països occidentals. En totes aquestes mesures, Sardà Dexeus hi va tenir un paper clau. Era, de fet, l'interlocutor gairebé únic dels organismes internacionals a l'Estat espanyol. Aquest fet es va oficialitzar el 1960, quan va ser designat director de l'oficina d'enllaç amb l'FMI i el BIRD.

Des del servei d'estudis del Banc d'Espanya, Sardà va tenir també un paper decisiu en la formació de noves generacions d'economistes, que pràcticament no havien tingut la possibilitat de conèixer el funcionament de les economies d'altres països. Entre els seus deixebles hi va haver el que era governador del Banc d'Espanya en el moment de la mort de Sardà Dexeus, Luis Àngel Rojo. La seva tasca pedagògica la va exercir també des de la Universitat Complutense, on des del 1960 es va fer càrrec de la càtedra de teoria econòmica.

Amb la creació el 1970 de la nova Facultat d'Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, Sardà en va ser el primer degà i el catedràtic d'hisenda pública i sistemes fiscals. Acabada la dictadura franquista, amb el nou ordre democràtic, l'agost del 1977 va ser nomenat president de la comissió per a l'estudi del mercat de valors, que va donar lloc al canvi de la borsa espanyola l'any següent.

Casat el 1978 amb Maria Cinta Cruells, Joan Sardà va ocupar fins al 1988, any en què es va retirar de la vida activa, diferents càrrecs dels consells executius i generals del Banc d'Espanya, i el desembre del 1988 va ser designat conseller honorari d'aquesta institució. Sardà posseïa nombroses condecoracions, entre les quals cal destacar la Medalla d'Or de la Generalitat (1988), la Medalla al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1993) i el premi Rei Jaume I d'economia.