Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Joaquín Rodrigo

Article de referència:
Barcelona estrena Liceu i Auditori
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Música (203)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Joaquín Rodrigo (5)
Narciso Yepes (4)
Entitats Entitats
Orquestra Simfònica de València (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
22 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Joaquín Rodrigo
El 6 de juliol de 1999 va morir a la seva casa de Madrid el compositor valencià Joaquín Rodrigo als 97 anys.

Joaquín Rodrigo Vidre havia nascut a Sagunt el 22 de novembre de 1901 (dia de Santa Cecília patrona de la música) i era el petit de sis germans. Als tres anys va quedar pràcticament cec a conseqüència d’una diftèria, però l’aïllament del món exterior li va despertar una sensibilitat musical exquisida que va evidenciar ben aviat mentre que feia estudis de solfeig, primer, i piano i violí, després, pel sistema Braile.

Als 19 ja tocava amb l’Orquestra Simfònica de València i als anys vint ja va poder estrenar algunes de les seves primeres composicions com Juglares. A partir de 1927 va estudiar a París amb Paul Dukas a París, on va travar una forta amistat amb Manuel de Falla, Isaac Albeniz i Maurice Ravel, entre d’altres.

A París va conèixer la que seria la seva dona, la pianista turca Victoria Kamhi, amb qui es va casar el 1933 i a París també va escriure la seva obra més universal, Concierto de Aranjuez, una peça per a guitarra i orquestra, en col.laboració amb el guitarrista Narciso Yepes, que va estrenar el 1940 al Palau de la Música Catalana.

Després de viure a Friburg (Suïssa), en acabar la guerra civil es va instal.lar definitivament a Madrid, on va treballar en la docència i com a crític musical dels diaris Pueblo, Marca i Madrid, a més de com a cap de la secció d’Art i Propaganda de la ONCE.

Joaquín Rodrigo també va escriure obres per l’escena i va cultivar especialment la cançó: Jo tinc un burro (1933) Cántico a la esposa (1934), Cuatro madrigales amatorios (1948) Quatre cançons en llengua catalana (1948). Altres obres seves van ser Concierto heróico per a piano i orquestra (1942), Concierto de estío per a violí i orquestra (1943), Fantasía para un gentilhombre (1954), dedicat a Andrés Segovia, Concierto Andaluz (1966) per a quatre guitarres i orquestra i música d’escena, Concierto com a divertimento (1981) o Cántico a San Francisco de Asis (1986).

Entre els guardons obtinguts destacaven: Premio Nacional de Música, Comendatari de les Arts i les Lletres de França, Gran Creu i Medalla d’Or del Mèrit Civil, Mèrit del Treball i Mèrit en Belles Arts; doctor honoris causa per les universitats de Salamanca, Southern Califòrnia, Politècnica de València, Complutense de Madrid, Alacant i Exeter, el 1990 va ser distingit amb el títol de marqués i el 1996 va obtenir Príncep d'Astúries de les Arts.