Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Gervasi Deferr

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres esports (198)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Jocs Olímpics, Olimpiades (187)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Gervasi Deferr (16)
Jesús Carballo (5)
Joan Llaneras (16)
Entitats Entitats
Jocs Olímpics d`Atenes (27)
Premi Príncep d`Astúries (99)
27 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Gervasi Deferr
Jocs Olímpics
El 23 d’agost, el gimnasta català Gervasi Deferr va guanyar la medalla d’or de la modalitat de salt dels Jocs Olímpics d’Atenes 04. Deferr es va convertir així en bicampió olímpic (també va guanyar l’or en salt a Sydney 2000) i en el millor gimnasta català i espanyol de tots els temps.

Amb una alçada d’1,65 metres i 68 quilos de pes, Deferr té unes qualitats físiques immillorables per a terra –la seva especialitat– i salt, amb un centre de gravetat molt a prop de terra i unes cames superpotents.

Nascut el 7 de novembre de 1980 a Premià de Mar en el si d’una família argentina, Deferr va començar a practicar la natació de ben petit, però als sis anys es va passar a la gimnàstica. Aviat va començar a entrenar-se al Centre de Tecnificació de la Federació Catalana, i als 12 anys es va traslladar al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès.

Membre de l’equip nacional des del 1995, després de dues temporades en la competició júnior va ser inclòs en l’equip absolut, que va disputar els Mundials de Lausana el 1997. En aquesta competició, Espanya, després de sis anys sense acudir-hi amb una selecció completa, va obtenir la novena plaça, la millor aconseguida fins aleshores. El gener del 1998 es va trencar el turmell dret a Rio de Janeiro. Un cop superada la lesió, a finals d’abril, va participar en el Campionat d’Europa de Sant Petersburg, en què la selecció júnior va acabar en quarta posició i ell es va proclamar guanyador en terra amb superioritat, amb una nota de 9,262.

L’octubre del 1999 va guanyar la medalla de plata en la final de terra (9,750) dels Mundials de Tianjin (Xina). Des del gener del 2000, va preparar una sèrie innovadora, que va definir com una “bomba” i que esperava realitzar als Jocs Olímpics de Sydney 2000. Lesionat Jesús Carballo, Deferr va acudir als Jocs com l’únic gimnasta amb possibilitats de pujar al podi. Totes les esperances estaven posades en la modalitat de terra, però en el seu exercici de la ronda de classificació es va equivocar en una diagonal, per excés d’impuls, i va quedar fora de la final (9,375). Però aquell mateix dia, la sisena posició en salt (9,712) li va permetre passar a la final d’aquest aparell. Nou dies després, el 25 de setembre, va aconseguir la medalla d’or amb una mitjana de 9,712 punts (9,800 en el seu primer salt i 9,625 en el segon) i clavant tots dos intents. Els excel·lents resultats del 2000 li van reportar el 2001 el premi Felip de Borbó, dels Premios Nacionales de l’esport, reconeixement que va compartir amb el ciclista Joan Llaneras.

Una lesió a l’espatlla li va impedir participar, durant el 2001, als primers Campionats d’Europa per Equips de Riesa (Alemanya), als Jocs del Mediterrani, als Jocs de l’Amistat i al Mundial de Bèlgica. Per superar definitivament aquests problemes es va sotmetre a una doble intervenció quirúrgica a l’Hospital de Terrasa, el 25 de setembre a l’espatlla dreta i el 12 de desembre a l’esquerra. El 24 de gener del 2002, durant la recuperació, va rebre la medalla d’or del Reial Orde del Mèrit Esportiu. I no va poder tornar a la competició fins a mitjans d’octubre del 2002. Al novembre es va proclamar subcampió del món en terra a Debrecen (Hongria), l’única prova en què va participar i en la qual va obtenir una puntuació de 9,700.

El febrer del 2003 es va saber que Deferr havia donat positiu per marihuana en un control fet a l’octubre. La Federació Internacional el va sancionar amb la suspensió dels resultats aconseguits en els tres mesos posteriors al positiu, amb la qual cosa el va desposseir de la medalla de plata aconseguida a Debrecen. Problemes d’esquena el van tenir quasi tot el 2003 allunyat de l’alta competició.

El febrer del 2004, després de tota una vida entrenant al CAR de Sant Cugat amb Alfred Hueto, es va traslladar a Madrid per preparar els Jocs Olímpics d’Atenes 04 amb els altres gimnastes de l’equip espanyol. A Atenes’04 va tornar a fallar a la final de terra, però l’endemà, el 23 d’agost, va aconseguir el seu segon or olímpic, també en salt, amb una puntuació de 9,737.