Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Intergeneracional i viu
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
B.B. King (2)
Bob Dylan (10)
Chester Arthur Burnett (1)
Elmore James (1)
Eric Clapton (6)
John Lee Hooker (3)
John Mayall (1)
Manfred Man (1)
Muddy Waters (1)
Steven Spielberg (12)
T-Bone Walker (1)
Van Morrison (2)
Entitats Entitats
Canned Heat (1)
General Motors (10)
Led Zeppelin (1)
Rolling Stones (4)
Spencer Davis Group (1)
The Animals (1)
The Who (1)
ZZ Top (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Cincinnatti (EUA) (3)
Detroit (Michigan, EUA) (2)
Memphis (Tennessee, EUA) (4)
Mississipí (EUA) (3)
San Francisco (Califòrnia, EUA) (6)
3 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
John Lee Hooker
El 21 de juny del 2001 va morir als 83 anys mentre dormia a la seva casa de Los Altos, al sud de San Francisco, el mític cantant de blues John Lee Hooker, mestre degeneracions d’intèrprets d’aquest estil musical, cosí germà del jazz i precedent del rock’n roll. Un cop desapareguts Muddy Waters (nascut al mateix poble que Hooker), Howlin' Wolf i Elmore James, la mort de John Lee Hooker va fer desaparèixer l’únic graó viu que entroncava el blues i el jazz contemporani amb la música que es feia als camps de cotó del delta del Mississipí, un gènere que, segons Hooker, tractava “d’històries d’homes i dones, cors trencats i llars desfetes”.

Autor de més de 100 àlbums i compositor de la pràctica totalitat de les seves cançons, el seu prestigi es va consolidar els anys seixanta quan rockers anglesos i nord-americans com ara Spencer Davis Group, Manfred Man, John Mayall, Eric Clapton, Rolling Stones, The Animals, The Who, Led Zeppelin, Canned Heat, Bob Dylan, ZZ Top o Van Morrison van reivindicar el seu mestratge: un blues elàstic i imprevisible, una guitarra rítmica i encisadora que acompanyava una veu profunda al servei d’un missatge trist, de construcció senzilla però sentimentalment efectiu i comunicatiu.

Igual que el seu amic i guitarrista llegendari del blues, B.B. King, John Lee Hooker mai no va voler cedir a la sofisticació i tecnificació desenvolupada per les noves generacions del jazz i el blues, i va mantenir-se fidel a l’estil cru i hipnòtic, líric i percutiu que li va donar fama i prestigi internacional, el va fer ric i li va permetre d’aparèixer al cinema (The Blues Brothers, 1980) o en la banda sonora del film The Color Purple (1985), de Steven Spielberg.

Nascut en una família d’onze germans a Clarksdale, Mississipí, el 22 d’agost del 1917, Hooker va emigrar de ben jove cap a Memphis, Cincinnatti i Detroit, on el 1943 va entrar a treballar a la General Motors. A més es treia un sobresou cantant i tocant la guitarra en locals musicals de la ciutat els caps de setmana, aprofitant els coneixements musicals que li havien donat el seu padrastre, el guitarrista Will Moore i el seu cosí, el també guitarrista Earl Hooker. La seva primera guitarra elèctrica li va proporcionar T-Bone Walker. John Lee Hooker va gravar el seu primer disc, Boogie Chillen, el 1948 i en va vendre un milió de còpies. Dedicat ja de ple a la música, va editar àlbums com ara Black Snake; Wednesday Evening Blues; Birminghan Blues; Boom, Boom; Hobo Blues; I’m in the Mood; Chill outo Don’t Look Back; i més endavant The Healer, Mr. Lucky o Too Long in Exile. Hooker, que no sabia llegir ni escriure, va estar casat quatre cops i va tenir vuit fills, 19 néts i nombrosos besnéts.