Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Jordi Dauder (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Badalona (67)
23 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
Jordi Dauder
Els qui el coneixien deien que era seductor, gran conversador i polemista incansable. Els mitjans en van destacar tant el vessant interpretatiu com el més activista. L'actor Jordi Dauder va morir el 15 de setembre del 2011, als 73 anys, a causa d'un càncer, després de 30 anys a l'escenari.

A Catalunya, per al gran públic, era en Mateu Montsolís, el personatge de la sèrie Nissaga de poder, que TV3 va emetre del 1996 al 1998, tot i que al llarg de la seva trajectòria havia rebut diversos premis pel seu treball al teatre i al cinema, entre els quals destaquen el Goya al Millor Actor Secundari pel paper de sacerdot de l'Opus Dei a la pel·lícula Camino (2009), de Javier Fesser, i el Gaudí pel paper de Manuel Azaña al film de Santiago San Miguel sobre el darrer president de la II República Espanyola.

Nascut a Badalona el 5 de març de 1938, Dauder era fill d'un dramaturg, però no tenia pensat dedicar-se a la interpretació. De fet, volia ser metge. No obstant això, la dictadura franquista el va fer canviar d'opinió en empresonar el seu pare per les seves conviccions polítiques. Va decidir estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i Història Contemporània a la Universitat de París, on va exilar-se a causa dels fets del Paranimf de 1956. A la capital francesa, va participar en els moviments socials que van propiciar el maig del 68. A més, va ser un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària, d'inspiració trotskista, tant a França com a Espanya.

Volia canviar el món i es feia sentir. Parlava, escrivia i traduïa sis idiomes, i va plasmar les seves inquietuds en novel·les i llibres de poemes pels quals va obtenir diversos premis. En tornar a Barcelona, a finals dels 70, va assumir la coordinació de la revista d'anàlisi literària Quimera. Més tard, va ser cofundador de la revista El Viejo Topo (Barcelona), la revista Coyoacán (Mèxic) i de la revista Sin Permiso.

Després van venir el teatre, el cinema i el doblatge. Dauder va ser la veu de Gregory Peck, Rod Steiger, Nick Nolte o Richard Harris i se'l va sentir a Gladiator, La guerra de las Galaxias o Matrix. Va treballar amb Pere Portabella i Ventura Pons al cinema, i al teatre, amb Calixto Bieito, Xavier Albertí o Núria Espert en clàssics de Shakespeare i Txèkhov, pels quals va arribar a ser finalista dels premis Max, els més importants de l'escena espanyola.


Activista incansable, va ser molt actiu a les manifestacions contra la guerra a l'Iraq (2002-2003) i va rebre la Creu de Sant Jordi el 2008. Va ser incinerat el 17 de setembre del 2011 al cementiri de l'Almudena, a Madrid. A l'inici del 2012, el director de cinema Antoni Verdaguer va presentar el documental Jordi Dauder, la revolució pendent, que mostra la vida apassionant d'un “personatge conseqüent que va saber utilitzar la seva popularitat en el món de la cultura per implicar-la en la lluita diària per qualsevol de les causes que afectessin a la majoria de gent."