Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Jordi Ginés, Gin

Article de referència:
Cent anys d'historietes
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Personatges Personatges
Òscar Nebreda (4)
Ramon Trossas (2)
Entitats Entitats
Barrabás (1)
DDT (1)
El Jueves (8)
El Papus (1)
Florita (1)
La Codorniz (3)
Lui (1)
Pardon (1)
Playboy (2)
Pulgarcito (1)
Stern (setmanari alemany) (2)
Yumbo (1)
58 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Jordi Ginés, Gin
L'11 de juny de 1996 va morir, a 66 anys, després d'una llarga malaltia, un dels dibuixants catalans que havien aconseguit més prestigi en el món del còmic. Gin havia estat una peça cabdal de l'equip editorial de revistes com Barrabás o El Papus, fins que va arribar a ser l'ànima de la revista humorística El Jueves.

Jordi Ginés i Soleres, Gin, va néixer el 19 de juny de 1930 a Barcelona. Malgrat haver provat, seguint els consells dels seus pares, de dedicar-se professionalment al món de les assegurances, es va decantar finalment per la seva vocació de sempre: el dibuix.

Gran admirador dels creadors catalans de principis de segle, vinculats a publicacions com L’esquella de la Torratxa, El Cu-cut, Pèl i ploma o D'Ací i d'Allà, a qui considerava els seus mestres, la seva tasca com a dibuixant la va començar als 22 anys, amb la publicació de les primeres feines fetes per encàrrec a les revistes infantils de l'època Florita, Yumbo, DDT i Pulgarcito.

Durant els anys seixanta es va consagrar professionalment en ser un dels pocs humoristes catalans que van publicar dibuixos en revistes estrangeres de molt prestigi, com ara Pardon, Stern, Playboy o Lui, on va donar sortida als dibuixos que la censura franquista no li permetia fer públics.

Les seves originals idees sobre els dibuixos i els seus continguts les va començar a plasmar al costat d'Oscar i Ivà, amb qui va dirigir El Papus. EI 1977, després de participar en l'intent de salvar La Codomiz, la revista d'humor degana de la premsa espanyola, va començar com a simple dibuixant a la revista EI Jueves, d'on, al cap d'uns anys, arribaria a ser director i accionista.

Hn els vint anys que va treballar a El Jueves, el seu prestigi i la seva consideració van anar en augment, i va ser considerat pels seus companys com el veritable inspirador de la línia editorial de la revista. Els seus companys d’EI Jueves destacaven la faceta de pintor i caricaturista de Gin i valoraven la seva devoció pels grans mestres de la pintura com Toulouse Lautrec, Goya, Leonardo Da Vinci, Velázquez o Picasso.