Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Jordi Llimona

Article de referència:
Sínode a Roma i aproximació a altres religions
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eclesiàstics i religiosos (130)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Jordi Llimona (5)
Entitats Entitats
Caputxins de Sarrià (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
280 lectures d'aquest article
129 impressions d'aquest article
Jordi Llimona
L’11 de setembre de 1999 va morir al convent dels caputxins de Sarrià el pare Jordi Llimona, a conseqüència d’un càncer. Teòleg heterodox, defensor de l’accés de les dones al sacerdoci i comprensiu amb el divorci i l’avortament, Llimona havia estat també un destacat activista antifranquista. Partícip de la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, en la Caputxinada del 1966, també va estar integrat a l’Assemblea de Catalunya i va ser en la formació del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Jordi Llimona i Barret va néixer a Barcelona el 20 de maig de 1924 i era fill del pintor Rafael Llimona i nét de l’escultor Josep Llimona. Ordenat sacerdot als 26 anys, va treballar de director del Centre Filosòfic d’Olot i en el període 1957-59 es va llicenciar en Teologia a la Universitat Gregoriana de Roma.

Seguidor del Concili Vaticà II, el pare Llimona va desenvolupar un ideari propi que el va enfrontar amb la jerarquia eclesiàstica i al poder constituït. Les seves idees van quedar plasmades en diferents obres: Església i estat (1963), Sempre nòmades (1971), Pensament i compromís (197), Fe sense fronteres (1973), La noia de Cadaqués (1973), Humans tanmateix (1973). El 1991 va escriure un dels seus llibres més polèmics, Per una mort més humana, on es plantejava qüestions com el dret al suïcidi i l’eutanàsia activa. Creu de Sant Jordi 1999, també havia publicat L’hora dels pobles (1993), Temes de cada dia (1994) i La tolerància i els seus fonaments (1997).