Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Jordi Sarsanedas

Article de referència:
Més enllà de la polèmica
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Personatges Personatges
Jordi Sarsanedas (13)
Entitats Entitats
Òmnium Cultural (140)
PEN Club Català (6)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Premi Josep Pla (33)
Serra d`Or (14)
9 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Jordi Sarsanedas
El 16 de maig l'escriptor Jordi Sarsanedas va obtenir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 1994, instituït per Òmnium Cultural l’any 1969, en reconeixement de la seva "contribució notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans".

El premi era, indubtablement, un reconeixement a la seva obra literària, dotada d’una força peculiar i d’un llenguatge planer i acurat, i filla d’un món molt propi. Però també era el reconeixement a tota una vida dedicada a la creació i l’organització de tota mena d'infraestructures que permetessin el desenvolupament de la cultura catalana. Sarsanedas era un creador important, però per damunt de tot un lluitador infatigable, des dels temps més durs del franquisme.

Jordi Sarsanedas va néixer el mes de setembre del 1924 a Barcelona í va estudiar lletres a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Va treballar com a professor de llengua i literatura franceses a la Universitat de Barcelona. Després va exercir a la Universitat de Glasgow durant dos anys, i a Itàlia quatre anys (1958-1961). A més, va ser professor de l'Institut Francès de Barcelona i al Liceu Francès, i director adjunt a l'Escola Aula.

Va guanyar el premi Josep Pla 1981 per la seva novel·la La noia a la sorra, escrita el 1955. Altres obres seves molt valorades per la crítica van ser: Mites (1954, premi Víctor Català), El martell (1956), Contra la nit d'Oboixangó (1952), Plou i fa sol (1959), El balcó (1969) i Un diumenge a Clarena i altres narracions (1981).

Com a poeta, destaquen el seu recull La Rambla de les Flors, Algunes preguntes, algunes respostes i Postals d'Itàlia, així com el volum publicat el 1990: Fins a un cert punt poesia (1945-1989).

Va col·laborar en la revista Ariel i en el moviment de la Nova Cançó. Va participar com a actor i director en la primera representació de Primera història d'Esther, de Salvador Espriu, al Palau de la Música. A més, va destacar com a director de la revista Serra d'Or, com a membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1988 i com a president del PEN Club Català des del 1983.