Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
José Agustín Goytisolo

Article de referència:
Adéu a Alberti, l'últim poeta del 27
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Literatura i llibres (278)
Personatges Personatges
Albert Manent (10)
Àlex Susanna (6)
Alfons Costafreda (1)
Carles Riba (9)
Carlos Barral (3)
Gabriel Ferrater (7)
Jaime Gil de Biedma (3)
Joan Vinyoli (3)
Joan Margarit (13)
Joan Salvat-Papasseit (4)
Joan Oliver (13)
José Agustín Goytisolo (3)
Josep Carner (3)
Josep Vicenç Foix (8)
Juan Goytisolo (6)
Luís Goytisolo (2)
Maria Mercè Marçal (17)
Salvador Espriu (19)
Vicent Andrés Estellés (7)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
30 lectures d'aquest article
28 impressions d'aquest article
José Agustín Goytisolo
El 19 de març de 1999 el poeta José Agustín Goytisolo posava fí a la seva vida al llançar-se per la finestra de casa seva al carrer Marià Cubí de Barcelona.

José Agustín havia nascut a Barcelona el 15 de juny de 1928 en el sí d’una família vasco cubana de mare catalana la seva infantesa va quedar marcada per la mort prematura de la seva mare Julia Gay durant un bombardeig de les tropes franquistes a la Gran via de Barceona l’any 1938. La família Goytisolo formada per quatre germans Marta José Agustín, Juan i Luís sempre van estar en contacte amb el món intel•lectual, prova d’això es que els tres nois tots s’han dedicat a la literatura, José Agustín com a poeta, Juan com a novel•lista i assagista i Luís com a novel•lista.

Durant els anys d’estudiant a la facultat de Dret a la Universitat de Barcelona José Agustín va entrar en contacte amb Carlos Barral i Jaime Gil de Biedma entre d’altres, junts van forma l’Escola de Barcelona on també hi havien autors com Gabriel Ferrater i Alfons Costafreda.

La obra poètica de Goytisolo es centra en la segona meitat dels anys cinquanta , enquadrat en el realisme social de la postguerra compromès amb l’antifranquisme, el seu primer llibre publicat va ser El retorno publicat al 1955 de fet es un llibre dedicat a la seva mare, la ruptura amb el seu món de la seva infantesa i el refús d’un món exterior mediocre, després al 1958 va publicar Salmos al viento. on denunciava la engreida cara d’una burgesia hipòcrita i el 1960 va publicar Claridad on Goytisolo recrea i actualitza de forma satírica i autobiogràfica la poesia castellana. Años decisivos (1961), Algo sucede (1968), Bajo tolerancia (1974), Taller d’arquitectura (1977), Palabras para Julia y otras canciones (1979) Los pasos del cazador (1980) A veces gran amor (1980), Sobre las circunstancias (1983) Final del adiós (1984), El rey Mendigo (1988), La noche le es propcia (1992), Novísima oda a Barcelona (1994), El ángel verde y otros poemas encontrados (1993), Elegías a Julia Gay (1993), Como los trenes en la noche (1994), Cuadernos de El Escorial (1994), Las horas quemadas (1996)

A part de la seva obra pròpia José Agustín també va difondre i traduir al castellà la poesia d’autors catalans, com Josep Carner, Carles Riba, Josep V. Foix, Joan Salvat-Papasseit, Marià Manent, Pere Quart, Bartomeu Roselló-Pòrcel, Salvador Espriu Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater a traves d’una antologia titulada Poetas catalanes contemporáneos publicada al 1968 aquesta obra li va valdre per ser considerat un dels pocs intel.lectuals d’aquest país que ha intentat unir les dues cultures la catalana i la castellana , el 1996 va tornar a fer una altre edició d’aquest llibre aquesta vegada introduint altres poetes com Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet, Màrius Sampere, Marta Pessarrodona, Joan Margarit, Narcís Comadira Fancesc Parcerisas, Pere Gimferrer, Pere Rovira, Maria Mercè Marçal i Àlex Susanna.

Goytisolo des de molt al principi de la seva carrera literària ja havia traduït a poetes catalans com Salvador Espriu en La pell de Brau de al 1963, el 1979 juntament amb Pere Gimferrer i José María Valverde va traduir l’obra completa de Gabriel Ferrater en un volum titulat Mujeres y días, el 1980 va traduir Cuarenta poemas de Joan Vinyoli Durant la dècada dels 80 va tirar endavant la col.lecció Marca Hispànica de poesia catalana traduïda al castellà amb textos bilingües. El 1997 va tornar a traduir un altre antologia poètica catalana sota el títol Veintiún poetas catalanes para el siglo XX.

Els seus poemes van ser molt coneguts gràcies a que molts cantoautors com Paco Ibáñez, Joan Manuel Serrat els van musicar, el poema Palabras para Julia dedicat a la seva filla es pot ser el més representatiu.