Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
José Antonio Camacho

Article de referència:
França guanya el seu mundial
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Personatges Personatges
José Antonio Camacho (22)
Lorenzo Sanz (9)
Entitats Entitats
Rayo Vallecano S.A.D. (11)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Reial Club Deportiu Espanyol (194)
Reial Federació Espanyola de Futbol (27)
Selecció Espanyola de futbol (38)
Sevilla Fútbol Club (42)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Cierza (Múrcia) (1)
8 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
José Antonio Camacho
El 15 de setembre de 1998 José Antonio Camacho va ser nomenat seleccionador espanyol de futbol en substitució de Javier Clemente que havia rescindit el seu contracte cinc dies abans. Camacho va signar un contracte que arribava fins el 31 de juliol de l’any 2000, que establia una remuneració de 80 milions de pessetes per temporada i que li donava dret a disposar del seu propi equip de col·laboradors: José Carcelén i Carlos Lorenzana. Aquest dret li havia estat negat a Luis Aragonés, el primer entrenador amb qui havia contactat la Federació Espanyola de futbol per substituir Clemente, i que no va acceptar l’encàrrec precisament perquè l’obligaven a mantenir tot l’equip tècnic de l’etapa anterior.

José Antonio Camacho va néixer a Cierza (Múrcia) el 8 de juny de 1955. Es va iniciar de molt jove en el món del futbol i ja el 1971 va debutar com a jugador amb l’Albacete equip on va jugar fins que la temporada 1973-1974 va fitxar pel Castilla i la temporada següent, amb 19 anys, es va integrar ja a la plantilla del Reial Madrid, el seu equip de tota la vida, amb el que va jugar fins el 1989. Durant els seus anys com a jugador del Madrid Camacho va guanyar 9 lligues, 5 Copes, una Copa de la Lliga i 2 Copes de la UEFA. Al llarg de la seva carrera va ser 81 vegades internacional, un rècord només superat pel porter Zubizarreta.

Acabada la seva etapa com a jugador, Camacho va iniciar la seva carrera d’entrenador la temporada 1990-1991 com a segon tècnic del Reial Madrid. L’any següent es va convertir en primer entrenador del Rayo Vallecano i va aconseguint l’ascens de l’equip a primera divisió en la seva primera temporada. Després d’una nova temporada al Rayo, el 1993 va fitxar com a entrenador de l’Espanyol i va aconseguir també que l’equip pugés la primera temporada a la Divisió d’Honor. Va entrenar dues temporades més a l’equip de Barcelona, la temporada 1996-1997 va entrenar el Sevilla, i la temporada 1997-1998 va tornar a entrenar a l’Espanyol de Barcelona.

El 18 de juny de 1998 va aconseguir el que sempre havia dit era la seva màxima il·lusió: signar com a entrenador del Reial Madrid. Però vint dies després, el 9 de juliol, va renunciar al càrrec sense ni tan sols haver començat la temporada, després que la directiva de Lorenzo Sanz es negués a acceptar les condicions que Camacho exigia en el contracte del seu preparador físic, Carlos Lorenzana.

L’elecció de Camacho, un home impetuós i amb un caràcter fort, com a nou tècnic de la selecció espanyola va ser valorada positivament per la majoria de comentaristes que hi van veure el retorn als orígens d’una selecció que sempre havia basat el seu joc més en la fúria que no pas en una estratègia refinada. La filosofia del nou seleccionador l’havia definit ell mateix perfectament: “La meva única obligació és que l’equip surti a guanyar cada un dels partits”.