Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
José María Aznar

Article de referència:
El govern del partit popular
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Ana Botella (9)
José María Aznar (620)
Manuel Fraga Iribarne (66)
Entitats Entitats
Alianza Popular (18)
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Partit Popular (1639)
Universitat Complutense de Madrid (14)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
11 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
José María Aznar
José Maria Aznar Lópezva néixer a Madrid el 25 de febrer de 1953. Nét de l'ambaixador i periodista Manuel Aznar, va estudiar el batxillerat al Col·legi del Pilar i es va llicenciar en dret a la Universitat Complutense de Madrid el 1975. Després de guanyar les oposicions al cos d'inspectors de finances de l'Estat, va ingressar al ministeri d'Hisenda com a cap de coordinació de pressupostos i finances.

Casat amb Ana Botella, amb qui va tenir tres fills, el 1977 Aznar es va afiliar a Aliança Popular. El 1978 es va traslladar a Logronyo, i al cap de poc temps va ocupar la secretaria general d'AP a la Rioja. El 1981 va ser elegit titular de la subsecretaria nacional d'autonomies i regions del partit, i més tard es va encarregar de la secretaria de formació política. Diputat per Àvila des del 1982, va renovar la seva condició als comicis de 1986, i aleshores va ser nomenat portaveu d'afers econòmics del partit i membre de la comissió constitucional del Congrés.

En les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó del 10 de juny de 1987 va encapçalar la candidatura del seu partit a la presidència de la comunitat autònoma, i en guanyar va ser investit president de l'autonomia el 21 de juliol d'aquell any. La victòria obtinguda va ser molt ben valorada al partit, i Aznar es va col·locar al capdavant del procés de refundació d'Aliança Popular, que va culminar en el congrés constituent del Partit Popular el mes de gener del 1989, en què José Maria Aznar va ser nomenat vice-president, juntament amb Miguel Herrero y Rodríguez de Minón, Abel Matutes, Marcelino Oreja, Fèlix Pastor i Isabel Tocino, sota la presidència de Manuel Fraga.

La proximitat de les eleccions generals del mes d'octubre d'aquell any va decantar la balança del partit a favor seu, i es va convertir en cap de llista del partit a Madrid i en candidat del partit a la presidència del govern. Els resultats obtinguts amb el seu lideratge van ser positius, ja que va aconseguir superar per un diputat i 11 senadors el sostre electoral fixat per Manuel Fraga, que aquell mateix any va guanyar les eleccions autonòmiques a Galícia. El congrés de Sevilla del mes d'abril del 1990 el va elegir president del Partit Popular.

El PP va anar confirmant la tendència a l'alça en vots en les eleccions municipals del 26 de maig de 1991 i en les generals del 6 de juny de 1993, on si bé no va aconseguir guanyar, va millorar els resultats anteriors i va fer perdre als socialistes la majoria absoluta que havien conservat des del 1982. Des de llavors, Aznar va iniciar una ofensiva parlamentària i política que va fructificar en els resultats obtinguts en les eleccions al Parlament Europeu celebrades del 9 al 12 de juny de 1994, en què el Partit Popular va guanyar els socialistes en obtenir 28 escons i el 40% dels vots, mentre que el PSOE només n'aconseguia 22 i el 30,6% dels vots.

La tendència es va confirmar un altre cop en les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig de 1995, quan el PP va capgirar el mapa polític espanyol convertint-se en la força més votada en 11 de les 13 autonomies on hi havia eleccions i en 42 dels 50 Ajuntaments de capital de província. Poc abans d'aquestes eleccions, el 19 d'abril de 1995, José Maria Aznar va sortir il·lès d'un atemptat d'ETA perpetrat amb cotxe bomba a Madrid. En l'atemptat, que va provocar l'ensorrament d'una casa de dues plantes, va morir una dona de 73 anys i 16 persones van resultar ferides de diversa consideració.

El 3 de març de 1996, Aznarva guanyar les eleccions generals amb 156 diputats. Encara que no va aconseguir la majoria absoluta, sí que va veure realitzat el seu somni d'infantesa, segons explicava la seva mare: "Primer va voler ser torero, després futbolista, però uns anys més tard deia que preferia ser president del govern."