Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Josep Benet

Article de referència:
Josep Benet, un premi amb història
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Personatges Personatges
Josep Benet (16)
Entitats Entitats
Assemblea de Catalunya (14)
Centre d´Història Contemporània de Catalunya (6)
Entesa dels catalans (5)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (46)
Unió Democràtica de Catalunya (194)
10 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Josep Benet
Josep Benet i Morell va néixer a Cervera, la Segarra, el 14 d'abril de 1920. Format a l'Escolania de Montserrat, va ser un dels fundadors de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

El 1938 es va incorporar al front republicà, en l'anomenada Lleva del Biberó, que va entrar en combat en un últim i inútil esforç de la Generalitat republicana per aturar la victòria de Francisco Franco i els seus aliats europeus. Després de la guerra, es va llicenciar en dret l'any 1945. Si bé va exercir com a advocat, sempre va mantenir viu el seu interès per la història i la reconstrucció nacional de Catalunya.

Políticament, va participar en la fundació del Front Universitari de Catalunya (1944-47) i dels Grups Nacionals de Resistència. També va participar en esdeveniments cabdals de la postguerra, com la vaga de tramvies de 1951, l'afer Luis de Galinsoga del 1960, la campanya de suport a l'abat Aureli Maria Escarré del 1964, la de solidaritat amb el Sindicat Democràtic d'Estudiants el 1966 i la de Volem bisbes catalans el 1967. Benet va participar també en la fundació de les revistes Germinabit (1949) i Serra d’Or (1959) i com a advocat va actuar de defensor de forca represaliats en els anys del franquisme.

Després d'haver estat proper a Unió Democràtica de Catalunya, el 1971 va integrar-se com a independent en l'Assemblea de Catalunya. A les primeres eleccions democràtiques, el 1977, Benet es va presentar, juntament amb Francesc Candel i Alexandre Cirici com a candidat per l'Entesa dels Catalans i va esdevenir el senador més votat de tot l'Estat. El 1979 va ser reelegit, aquest cop amb el suport del PSUC, que el 1980 el va presentar com a candidat a la presidència de la Generalitat en les eleccions al Parlament de Catalunya.

El 1985 va accedir a la direcció del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, dependent de la Generalitat.

Entre les seves obres historiogràfiques destacaven: Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Catalunya sota el règim franquista (1973), Marxisme català i qüestió nacional catalana (1974), El moviment obrer a Barcelona durant el bienni progressista (1976), L'ocupació de Catalunya per les tropes franquistes (1977), Desfeta i redreçament de Catalunya (1978), Combat per una Catalunya autònoma (1979), Fets i personatges (1981), Els valencians davant la qüestió nacional (1983), Exili i mort del president Companys (1990) i El president Tarradellas en els seus textos (1992).