Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Res de res
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Dopatge (49)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Johan Cruyff (68)
Josep Guardiola (102)
Entitats Entitats
Brescia Calcio (9)
Copa de la UEFA (44)
Copa del Rei de Futbol (102)
Futbol Club Barcelona (971)
Gimnàstic de Manresa (2)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Recopa d`Europa de Futbol (15)
Supercopa d`Europa (21)
Supercopa d´Espanya de futbol (29)
UEFA Champions League (133)
24 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Josep Guardiola
L’onze d’abril del 2001, el capità del Barça i organitzador del joc de l’equip, Josep Guardiola Sala, va anunciar als mitjans de comunicació la seva intenció d’abandonar el club al qual havia estat vinculat durant 17 anys quan finalitzés la temporada. Va voler avisar amb temps, abans que el Barça perdés les opcions de la UEFA i la Copa, per evitar que la seva decisió es vinculés als resultats que s’obtinguessin. Ben al contrari, Guardiola va explicar que la decisió de deixar el Barça responia a un desig de començar una nova etapa personal i esportiva.

Nascut el 18 de gener del 1971 a Santpedor (Bages), va començar a jugar a futbol al Gimnàstic de Manresa, i el 28 de juny de 1984, quan només tenia 13 anys, va ingressar a la Masia, l’escola del Barça, on es va anar forjant com a jugador. El 16 de desembre de 1990 va debutar al primer equip de la mà de Johan Cruyff en un partit de Lliga contra el Cadis que el Barça va guanyar per 2 a 0. Tot i que aquella temporada només va jugar quatre partits a la màxima categoria, perquè continuava sent el director de joc del Barça B, ja va demostrar ser un gran migcampista.

La temporada 1991-1992 va ser la del seu esclat en assumir la batuta del primer equip, al qual va conduir a la victòria a la final de Wembley, en què el Barça va conquerir la seva única Copa d’Europa. El mateix 1992 el migcampista català va guanyar la medalla d’or olímpica amb la selecció espanyola i va rebre el Trofeu Bravo com a millor jugador europeu sub-21.

Des de llavors Guardiola es va convertir en un jugador indispensable per al club, tant pel seu paper damunt del terreny de joc com per la seva catalanitat i intel·ligència fora del camp. Els moments més difícils els va passar la temporada 1997-98, ja que va estar pràcticament tota la temporada sense jugar per una lesió muscular als isquiotibials. Tot i que alguns el donaven per acabat per a la pràctica del futbol, va tornar a jugar a ple rendiment i va seguir demostrant que la seva capacitat de joc depenia més del cervell que de les cames.

Al llarg de les 10 temporades que va jugar amb el primer equip blaugrana, Pep Guardiola va jugar 375 partits, va marcar 10 gols i va guanyar 6 Lligues (1991, 92, 93, 94, 98, 99), 1 Copa d’Europa (1992), 1 Recopa d’Europa (1997), 2 Supercopes d’Europa (1993, 1998), 2 Copes del Rei (1997, 1998) i 4 Supercopes d’Espanya (1991, 1992, 1994, 1996). Va jugar 6 partits amb la selecció catalana i 42 amb l’espanyola.

El 24 de juny del 2001 va jugar el seu darrer partit amb la samarreta blaugrana. Tot i les ganes del públic d’oferir un gran comiat a Guardiola, va ser un partit trist, ja que el Barça va empatar a un contra el Celta, va quedar eliminat de la Copa del Rei i va tancar la temporada sense cap títol.

Després de mesos de negociacions i rumors, el 26 de setembre Guardiola va fitxar per una temporada pel modest equip italià del Brescia. Un mes després de començar a jugar al calcio va ser provisionalment suspès per un presumpte cas de dopatge, ja que havia donat positiu per nandrolona, un esteroide anabolitzant utilitzat per millorar el rendiment, en dos controls antidopatge que se li havien fet el 21 d’octubre i el 4 de novembre, després de sengles partits. A partir d’aquell moment, Guardiola, que podia ser sancionat per un període d’entre sis mesos i dos anys, va dedicar tots els seus esforços a demostrar que era innocent.