Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2007

Imprimir    Recomanar article
Josep Guinovart i Bertran

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Personatges Personatges
Antoni Tàpies (39)
Henri Matisse (2)
Joan Josep Tharrats (8)
Jordi Muxart (1)
Josep Guinovart (12)
Modest Cuixart (6)
Paul Cézanne (2)
Xavier Nogués (1)
Entitats Entitats
Dau al Set (6)
Escola d'Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona (1)
Espai Guinovart (4)
Foment de les Arts Decoratives (12)
Fundació Taüll (2)
Museu d´Història de Catalunya (21)
Premi Nacional d`Arts Plàstiques (10)
Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
123 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Josep Guinovart i Bertran (1927-2007)
El pintor, dibuixant i gravador Josep Guinovart i Bertran va morir d’un infart de miocardi el 12 de desembre del 2007, a l’edat de 80 anys, a l’Hospital de Barcelona.

Nascut a Barcelona el 1927 en el si d’una família d’artesans, als 14 anys va començar a treballar com a pintor de parets. El 1944 va ingressar a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona, i posteriorment va estudiar al Foment d’Arts Decoratives de la mateixa ciutat.

A partir de l’any 1951 es va començar a dedicar plenament a la pintura, i va realitzar il·lustracions per la revista Dau al Set. L’any 1953, quan ja estava totalment consagrat en la pintura, i ja havia realitzat una exposició a les Galeries Syra de Barcelona, va guanyar una beca de l’estat Francès que li va permetre realitzar un viatge de cinc mesos a París, on es va familiaritzar amb l’obra de Henri Matisse i Paul Cézanne, i amb moviments com el cubisme.

Al tornar d’aquell viatge, va fundar el grup Taüll, junt amb altres artistes com Modest Cuixart, Jordi Muxart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats. A partir d’una primera època més figurativa, l’obra de Guinovart va evolucionar cap a una temàtica de caràcter social i amb tendència al muralisme, i després de treballar durant una etapa en il·lustracions i decorats escenogràfics, als voltants de l’any 1957 les corrents abstractes i l’informalisme van obrir noves perspectives en la seva obra, que es va transformar en poc convencional.

Guinovart sempre va veure l'art com una eina útil per comunicar-se amb el públic. Va començar a utilitzar l’incorporació d’objectes i la utilització lliure de matèria (residus, fusta cremada, caixes,…), utilitzava elements tridimensionals gairebé constantment a les seves obres, la majoria també de gran format. En aquesta època va iniciar unes experiències pròximes al collage i l’ensamblatge, mitjançant també l’ús de materials diversos.

A partir dels anys 60 es va allunyar de l’informalisme, realitzant obres amb una forta càrrega expressiva en el traç i el color. A la dècada següent es va decantar per l’ús sistemàtic de materials com sorra, terra, fang o palla, en obres com Pedres i fang (1977), alhora que iniciava una sèrie d’obres de caire social i polític, com Homenatge a Picasso (1967) i Homenatge al Che (1968). A finals dels anys 70 i principis dels 80, va iniciar la projecció tridimensional de les seves obres, amb la creació d’ambients, on destacava Contorn-extorn (1978), i va ser també en aquella època que va començar la seva activitat com a gravador.

La producció artística de Guinovart va ser molt variada: pintures murals, decorats, il·lustracions, disseny de cartells, tapissos, gravats i escultures, una obra que sempre es va mantenir a mig camí entre la pintura i l’escultura. Aquesta extensa producció li va permetre exposar part de la seva obra a molts museus de Catalunya (Barcelona, L’Hospitalet, Vilanova i la Geltrú, Sant Pol de Mar i Agramunt), Espanya (Madrid, Bilbao, Àlaba, Tenerife, Vitòria i Saragossa), Europa (Milà i Berlín) i Amèrica (Nova York, L’Havana, Santiago de Xile, Mèxic DF i Caracas). L’any 1990 es va exposar una retrospectiva de la seva obra al Centre Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat que li va merèixer el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També havia estat premiat el 1982 pel Ministerio de Cultura amb el mateix premi.

L'any 1994 es va inaugurar l’Espai Guinovart a Agramunt (Lleida), dedicat a la seva obra. En aquesta població hi havia nascut la seva mare i ell sempre hi havia estat vinculat, ja que allà hi va passar la Guerra Civil, fins al punt que l’Ajuntament de la vila el va nomenar fill adoptiu l’any 2003.

L’agost del 1998 va realitzar una exposició dedicada a Federico García Lorca que va inaugurar a Castelldefels i va tancar a Granada, ciutat natal del poeta, amb motiu dels actes commemoratius del centenari del naixement de García Lorca. El 2002 a la Pedrera de Barcelona, va tenir lloc una gran exposició antològica de la seva obra on es van reunir setanta olis de l’artista. En els últims anys, la pintura de Guinovart denunciava amb contundència el drama de la guerra d'Iraq i, per extensió, tot el seu compromís polític i social a favor dels més desfavorits.

El quatre de desembre del 2007 es va inaugurar una exposició dels seus cartells al Museu d'Història de Catalunya. Va ser sortint de l'acte d'inauguració d'aquesta mostra quan Guinovart es va començar a trobar malament. Era un infart. Ingressat a l'Hospital de Barcelona, el pintor havia millorat en els últims dies i esperava que li donessin l'alta en breu. Però el cor li va tornar a fallar el dia 12 ja de manera irreversible.

Els darrers mesos Guinovart havia treballat intensament no només en la mostra de cartells al Museu d'Història, sinó també en una exposició en evocació a Xavier Nogués al Museu Vinseum de Vilafranca del Penedès. Feia poc temps també havia exposat a la galeria Artgràfic de Barcelona -una de les seus de la Joan Prats, la seva galeria de referència a la ciutat- els originals per al llibre de la temporada d'òpera 2007-2008 del Liceu, editat pels Amics del Liceu.