Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Josep Piqué

Article de referència:
El govern del partit popular
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Javier De la Rosa (44)
Joan Hortalà (2)
Joan Molins (3)
José María Aznar (620)
Josep Piqué (189)
Macià Alavedra (40)
Margarida Montaner (1)
Entitats Entitats
Caixa d`Estalvis i Pensions (171)
Cercle d'Economia (50)
Enfersa (1)
Ercros (13)
Grup KIO (12)
Grupo Torras (7)
Partit Popular (1639)
Universitat de Barcelona (193)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
14 lectures d'aquest article
19 impressions d'aquest article
Josep Piqué
Nomenat ministre d'Indústria i Energia del govern del Partit Popular constituït després de la investidura de José Maria Aznar, Josep Piqué i Campsera l'únic ministre català del govern del PP, malgrat no ser militant del PP català.

Josep Piqué va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 de febrer de 1955. Llicenciat en dret i en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de Barcelona, es va doctorar amb la qualificació cum laude amb la tesi La eficacia de las políticas monetarias de estabilización econòmica y las expectativas racionales: aproximacíón a los shocks de oferta.

Piqué va començar les activitats professionals com a professor de teoria econòmica a la Universitat de Barcelona i com a membre del servei d'estudis de la Caixa d'Estalvis i Pensions. Assessor del govern català en la comissió mixta d'avaluacions, el 1986 va ser nomenat director general d'Indústria de la Generalitat en l'etapa en què Joan Hortalà(1984-1987) en va ser conseller, i va continuar en la responsabilitat quan Macià Alavedra va substituir Hortalà.

El 1988, Josep Piqué va passar al sector privat, integrant-se en el grup Torras, quan era dirigit pel financer i home de KIO a Espanya Javier de la Rosa. En produir-se la fusió de la química Cros amb Explosivos Río Tinto, que va originar el primer grup químic espanyol, Piqué va ocupar la presidència d'Erkimia, una de les filials del grup.

El 1991 va ser nomenat conseller delegat d'Ercros, i va ocupar també la presidència d'Enfersa, des d'on va impulsar la fusió d'aquesta amb Fesa, dins del pla de reorganització del grup Ercros, la presidència del qual va assumir el mes de juny del 1992. Com a president d'Ercros, Josep Piqué va afrontar la crisi de l'empresa i va dirigir el reflotament de la companyia, que patia una greu suspensió de pagaments, amb un deute de més de 200.000 milions.

El 12 de juliol de 1995 va substituir Joan Molins en la presidència del Cercle d'Economia de Barcelona, institució on exercia la vicepresidència des del mes de juliol del 1992.

El 5 de maig de 1996 va ser nomenat ministre d'Indústria i Energia en el primer gabinet del Partit Popular presidit per José Maria Aznar, on era l'únic ministre independent del PP. La principal missió de Piqué com a ministre d'Indústria era tirar endavant la política de privatitzacions que el nou govern volia impulsar. Un fruit de la seva política el 1996 va ser la firma del protocol elèctric entre les principals companyies del sector, que va suposar l'aprovació de la primera reducció de tarifes elèctriques en la història del país.

Autor de diverses publicacions econòmiques especialitzades, com Keynes i el control de la inversió, La política econòmica española o La financiación de la economia: sector publico, sector privado, Josep Piqué estava casat amb Margarida Montaner i tenia dos fills.