Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Josep Pont i Gol

Article de referència:
L'any del Concili català
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eclesiàstics i religiosos (130)
Personatges Personatges
Josep Pont i Gol (3)
Entitats Entitats
Conferència Episcopal Tarraconense (11)
Creu de Sant Jordi (113)
52 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
Josep Pont i Gol
El 4 d'octubre de 1995 va morir a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, a causa d'una insuficiència càrdio-respiratòria, l'arquebisbe emèrit de Tarragona, Josep Pont i Gol. Fill d'una humil família pagesa, va néixer a Bellpuig el 9 d'abril del 1907. De molt jove, el 1919, va ingressar al Seminari de Solsona, on va estudiar llatí i filosofia.

L'any 1926 es va traslladar a Roma i es va doctorar en sagrada teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana l'any 1931. El 21 de març del mateix any va ser ordenat sacerdot a Sant Joan del Laterà i va oficiar la seva primera missa a les catacumbes de Sant Calixt.

Aquell mateix any va tornar a Catalunya i va ser designat vicari de la parròquia de Palau d'Anglesola, càrrec que va ocupar fins a l'esclat de la Guerra Civil. Durant la guerra va estar amagat a casa dels dirigents republicans del poble, i no va trepitjar el carrer fins que hi van arribar les tropes franquistes. Es va posar a disposició de les noves autoritats, que li van demanar que oficiés una missa a la plaça del poble. Va fer-ho parcialment en català.

Immediatament va ser nomenat professor i prefecte de disciplina del Seminari de Solsona. L'any 1948 va guanyar la càtedra de canongia doctoral de la catedral de Solsona, i l'any següent va ser designat secretari de cambra i de govern de la diòcesi per l'aleshores bisbe de Solsona Vicent Enrique i Tarancón. Des d'aquest càrrec va treballar intensament per la unitat pastoral dels bisbats catalans i va impulsar els secretariats de catequesi, missions i Acció Catòlica.

El 1952 va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Sogorb, que posteriorment es va convertir en la de Sogorb-Castelló, i va ocupar aquest càrrec fins al 26 de novembre de 1970. El 21 de gener de 1971 va ser designat arquebisbe de Tarragona i, consegüentment, president de la Conferència Episcopal Tarraconense. Durant el seu episcopat va ser un ferm defensor de la catalanitat de l'Església i es va mostrar partidari de la creació d'una conferència episcopal catalana. Una de les seves iniciatives més emblemàtiques va ser el retorn de les despulles del cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, des de Suïssa, on havia mort a l'exili, i el seu enterrament definitiu a la capella de Sant Fructuós de la catedral de Tarragona, on el mateix Pont i Gol seria enterrat el 1995. Va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi el 27 de maig de 1982. El 12 d'abril de 1983 el papa Joan Pau II va acceptar la seva dimissió per raó d'edat.

Després de la seva jubilació, Pont i Gol va residir inicialment a Tarragona, on va ser proclamat fill adoptiu de la ciutat el setembre del 1988, i posteriorment es va traslladar a viure al Palau Episcopal de Solsona i passava curtes temporades a la seva vila natal de Bellpuig, on, després de la seva mort a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, va ser instal·lada la capella ardent, a l'església de Sant Nicolau.