Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Josep Millàs, preisdent d'Òmnium, entrega el premi a Josep Vallverdú

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Personatges Personatges
Josep Vallverdú Aixalà (5)
Entitats Entitats
Creu de Sant Jordi (113)
Editorial la Galera (9)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Premi Crítica Serra d`Or (44)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Premi Literari Folch i Torres (9)
Premi Nacional de Literatura (17)
Premi Recull de Narrativa: Premi Joaquim Ruyra (9)
37 lectures d'aquest article
25 impressions d'aquest article
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Josep Vallverdú
Josep Vallverdú i Aixalà va ser l'autor distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en la seva edició de l'any 2000. Nascut a Lleida el 9 de juliol de 1923, Vallverdú es va matricular a la Universitat de Barcelona per cursar la carrera de Filosofia i Lletres, en l'especialitat de clàssiques: grec i llatí.

L'any 1947 el van cridar per treballar a la universitat, com a becari, amb el doctor Rubió que necessitava un col•laborador per a la seva tasca d'investigador a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El 1949 va anar a treballar en una acadèmia de Sant Feliu de Guíxols, centre que va acabar dirigint. Durant la seva estada a Sant Feliu va intervenir en les activitats culturals de la vila, va impartir conferències, va formar part de la primera redacció de la revista Àncora i, el 1954, va guanyar el concurs estatal de novel•la juvenil d'aventures convocat per una editorial d'Alcoi amb Las cinco vidas del Nereo.

Entre el 1956 i el 1958 Vallverdú i la seva família van viure a Balaguer on l'escriptor va treballar de professor d'institut i va iniciar el camí professional en el món editorial. Va enviar un recull de contes, Festa Major, al premi Victor Català que no va guanyar i no es va publicar fins el 1961.

El primer llibre en català, El venedor de peixos, el va publicar el 1960 i un any després, a la seva creació, va començar a col•laborar a la revista Cavall Fort. El 1963 va guanyar el Premi Joaquim Ruyra, amb L'abisme de Pyranos, que es va publicar amb el títol Trampa sota les aigües.

Vallverdú, un autor molt prolífic, havia escrit entre 70 i 80 llibres i n'havia traduït més o menys el mateix nombre fins a obtenir el premi que Òmnium Cultural atorga anualment, des del 1969. Pel que fa a les obres originals, l'autor havia cultivat tots els gèneres però el que més renom li va donar va ser la literatura infantil, que ell preferia de qualificar de juvenil.

No en va el seu llibre Rovelló ha estat reeditat 23 vegades en català, 20 en castellà, tres en euskera, dues en francès, una en italià i una en rus. L’obra, escrita d’una tirada el 1968, explica la història d’un simpàtic gos que fa l’aprenentatge de la vida.

El Premi Josep Maria Folch i Torres el va guanyar dues vegades, el 1969 i el 1970, amb Rovelló i En Roc drapaire respectivament. Aleshores va començar una etapa molt intensa de publicacions a l'editorial La Galera que, el 1995, va començar la publicació de la "Biblioteca Vallverdú", consistent en 14 volums que reunien l'obra juvenil de l'autor agrupada per temàtiques i gèneres.

Entre el 1962 i el 1975 Vallverdú va traduïr al català una llarga llista de títols. Edicions 62, acabada de crear, li va encarregar traduccions de novel•les policíaques, i l'editorial Herder, llibres de religió. Entre els autors que va traduir n'hi havia de molt diversos: Raymond Chandler, Dashiel Hammet, Martin Luther King, Jack London, Jean Piaget, Edgar Allan Poe, Gianni Rodari, Walter Scott, Shakespeare, Arthur Conan Doyle, etc.

L'any 1970 es van inaugurar a Lleida els estudis universitaris i Vallverdú va fer classes de Història de la Literatura Catalana, Literatura medieval i Literatura del segle XX i fins al 1980 Vallverdú va iniciar una etapa de presència continuada a la premsa com a articulista que el va convertir en finalista del Premi Josep Pla els anys 1970 i 1982. En aquells anys, també va publicar L'home dels gats, Bernat i els bandolers, Un cavall contra Roma i L'alcalde Ferrovell, tots a l'editorial La Galera.

A partir d'aleshores, els premis i reconeixements es van anar succeint: premi de la Crítica Serra d'Or, premi Nacional del Ministeri de Cultura, premi de la Generalitat a la millor obra juvenil de l'any 1981,etc. El 1983, durant les festes de cultura dedicades a Pompeu Fabra a Lleida, es va crear el premi d'assaig que porta el seu nom.

El 1988 es va jubilar i es va instal•lar a l'Espluga de Francolí, des d'on va intensificar el ritme de col•laboracions en premsa escrita. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el mes de maig del mateix any va ser nomenat Esciptor del Mes.

El 1991 va publicar el dietari Vuit estacions i va ingressar com a membre de la Secció Filològica de l'Intitut d'Estudis Catalans del qual va ser membre emèrit el 1993. El 1995 va aparèixer Vagó de tercera, un llibre basat en les memòries d'adolescència de l'autor i de la postguerra i el 1998 va publicar el volum de memòries Garbinada i Ponent. Els meus anys cinquanta.

Coincidint amb l'atorgament del Premi d'honor de les Lletres Catalanes, D'Ocon Films i Enciclopèdia Catalana van iniciar l'adaptació en dibuixos animats de la novel•la Rovelló, en 26 episodis, per a la televisió.