Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Juan Alberto Belloch

Article de referència:
La fugida de Roldán provoca la dimissió d'Asunción
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Jutges, fiscals, advocats (98)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Antoni Asunción (17)
Felipe González (226)
José Barrionuevo (58)
Juan Alberto Belloch (43)
Luis Roldán (47)
Entitats Entitats
Associació de Jutges per la Democràcia (9)
Ministeri de l'Interior (25)
Partit dels Socialistes Bascos (99)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (46)
Unión de Centro Democrático (30)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Alacant (23)
Bilbao (Biscaia) (77)
Mora de Rubielos (Terol) (1)
12 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Juan Alberto Belloch
Juan Alberto Belloch Julbe va néixer a Mora de Rubielos (Terol) l'any 1950. La seva família tenia els orígens a Catalunya. El seu pare era un orteguià d'idees republicanes que en temps de la UCD va arribar a governador civil de Guipúscoa.

Malgrat la seva afició a la poesia, Belloch va estudiar dret i en llicenciar-se va fer oposicions a jutge. Els primers destins foren Alacant i Catalunya, on va entrar en relació amb el PSUC. En els anys de la transició va ser un dels membres fundadors de Justícia Democràtica, que després es convertiria en Jutges per a la Democràcia.

El 1980 va ser traslladat a Bilbao per presidir l'Audiència Provincial, des d'on va portar una tasca de defensa de les garanties constitucionals. Va fundar la secció basca de l'Associació de Drets Humans, i se'l considerava pròxim a Euskadiko Ezkerra, formació on militava la seva dona, Maite. En aquesta època va mantenir una polèmica amb el llavors ministre de l'Interior, José Barrionuevo, per l'anomenat cas Linaza, un cas de tortures policials. A finals dels anys vuitanta era conegut en els ambients polítics com un jutge "simpatitzant" de la causa abertzale.

La seva entrada en política va tenir lloc després de la victòria electoral socialista del juny del 1993. Felipe González el va nomenar ministre de Justícia. Però el seu pes polític es va veure enormement incrementat el mes d'abril de 1994 quan, després de la dimissió d'Antoni Asunción pel cas Roldán, va acumular la cartera d'Interior.

La seva tasca com a superministre tenia uns objectius ben definits: fer una remodelació en profunditat dels dos ministeris i posar en pràctica la regeneració en els aparells de l'Estat.