Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Juan José Ibarretxe

Article de referència:
L'alto el foc d'ETA i el nou marc polític
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte basc (540)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
José Antonio Ardanza (29)
Juan José Ibarretxe (195)
Xabier Arzalluz (60)
Entitats Entitats
Partit Nacionalista Basc (440)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Àlaba (18)
4 lectures d'aquest article
Juan José Ibarretxe
Juan José Ibarretxe, nascut a Laudio (Llodio, Àlava) el 15 de maig de 1957, va aparèixer el 1998 com l’hereu de José Antonio Ardanza, en tots els aspectes. Tímid, discret, humil i sense gens de carisma, les males llengües asseguren que Xabier Arzalluz va impulsar la seva candidatura a lehendakari per la mateixa raó que ho va fer amb el seu predecessor, perquè era un home dòcil, callat, manejable i, alhora, extremadament treballador i voluntariós. Malgrat exercir de vicelehendakari en els tres anys anteriors, Juanjo Ibarretxe, com l’anomenaven els amics, era pràcticament un desconegut quan va ser nomenat candidat a president del govern basc pel PNB. Fins i tot durant la campanya electoral que el duria a formar govern, va deixar el protagonisme electoral als pesos pesants del partit i ell es va dedicar a defensar reiteradament la integració de tots els bascos en un projecte de futur comú.

Ibarretxe, però, tenia a les seves espatlles una brillant i dilatada carrera política. Amb només 26 anys ja era alcalde de la seva població natal pel PNB. Més tard va ser membre de les Juntes Generals d’Àlaba, parlamentari basc i conseller d’Economia i Hisenda. Des d’aquest càrrec va destacar com a negociador del concert econòmic basc amb el Govern espanyol i de l’acord per garantir l’investidura d’Aznar el 1996. Tot i el seu caràcter introvertit, els seus contrincants asseguraven que sabia treure les urpes quan es tractava de defensar les seves posicions. Era tenaç, constant i podia arribar a ser molt dur quan li convenia, característiques que quadraven perfectament amb la seva gran afició: el ciclisme, on també havia demostrat ser un gran corredor de fons. La seva gran passió, però, era la família. Casat i amb dues filles, cada cop que podia ascendir en la seva carrera el partit havia de fer tota mena d’esforços per convèncer-lo, ja que no volia que per la seva feina es produïssin grans canvis familiars, com el de deixar la casa de tota la vida a Laudio per anar a viure a Vitòria, seu del Govern basc.

Qui hauria de fer front al procés de pau des d’un govern nacionalista minoritari amb el suport extern d’EH, havia estat fins llavors un home de números. Havia estudiat Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat del País Basc i sempre havia destacat més com a gestor que no pas com a ideòleg. D’origen castellanoparlant, va començar a estudiar l’euskera de molt gran quan el seu creixent paper dins del govern de Vitòria li exigia el coneixement de la llengua pròpia del país. Es va estrenar com a lehendakari amb un discurs en un euskera perfectament correcte. La constància i capacitat d’esforç que havia demostrat per aprendre la llengua li caldria també, de ben segur, per fer front a la difícil tasca política que hauria d’encara des del palau d’Ajuria Enea.