Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Fracassa el front nacionalista espanyol
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte basc (540)
Nacionalismes (143)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Terrorisme basc (502)
Personatges Personatges
José Antonio Ardanza (29)
Juan José Ibarretxe (195)
Xabier Arzalluz (60)
Entitats Entitats
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Euskal Herritarrok (92)
Eusko Alkartasuna (167)
Partit Nacionalista Basc (440)
2 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Juan José Ibarretxe
Juan José Ibarretxe va néixer a Laudio (Llodio, Àlaba) el 15 de maig de 1957 i va irrompre al primer pla de l’escena política el 1998 quan el PNB el va nomenar candidat a lehendakari per substituir José Antonio Ardanza. Tímid, discret, humil i sense carisma, les males llengües asseguraven que Xabier Arzalluz va impulsar la seva candidatura perquè era un home dòcil, callat, manejable i, alhora, extremadament treballador i voluntariós.

Malgrat exercir de vicelehendakari en els tres anys anteriors, Ibarretxe era pràcticament un desconegut fins al 1998. Durant aquella campanya electoral que el duria a formar govern, va deixar el protagonisme electoral als pesos pesants del partit i es va dedicar a defensar reiteradament la integració de tots els bascos en un projecte de futur comú.

Ibarretxe, però, tenia a les seves espatlles una brillant i dilatada carrera política. Amb només 26 anys ja era alcalde de la seva població natal pel PNB. Més tard va ser membre de les Juntes Generals d’Àlaba, parlamentari basc i conseller d’Economia i Hisenda. Des d’aquest càrrec va destacar com a negociador del concert econòmic amb el govern espanyol i de l’acord per garantir la investidura d’Aznar el 1996. Tot i el seu caràcter introvertit, els seus contrincants asseguraven que sabia treure les urpes quan es tractava de defensar les seves posicions. Era tenaç, constant i podia arribar a ser molt dur quan li convenia, característiques que s’avenien perfectament amb la seva gran afecció: el ciclisme, on també havia demostrat ser un gran corredor de fons. La seva gran passió, però, era la família. Casat i amb dues filles, cada cop que podia ascendir en la seva carrera el partit havia de fer tota mena d’esforços per convèncer-lo, ja que no volia que per la seva feina es produïssin grans canvis familiars, com el de deixar la casa de tota la vida a Laudio per anar a viure a Vitòria, seu del govern basc.

Ibarretxe va arribar a la lehendakaritza en plena treva d’ETA i ho va fer més com a gestor que com a líder polític. Ell era un home de números. Havia estudiat ciències econòmiques i empresarials a la Universitat del País Basc i sempre havia destacat més com a gestor que no pas com a ideòleg. D’origen castellanoparlant, va començar a estudiar l’euskera de gran, quan el seu
creixent paper dins del govern de Vitòria li exigia el coneixement de la llengua pròpia del país. Es va estrenar com a lehendakari el 2 de gener del 1999 amb
un discurs en un euskera absolutament correcte. La constància i capacitat d’esforç que havia demostrat per aprendre la llengua li caldria també, de ben segur, per fer front a la difícil tasca política que hauria d’encarar
des del palau d’Ajuria Enea.

Com a lehendakari va tenir un mandat molt complicat, ja que l’escenari que s’havia dibuixat amb el pacte de legislatura signat entre el PNB i EA, al govern, i Euskal Herritarrok, que oferia suport parlamentari, se’n va anar en orris el 3 de desembre del 1999 quan ETA va trencar formalment la treva i va iniciar una escalada de violència sense precedents.

Com a conseqüència de la nova situació, Ibarretxe va haver de trencar amb EH i es va quedar sense suport parlamentari suficient per governar, enmig d’un clima de confrontació oberta entre els partits d’àmbit basc i els d’àmbit espanyol, que demanaven reiteradament la convocatòria d’eleccions avançades. Després de mesos de tensió i sense haver pogut aprovar els pressupostos per al 2001, el 20 de febrer del 2001 va anunciar eleccions anticipades per al 13 de maig del 2001, eleccions que va guanyar la coalició PNB-EA. El 12 de juliol Ibarretxe va ser reelegit lehendakari amb els 33 vots del PNB-EA i els 3 d’IU-EB, que li van arribar de manera inesperada i que posteriorment van fer que, per primer cop, un representant d’aquesta força política entrés al govern basc.