Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
La fi definitiva de la mili i la pss
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escàndols polítics (441)
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Militars, policia, guerrillers (104)
Noblesa, reialesa (185)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Poder executiu i governs (1139)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Joan Carles de Borbó (205)
Juli Busquets Bragulat (2)
Manuel Díez Alegría (1)
Entitats Entitats
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Unió Militar Democràtica (3)
Universitat de Barcelona (193)
74 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Juli Busquets
El 21 de juliol del 2001 va morir a Barcelona, a causa d’una llarga malaltia, l’exmilitar de 69 anys Juli Busquets Bragulat. Busquets havia estat un dels fundadors i el màxim impulsor de la Unió Militar Democràtica (UMD), que havia encapçalat la lluita per la democràcia dins l’exèrcit espanyol al final de la dictadura. Un cop aconseguida la democràcia, va abandonar l’exèrcit i va ser elegit diputat, com a independent en les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Finalment, va dedicar-se a la docència. Juli Busquetsva néixer a Barcelona el 16 de maig del 1932. Fill de metge, es va decantar per la carrera militar, que va iniciar el 1949 a l’Acadèmia General Militar de Saragossa. Ja amb el grau de tinent, va prestar servei entre 1955 i 1958 a l’Escola d’Aplicació d’Enginyers, d’on va passar a l’Escola de l’Estat Major a Madrid, ciutat on, paral•lelamentparal.lelament, va estudiar cCiències pPolítiques. El 1961, ja com a capità, va ser traslladat a Barcelona, on simultaniejava la seva tasca militar amb la de professor adjunt a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona.

Doctorat en Ciències pPolítiques per la Universitat de Madrid el 1966, amb una qualificació d’’excel.lent cum laude, la seva tesi, El Militar de Carrera en España, no va passar el nihil obstat de les autoritats militars i la seva obra, ja en segona edició, va ser segrestada, alhora que era processat per injúries a l’exèrcit., essent, Ffinalment, va ser absolt.

Busquetsva impartir classes de sociologia en diferents centres superiors de Barcelona: Escola de Periodisme de l’’Església; , Escola Social del Ministeri de Treball; , Facultat de Teologia de Sant Francesc de Borja a Sant Cugat del Vallès,; Institut Catòlic d’’Estudis Socials (ICESB),; Escola de Publicitat del CENP,; Escola de Sociologia de la Diputació; i Escola de Relacions Públiques de la UB.

El 1970 va adreçar-se per carta, juntament amb 15 oficials més, al llavors príncep Joan Carlesi al tinent general Manuel Díez Alegria per demanar l’obertura política del règim, i amb aquesta finalitat, el 31 d’agost de 1974, va fundar la Unió Militar Democràtica (UMD) al costat d’un reduït nombre de militars professionals, que va créixer en poc temps fins als 150.

Totes aquestes significades activitats van motivar el 1975 la seva condemna a sis mesos de presó, que va complir al centre d’El Hacho de Ceuta, acusat de l’elaboració, juntament amb uns altres 28 oficials més, d’un manifest a favor de la democratització del país. Finalment, la ’UMD es va dissoldre el 1977, dos anys després de la mort del dictador, moment que va ser aprofitat per Busquetsper demanar l’excedència de l’exèrcit, dedicar-se a la docència i presentar-se, com a independent, a les llistes del PSC en les eleccions a Corts constituents celebrades aquell any.

Elegit diputat, va mantenir l’escó al Congrés dels Diputats fins ael 1993, on va treballar en la comissió de defensa, de la quale va ser vicepresident. Com a diputat socialista, Busquetsva trencar un cop la disciplina de vot quan va votar en contra de la lLlei d’aAmnistia de 1977, perquè excloïa els oficials de la ’a UMD.

El 1994, després d’abandonar la política activa, tot i ser membre de la federació socialista de Barcelona, es va dedicar íntegrament a l’ensenyament, en la condició de catedràtic de Ciències pPolítiques de la Universitat Autònoma que havia assolitr el 1987. El 1999 va presentar el llibre de memòries Militars i demòcrates. D, durant l’acte de presentació del llibre va declarar que fundar la a UMD era el millor que havia fet a la seva vida.