Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Julián García Vargas

Article de referència:
Els secrets a subhasta
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Alfonso Guerra (22)
Joan Carles de Borbó (205)
Julián García Vargas (9)
Mario Conde (51)
Narcís Serra (73)
Entitats Entitats
Banesto (48)
Centre Nacional d´Intel·ligència (38)
Institut de Crèdit Oficial (20)
La Vanguardia (70)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
6 lectures d'aquest article
Julián García Vargas
L'1 de juliol de 1995 el fins llavors ministre de Defensa, Julián García Vargas, va presentar la seva dimissió del govern socialista per la seva implicació en l'afer de les escoltes il·legals del Cesid, els serveis d'intel·ligència espanyols creats en els anys de la democràcia. La crisi també va suposar la dimissió del vicepresident del govern, Narcís Serra.

Era la tercera vegada que García Vargas presentava la dimissió, però les dues anteriors no li havia estat acceptada. La primera va ser el 13 de juny, quan es va saber que les escoltes il·legals havien arribat fins al rei Joan Carles, i la segona dos dies després, quan García Vargas havia de comparèixer a la comissió de secrets oficials del Congrés de Diputats.

Julián García Vargas va néixer a Madrid l'any 1946. Llicenciat en Ciències Econòmiques, va ingressar a l'Administració com a inspector financer. El 1976 es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), provinent de la Federació de Partits Socialistes.

Entre el 1981 i el 1982 va ser cap del consorci de contribucions territorials de Madrid, que depenia del ministeri d'Hisenda, i entre el 1982 i el 1986 va presidir l'Institut de Crédito Oficial (ICO).

El 25 de juliol de 1986 va ser nomenat ministre de Sanitat, des d'on va iniciar la reforma que continuaria la seva successora, Ángeles Amador, quan ell va ser nomenat ministre de Defensa el mes de març del 1991, substituint Narcís Serra, que va passar a ocupar la vicepresidència del govern en marxar Alfonso Guerra.

Des del ministeri de Defensa, García Vargas va posar en marxa una retallada de pressupostos i va impulsar una més gran presència de l'exèrcit espanyol en els afers internacionals. També va reduir la mili a nou mesos i va reorganitzar territorialment les forces armades, alhora que va encetar la discussió sobre la professionalització de l'exèrcit.

Durant la seva gestió, van començar a ser conegudes les activitats paral•leles d'espionatge fetes pel Cesid, primer en relació amb el diari La Vanguardia i Javier de Godó, i posteriorment amb Mario Conde, el cas Crillón i els fons reservats, fins a arribar a les gravacions secretes del Cesid sobre les més altes personalitats de l'Estat, que van provocar la seva dimissió.

Casat i amb dos fills, Roldán i Ulises, la seva dona, Araceli Pereda, també havia estat lligada a l'Administració com a directora general de Cultura de la comunitat madrilenya. Posteriorment va ser nomenada responsable de la Fundació Banesto.