Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
El Tribunal Constitucional en ple, després de la incorporació dels quatre nous membres

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Jutges, fiscals, advocats (98)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Poder executiu i governs (1139)
Poder judicial i jutges (405)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Alfons López Tena (41)
Ángel Acebes (74)
Antonio Camacho (8)
Carlos Divar (5)
Clemente Auger (2)
Eugeni Gay (6)
Javier Arenas (60)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Manuel Jiménez de Parga (16)
Montserrat Comas (2)
Pedro Cruz Villalón (2)
Rodrigo Rato (98)
Tomàs Salvador Vives Anton (3)
Xavier Trias (90)
Entitats Entitats
Consell d´Il·lustres Col·legis d´Advocats de Catalunya (8)
Consell General del Poder Judicial (112)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (130)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
69 lectures d'aquest article
El pacte és cosa de dos
Justícia
Un baròmetre encarregat pel Consell General del Poder Judicial, fet públic el febrer del 2001, va demostrar un cop més que la justícia no gaudia de bona imatge entre la població espanyola. Segons el baròmetre, un 46% dels espanyols considerava que la justícia funcionava malament i amb formes antiquades. El 82% dels enquestats pensava, a més, que la justícia era tan lenta que el millor era evitar-la, si bé un 65% creia que constituïa una garantia última i imprescindible en la defensa de les llibertats.

Per fer front a aquesta situació, també el mes de febrer el ministre espanyol de Justícia, Ángel Acebes, va presentar un pla per dotar la justícia de més mitjans a fi de resoldre el col.lapse de l’administració judicial. Aquest pla preveia la creació de més places de jutge, la informatització de les oficines judicials i l’obertura dels jutjats a les tardes. Acebes va plantejar, també, el reforç dels tribunals superiors autonòmics i la “despolitització” del procés d’elecció dels integrants del Consell General del Poder Judicial, el màxim òrgan de representació judicial, els membres del qual eren elegits, fins llavors, pel Congrés i pel Senat.

La profunditat dels canvis previstos tenia clares implicacions polítiques i va impulsar el partit del govern espanyol a proposar un pacte d’Estat amb el principal partit de l’oposició, que excloïa les altres formacions de l’arc parlamentari. Així, el mes de maig, PP i PSOE van acordar de renovar el sistema d’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) traient al Parlament la competència exclusiva de nomenar els seus membres i fent que dels 20 vocals de l’òrgan de govern de la judicatura, 8 fossin elegits directament al Parlament i els altres 12 restants ho fossin a proposta de les associacions judicials. El president del CGPJ hauria de ser escollit entre els 20 vocals amb el consens dels grups parlamentaris.

El pacte d’Estat acordat per reformar la justícia havia de suposar una inversió de 250.000 milions de pessetes en vuit anys i contenia una sèrie de punts, entre els quals destacava la potenciació de la justícia de proximitat, el funcionament dels jutjats matí i tarda, i la promulgació d’una carta de drets dels ciutadans davant de la justícia. També preveia mandats temporals per als caps de la fiscalia i per als jutges de l’Audiència Nacional, si bé en quedava exclosa la figura del fiscal general de l’Estat. El pacte va ser signat el 31 de maig del 2001 pels secretaris generals del PP i el PSOE, Javier Arenas i José Luis Rodríguez Zapatero.

El pacte es va voler estendre el mes d’octubre al conjunt dels òrgans constitucionals, i els grups parlamentaris del PP i del PSOE van anunciar que havien arribat a un acord per a la renovació dels 36 càrrecs del Tribunal Constitucional (TC), del Tribunal de Comptes i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), però un incident produït el dia 4 d’octubre en una sessió de control al Congrés dels Diputats, quan el vicepresident Rodrigo Rato va denunciar que els socialistes havien condicionat la renovació dels òrgans al nomenament d’un “amic de Zapatero” a la Comissió Nacional de l’Energia, va fer trontollar provisionalment tot el procés. El rerefons de la polèmica tenia molt a veure amb l’esclat de l’afer Gescartera, una societat de valors dirigida per Antonio Camacho i vinculada amb alguns càrrecs i dirigents populars en la qual s’havia detectat un forat de 18.000 milions de pessetes i que estava sota investigacions judicials, a més de ser objecte d’un altra investigació per part d’una comissió del Congrés dels Diputats. Després de diverses setmanes d’estira-i-arronsa entre socialistes i populars, finalment, el 30 d’octubre, el ple del Congrés dels Diputats va escollir els vint nous membres dels òrgans constitucionals (Consell General del Poder Judicial, el Tribunal de Comptes i el Tribunal Constitucional) en una decisió que havia de ser ratificada pel Senat.

Els nacionalistes catalans i bascos van votar en blanc per mostrar la seva insatisfacció per haver estat exclosos de la negociació. L’acord va implicar que CiU es quedés sense cap representant al TC i el Partit Nacionalista Basc sense cap al CGPJ. El portaveu de CiU al Congrés, Xavier Trias, va advertir sobre les conseqüències que tindria aquesta exclusió en les futures relacions de CiU amb populars i socialistes. En tot cas, un cop establert el pacte, Eugeni Gay era l’únic representant català al Constitucional, mentre que la jutge Montserrat Comas i el jurista Alfons López Tena ho eren al Consell General del Poder Judicial en qualitat de vocals.

El mes de desembre, Manuel Jiménez de Parga, de 72 anys i magistrat del TC des del 1995, va ser elegit en primera votació (7 vots a favor i 5 abstencions) president del Tribunal Constitucional en substitució de Pedro Cruz Villalón, mentre que, també en primera votació, Tomás Vives Antón rellevava en la vicepresidència Carles Viver Pi-Sunyer. El mateix mes, Carlos Dívar va substituir Clemente Auger com a president de l’Audiència Nacional.

Per altra banda, el 2001 va entrar en vigor la nova llei d’enjudiciament civil, que substituïa la norma del 1881 i que pretenia accelerar la resolució dels processos civils matrimonials, successoris, les reclamacions de deutes, desnonaments o els incompliments de contractes. També va entrar en vigor la llei de responsabilitat penal del menor que preveia un tractament bàsicament rehabilitador per a tots els delinqüents menors de 18 anys, i que va suposar que un total de 111 menors de 16 a 17 anys sortissin de la presó.