Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Acte de presentació del nou jurat popular

El ministre de Justícia i Interior, principal impulsor del nou Codi Penal i del tribunal del jurat, acompanyat de les secretàries d'Estat de Justícia i Interior

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Justícia, judicis i sentències (1209)
Poder legislatiu i lleis (992)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Personatges Personatges
Juan Alberto Belloch (43)
Orenthal James Simpson (6)
Entitats Entitats
Coalició Canària (99)
Congrés dels Diputats (476)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Senat de l`Estat Espanyol (118)
Tribunal del Jurat (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
60 lectures d'aquest article
91 impressions d'aquest article
Nou Codi Penal i Tribunal del Jurat
Justícia
El 1995 va ser un any especialment important per a la justícia espanyola, en aprovar-se el nou Codi Penal i establir-se la nova forma jurídica del tribunal del jurat. A més d'aquestes dues innovacions del marc jurídic, el 1995 va ser també l'any en què, definitivament, va quedar abolida la pena de mort del marc legal espanyol. La reserva que feia la Constitució del 1978 per a la jurisdicció militar de poder-la aplicar en temps de guerra va quedar derogada per la llei orgànica aprovada el 28 de setembre pel ple del Congrés de Diputats amb 303 vots a favor i una abstenció.

EL NOU CODI PENAL
El 8 de novembre va ser aprovat pel Congrés de Diputats el nou Codi Penal, la llei més important i complexa tramitada pel Parlament espanyol des del 1978. Malgrat els esforços de la majoria de grups parlamentaris, el nou Codi Penal no va ser aprovat per unanimitat, ja que el Partit Popular es va negar a votar-hi a favor per considerar que el nou text beneficiava els delinqüents amb una reducció significativa de penes. En el debat parlamentari, el Grup Popular va adduir que l'entrada en vigor del nou Codi suposaria la sortida al carrer de 13.000 presos. La resta de grups van considerar que aquesta xifra era manifestament exagerada.

El text, que entraria en vigor el mes de maig del 1996 (sis mesos després de la seva publicació), havia estat impulsat pel govern i havia suposat un any i mig de debats polítics i jurídics. En tot aquest temps s'havien presentat un total de 765 propostes de modificació, 329 del PP, 166 del PSOE, 70 de CiU, 57 del PNB, 54 de Coalició Canària i 89 del Grup Mixt.

El nou Codi substituïa el del 1848, que havia estat reformat en múltiples ocasions però mai no havia estat substituït per un nou conjunt coherent. El Codi Penal del 1995 incorporava una nova visió del que havia de ser, a les portes del segle XXI, el poder punitiu de l'Estat en un context democràtic.

El ministre de Justícia, Juan Alberto Belloch, va dir el dia de l'aprovació: "El Parlament ha fixat a través del Codi Penal unes mínimes normes per organitzar la convivència social, per resoldre els conflictes més greus que es produeixin al seu si, per respondre al delicte com a expressió de la negació de l'Estat i de la societat, de manera que quedi el més ampli camp per a la llibertat, la solidaritat, la igualtat i la justícia."

Entre les novetats del Codi calia destacar que la majoria d'edat penal quedava fixada als 18 anys. El nou Codi, a més, es decantava pel principi del fet en la definició dels delictes i pel principi de culpabilitat en la definició dels actes, independentment del caràcter o la condició del seu autor.

En termes pràctics, el nou Codi Penal incorporava importants i nombroses novetats: es penalitzaven més els delictes de terrorisme i corrupció, es garantia una més gran protecció legal del medi ambient, s'incrementaven les penes per discriminació i vulneració de la llibertat sexual i es rebaixaven les corresponents als delictes contra la propietat.

Pel que fa als delictes, el nou Codi reconeixia els mateixos bàsicament que l'anterior, però en modificava les penes, tendents a la baixa en la major part de casos, exceptuant la malversació, la prevaricació, el narcotràfic, la contaminació, el frau, l'apropiació indeguda i l'explotació i abandó de menors. La rebel·lió també era castigada a l'alça i incloïa particularment la consideració de delicte per al fet d'alçar-se públicament per declarar la independència d'una part del territori estatal. Aquest apartat va quedar pendent d'una esmena presentada al Senat sobre el necessari caràcter violent de l'alçament per parlar de delicte, i tolerar, així, la legítima reivindicació democràtica de la independència.

Pel que fa a les penes, el principi inspirador era l'aplicació de fórmules que facilitessin la reinserció social, contemplant la privació de llibertat com a últim recurs. S'introduïen tres noves modalitats de penes: l'arrest de cap de setmana, les multes per dies i els treballs en benefici de la comunitat.

L'arrest de cap de setmana es podia desenvolupar en un terminí màxim de 24 caps de setmana, de 36 hores cadascun, i es compliria els divendres, dissabtes i diumenges a la presó més a prop del domicili del condemnat. En cas d'incompliment, el jutge podria prolongar-lo ininterrompudament.

Les multes per dies suposaven el pagament diari d'una sanció d'entre 200 i 50.000 pessetes, segons la renda del condemnat, durant un temps mínim de 5 dies i màxim de 2 anys.

Els treballs en benefici de la comunitat només es podrien realitzar amb el consentiment del condemnat i obligaven a cooperar sense retribució en activitats d'utilitat pública establertes per l'Administració. La durada diària de la pena no podria excedir les 8 hores.
Les penes de presó de fins a 2 anys podien substituir-se per multes o arrest de cap de setmana, i aquests per treballs en benefici de la comunitat.

Per contra, se suprimien els beneficis generalitzats de la redempció de penes pel treball, i la pena de presó tindria una durada mínima de 6 mesos i màxima de 20 anys, ampliable a 25 o 30 en determinats supòsits. Eren d'obligat compliment les penes per delictes de terrorisme, narcotràfic, assassinat i agressions sexuals greus.

El nou ordenament jurídic avançava també en el camí de protegir l'individu del poder abusiu de l'Estat a través de la tutela específica de la integritat moral i física de les persones, vigilant els delictes de tortura i el règim de privilegi que havien tingut les ingerències il·legítimes dels funcionaris públics en l'àmbit dels drets i les llibertats dels ciutadans.

EL TRIBUNAL DEL JURAT

El nou marc legal establert pel Codi Penal del 1995 implicava un important avenç en l'adaptació de la justícia espanyola al sistema fixat en la Constitució del 1978. Però la mateixa Constitució establia que el poble havia de participar en l'administració de la justícia mitjançant la institució del jurat.

També el 1995 es va procedir a les reformes legals que van permetre fer del jurat una realitat. La llei del tribunal del jurat, impulsada pel ministeri de Justícia, va ser aprovada definitivament el 23 de maig de 1995 i va entrar en vigor a partir del 23 de novembre.

La nova llei suposava la necessària constitució d'un Tribunal del Jurat per decidir sobre els casos relacionats amb set tipus de delictes: contra la vida humana, homicidi, assassinat, parricidi, infanticidi, delictes comesos per funcionaris en l'exercici dels seus càrrecs, delictes contra l'honor, delictes d'omissió del deure de socors, delictes contra la intimitat i el domicili, delictes contra la llibertat i delictes contra el medi ambient -cas dels incendis forestals.

En aquests casos, 11 ciutadans, 9 titulars i 2 suplents, escollits entre el cens electoral, hauran d'emetre un veredicte de culpabilitat o de no culpabilitat, després d'escoltar les proves aportades per la defensa i l'acusació. Els membres del jurat deliberaran a porta tancada i estaran incomunicats fins que hagin emès un veredicte. Per a un veredicte de culpabilitat caldrà el vot de set dels nou membres del jurat, per a un de no culpabilitat n'hi haurà prou amb cinc dels nou vots. Cap membre del jurat no podrà abstenir-se, i si es negués a votar podria ser multat amb 75.000 pessetes i, fins i tot, podria incórrer en responsabilitats penals.

D'acord amb la nova llei, qualsevol ciutadà que hi fos convocat tindria l'obligació d'integrar-se en un tribunal del jurat llevat que renunciés a l'encàrrec emparant-se en algunes de les següents causes: que fos més gran de 65 anys, que ja hagués estat membre d'un altre jurat durant els quatre anys anteriors, que li suposés un trastorn greu per raó de les càrregues familiars, que desenvolupés una feina d'interès públic, que residís a l'estranger, que fos militar en actiu i desenvolupés un servei, o bé que al·legués una causa de força major.

En quedaven exclosos per incompatibilitat: el rei i la família reial, càrrecs públics o electes, els membres en actiu de la carrera judicial, els membres de les forces de seguretat i els funcionaris d'institucions penitenciàries. Per incapacitat en quedaven exclosos també: els condemnats per un delicte dolós que no s'haguessin rehabilitat, els processats o acusats, els que estiguessin en presó preventiva i els suspesos de feina o càrrec públic arran d'un procediment penal.

La llei també fixava penalitzacions per la no compareixença dels ciutadans al tribunal del jurat en cas que se'ls hagués cridat, per la negativa a fer el jurament preceptiu abans d'iniciar-se la vista i per als que pretenien abstenir-se de participar en la votació del veredicte. També s'establia que la feina dels membres dels jurats seria remunerada.

El 16 d'octubre, el complex mecanisme per posar en marxa el tribunal del jurat va fer un nou pas endavant en exposar-se als ajuntaments les llistes amb els noms dels 22.050 catalans escollits per formar-ne part.

Es preveia que els primers judicis amb jurat se celebrarien a finals de març del 1996 i que jutjarien fets ocorreguts a partir del 23 de novembre de 1995, data d'entrada en vigor de la nova llei.

Entre les conseqüències que els experts esperaven de l'aplicació del nou sistema del tribunal del jurat, la principal era una aproximació de la justícia a l'opinió de la majoria de la població, no només en els criteris de culpabilitat o no culpabilitat, sinó també en el llenguatge i les formes legals, que, necessàriament, haurien de ser a partir de llavors comprensibles per als no experts.

Entre els aspectes negatius, el més reiterat era la possibilitat que el tribunal es veiés pressionat per l'opinió pública. Com a exemple d'aquesta possibilitat es citava el cas d'O.J. Simpson, l'absolució del qual va coincidir en el temps amb l'entrada en vigor de la nova llei.