Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Karl Popper

Article de referència:
L'últim gran pensador
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Catedràtics, Rectors Universitat, professors (61)
Filosofia i pensament (10)
Personatges Personatges
Karl Popper (6)
Ludwig Wittgenstein (1)
Entitats Entitats
London School of Economies and Political Science (6)
Premi Internacional Catalunya (36)
Universitat de Canterbury Christ Church (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Nova Zelanda (13)
Londres (Regne Unit) (179)
Viena (Àustria) (15)
9 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Karl Popper
Karl Raimond Popper va néixer a Viena el 28 de juliol de 1902. Membre d'una família benestant d'origen jueu però convertida al protestantisme, va estudiar a la universitat vienesa matemàtiques, física i filosofia, i va aprendre, a més, l'ofici de fuster pel seu compte.

Doctorat el 1928, els anys de joventut els va passar integrat en l'anomenat Cercle de Viena, un grup de filòsofs i pensadors partidaris del positivisme lògic i l'antiautoritarisme, i del qual també van formar part Ludwig Wittgenstein i Konrad Lorenz. El 1934 va veure la llum una de les seves obres cabdals, La lògica de la investigació científica.

El 1937 Popper se'n va anar a Nova Zelanda, on va treballar de professor a la Universitat de Canterbury Christ Church fins al final de la Segona Guerra Mundial. El 1945 es va traslladar a Londres, on durant vint anys va ocupar la càtedra de lògica i metodologia científica de la London School of Economies and Political Science. D'aquells anys són les obres: La societat oberta i els seus enemics i La misèria de l'historicisme.

L'any 1964 va rebre de mans de la reina d'Anglaterra el títol de Sir. Membre de la Royal Society de Londres i de l'Institut de França, va rebre nombrosos doctorats honoris causa i el Premi Internacional Catalunya, que li va ser atorgat el 1989.

Jubilat de les seves funcions acadèmiques des del 1969, Popper va viure els últims anys de la seva vida al poble de Penn, al sud d'Anglaterra, en companyia de la seva dona, Anne Henninger, amb qui s'havia casat el 1930, fins que ella va morir el 1985.

Altres obres de Popper són: El desenvolupament del coneixement científic (1962), Recerca sense fi: una autobiografia intel•lectual (1975), El jo i el seu cervell (1977), Un món de pretensions (1991) i A la recerca d'un món millor(1992), un recull d'assajos i conferències fets entre el 1969 i el 1981.