Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Karl Popper

Articles dependents
Karl Popper
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Filosofia i pensament (10)
Personatges Personatges
Karl Popper (6)
33 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
L'últim gran pensador
Karl Popper
El filòsof Karl Popper va morir d'una llarga malaltia a l'Hospital de Mayday, de Croydon, al sud de Londres, el 17 de setembre, a 92 anys. Popper havia estat un dels pensadors més originals i influents de les últimes dècades. La seva influència va ser particularment important en terrenys com la teoria del coneixement, la filosofia de la ciència o la probabilística.

En el camp polític i econòmic era defensor d'un liberalisme moderat per la llei i l'interès social. Creia que el mercat lliure només podia existir si era protegit per un sistema legislatiu. Per ell, la "societat oberta" és la que permet exercir lliurement les facultats crítiques de l'ésser humà. Per aquesta raó, aquesta mena de societat no sorgeix d'una ideologia determinada, sinó d'un sistema plural de valors.

Karl Popper havia començat a escriure La societat oberta i els seus enemics el març del 1938, quan va tenir notícia que els nazis envaïen Àustria. Però passarien anys abans que la seva apel•lació antitotalitària fos reconeguda com un clàssic del pensament polític. Més anys caldrien encara perquè s'acceptés que les societats democràtiques estaven lluny de ser perfectes.

La seva notorietat era fruit del seu pensament social i polític. Les seves creences antimarxistes i liberals, així com el seu racionalisme crític, li van valer l'admiració de personalitats destacades del món polític i econòmic. La constant de la seva vida era el combat al marxisme, que havia abraçat de jove, per al qual no estalviava esforços.

El seu principi fonamental era que només aprenem dels nostres errors. Va treballar la filosofia de la fecunditat de l'error. Ni en la ciència, ni en la política no hi ha mètodes infal•libles que excloguin l'error. No es tractava d'evitar els errors, sinó de detectar-los, criticar-los i treure'n tot l'ensenyament possible.

Els coneixements teòrics i tot allò que fem, de la mateixa manera que les plantes i els animals segueixen una evolució, estan sotmesos a la selecció natural, segons afirmava Popper. La política no n'és una excepció, i per aquesta raó defensava una gestió lenta i discreta que impedís greus errors històrics.

Popper es va oposar al determinisme de forma directa perquè creia aferrissadament en la llibertat de l'ésser humà per escollir el seu futur. Si tot estigués predeterminat, si les nostres accions depenguessin de manera inevitable de les nostres accions anteriors, la llibertat seria una mera il•lusió. Ell creia que fins i tot la ciència era indeterminada, i va aconseguir que aquesta filosofia s'imposés en la societat del moment.

Des d'aquest punt de vista de Karl Popper, les democràcies occidentals necessitaven una profunda revisió. Però hi afegia que cap sistema polític podia garantir que els seus governants fossin bons, i que el més important era que el sistema fes petits els efectes negatius dels governants dolents. En definitiva, per Popper, qualsevol conclusió teòrica o pràctica sempre tindria un valor insegur i provisional, i sempre estaria sotmesa a la crítica i a la revisió. L'únic mètode de discussió racional és la formulació clara dels problemes per examinar críticament les solucions.