Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Els partidaris del president Daniel Arap Moi celebren la seva reelecció

Les protestes dels opositors van endarrerir unes eleccions que alguns van considerar fraudolentes

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Escàndols polítics (441)
Personatges Personatges
Arap Moi (2)
Benjamin William Mkapa (4)
George Saitoti (1)
Musalia Mudavadi (1)
Richard Leakey (1)
Simeon Nyachae (1)
Yoweri Museveni (10)
Entitats Entitats
Fons Monetari Internacional (136)
Unió Nacional Africana de Kenya (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Kenya (20)
32 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
La continuïtat d'Arap Moi
Kenya
L'últim dia de l'any, i després dels aplaçaments electorals soferts a causa de les protestes dels opositors, Daniel Arap Moi, líder de la Unió Nacional Africana de Kenya (Kanu) va ser reelegit per cinquena vegada president del país amb un 40,12% dels vots. El seus principals rivals, Mwai Kibaki del Partit Democràtic i la líder del Partit Socialdemòcrata Charity Kaluki Ngilu, no van aconseguir oficialment els vots necessaris per obligar a la realització d'una segona volta. A la mateixa jornada, el Kanu es va imposar també a les eleccions legislatives en fer-se amb 108 dels 210 escons en joc, mentre vuit partits d'oposició es repartien els altres 102.

Malgrat les crítiques de l’oposició que acusava el règim de Moi de frau electoral, aquest va rebre el suport de destacats líders africans, com els presidents de Tanzània, Benjamin Mkapa, i d'Uganda, Yoweri Museveni, convidats d'honor a la presa de possessió, prevista pel 5 de gener de 1998. El Fons Monetari Internacional (FMI) també va reconèixer la victòria d'Arap Moi i va prometre estudiar la concessió al país d'un crèdit de 205 milions de dòlars que li havia negat el mes de juliol de 1997 a l'espera dels resultats electorals de desembre.

Daniel Arap Moi, president de Kenya des del 1978, quan va succeir el pare de la pàtria Jomo Kenyatta, era, als seus 73 anys, un dels darrers dirigents de la lluita per la independència que encara es mantenia en el poder. El Kanu, creat en els anys de la dominació britànica com una força d'acció nacional conjunta, era en el poder des del 1963 i actuava pràcticament com a partit únic fins que el 1992, a instàncies dels organismes internacionals, es van celebrar les primeres eleccions multipartidistes de la història de Kenya.

Els partits que es presentaven a aquestes eleccions tenien poc a veure amb la tradició occidental de grups polítics basats en ideologies i programes, sinó que responien més aviat a la representació de les diverses identitats tribals presents al país. Aquesta concepció tribalista de la política va permetre, fins i tot, donar una sortida als conflictes sorgits amb el clan dels kikuyu, a la vall del Rift, que havien creat certa preocupació en la comunitat internacional per la seva violència. Però la base tribal de les forces polítiques servi també per justificar la preeminència de la minoria kalenjin (d'ètnia massai) a la que pertanyia Arap Moi sobre els kikuyu i els luo majoritaris, o bé facilitava la prohibició de les activitats dels partits representants per blancs, com ara el Partit Safina, que era dirigit pel paleontòleg Richard Leakey.

A més d’una notable estabilitat política i d’una relativa transparència democràtica, Kenya presentava també una situació econòmica força sanejada. Era un dels països africans amb un nivell més alt de desenvolupament, amb uns índexos de creixement mai per sota del 3% i havia mantingut sempre una clara vocació occidental que l'havia portat, per exemple, a fer costat als Estats Units en el boicot internacional a la URSS dels Jocs Olímpics del 1980. Kenya, a més, sempre havia gaudit del suport del Fons Monetari Internacional (FMI) que canalitzava les inversions occidentals al país. A més, Kenya disposava d'un exèrcit de 25.000 homes ben entrenats, disciplinats i cohessionats, capaços de sostraure’s a la influència dels conflictes regionals al Sudan o Etiòpia o, més recentment, de les guerres a la regió dels Grans Llacs.

El gran interrogant obert a Kenya era la successió d'Arap Moi, que ja havia anunciat la seva intenció de retirar-se de la política i no tornar a presentar-se a cap més elecció. De moment, al si del Kanu, la successió enfrontava el vice-president George Saitoti, d'origen massai-kikuyu; el ministre de la Terra, Simeon Nyachae, d'extracció kisii i el de finances, Musalia Mudavadi, del clan luhya. Però , de moment, Arap Moi, tenia encara per davant cinc llargs anys de mandat presidencial.