Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Alfons Quintà

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Energia nuclear, assajos nuclears i material radioactiu (162)
Personatges Personatges
Alfons Quintà (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Àsia (17)
46 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
La bomba asiàtica



"L'armament atòmic no és dissuasori. És més aviat estimulant"

Alfons Quintà

L' any 1988 vaig visitar la ciutat subterrània que hi ha sota Pequín. És a dos ni­vells, a vuit i a quinze metres. Qui me la mostrava em va dir que hi podien viure cinc milions de persones (gairebé tots els ca­talans), que d'aquesta manera podrien sobre­viure a una guerra nuclear. No vaig parar de gravar en vídeo el que veia ni de fer fotogra­fies. Altrament, no gosaria ni parlar-ne.

Era veritat que el gran tirà Maó Zedong pensava i obrava en termes d'holocaust nu­clear. Ho demostrava aquella follia, feta amb pic i pala, treballant vint-i-quatre hores, en tres torns de deu mil persones cada un.

Fa escasses setmanes, la premsa nord-americana va revelar documents secrets de Stalin trobats als arxius soviètics. Ha quedat acredi­tat que aquell altre tirà va buscar l'enfronta­ment atòmic en el curs de la Guerra de Co­rea. Creia que li aniria millor llavors que no pas més tard.

Això són fets. No cabòries ni suposicions. És el que els passava pel cap a dirigents de països amb bombes atòmiques. ¿Què no pot passar pel cap d'un fonamentalista hindú o islàmic? ¿O pel cap de persones com Jacques Chirac, que no ha sabut dialogar respecte a reformes inferiors en transcendència a les dels Pactes de la Moncloa?

Inquieta que alguns tinguin armes atòmi­ques. Ha d'inquietar en funció de quin sigui el seu comportament polític quotidià. Per sort, als petits tirans i a les petites potències els és difícil adquirir armes nuclears. A més, no n'hi ha prou de tenir una o dues bombes. Un enfrontament atòmic entre l'India i el Pakistan seria terrible per a tothom, fins i tot per al vencedor. És un conflicte possible, però fins i tot el que estigui destinat a guanyar-lo hauria de pensar-s'ho dos cops abans de ficar-s'hi.

La introducció de l'armament atòmic en un potencial conflicte convencional -com l'es­mentat- no ajuda a rebaixar les tensions. L'ar­mament atòmic no és dissuasori. És més avi­at estimulant. El fet que França tingui una lleu potència nuclear no ha reduït les tensi­ons. Les ha incrementat en el terreny comer­cial, cultural, polític. I això des del primer dia. No cal dir-ho amb les recents proves.

El que hi ha, ja hi és. Cal no augmentar-ho, no permetre que proliferi. És el problema que els nord-americans van saber detectar a l'Ex­trem Orient. A curt termini, el problema era i pot tornar a ser Corea del Nord. Però resulta obvi, encara que a Europa no s'hagi comen­tat, que la por real és el Japó.

L'axioma és evident: si Corea del Nord té una bomba operativa, al cap de quatre dies el Japó també la posseirà. A continuació, la Xina entrarà en una cursa d'armaments i de tensió externa i interna. No veure-ho és no saber res de la història d'Àsia, un continent ara molt més dinàmic que no pas Europa.

Ja des d'abans de les inundacions que ha patit, a Corea del Nord hi havia una gran cam­panya, diguem-ne cultural, en marxa per aconseguir que la gent s'acostumés a fer dos àpats i no tres al dia. És comunisme de pri­mera en marxa.

Per tant, no està clar que els hagués estat fàcil construir una bomba i que aquesta ha­gués resultat efectiva. El que és més interes­sant és destacar com una petita tirania ridícu­la -la del nepotisme nord-coreà- pot posar en marxa un problema de molt més abast, com fóra el rearmament japonès i la conse­güent reacció xinesa. És el mateix que podia haver-se produït amb els atacs iraquians a Israel. La cosa greu no va ser el nombre de morts israelians, sinó la reacció en cadena que buscava el dictador de Bagdad. Qui ha arribat al poder per la sang, conserva el ma­teix reflex per mantenir-s'hi.

Tot el que enterboleixi les relacions amb el Japó pot arribar a ser preoupant. El cinquantè aniversari del final de la Segona Guerra Mun­dial ha mostrat, en efecte, un fort sentiment autocrític i sincerament antifeixista a Alemanya i res d'aquesta naturalesa al Japó. Aquest fet, junt amb la inevitable complexitat de la successió a la Xina, fa que sigui a Àsia on la proliferació de l'armament atòmic hagi de ser vigilada amb més atenció. Això donant per descomptat que el món no enfollirà tant com per afluixar el control del tirà de Bagdad, i que el rovell s'anirà cruspint les bombes atòmiques russes.