Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Articles dependents
Mario Conde
Emilio Botín
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bancs i caixes (409)
Corrupció, frau i suborn (505)
Fusions, adquisicions, opes empresarials, acords (402)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Personatges Personatges
Alfredo Sáenz (8)
Arturo Romaní (5)
Florentino Ortí (2)
Luis Ángel Rojo (13)
Manuel García Castellón (12)
Mario Conde (51)
Miguel Moreiras (17)
Narcís Serra (73)
Roberto Mendoza (1)
Entitats Entitats
Banc de Santander (27)
Banc d`Espanya (121)
Banco Bilbao Vizcaya (20)
Banesto (48)
Congrés dels Diputats (476)
Euman-Valyser (2)
Hachuel (1)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Promociones Hoteleras (1)
Tribunal Superior de Justícia Espanyol (7)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
46 lectures d'aquest article
64 impressions d'aquest article
La caiguda de Mario Conde i l'ascens d'Emilio Botín
Cinc dies abans que es complís el primer aniversari de la intervenció del Banc Espanyol de Crèdit (Banesto) per part del Banc d'Espanya, el jutge Manuel García Castellón, actuant a instàncies del jutge titular de delictes monetaris de l'Audiència Nacional, Miguel Moreiras, va ordenar el 23 de desembre de 1994 la presó incondicional i sense fiança de Mario Conde, ex-president de Banesto. Feia vuit dies que el número dos del banc, Arturo Romaní, era a la presó.C

Quedaven enrere més de quaranta hores de compareixença de Conde davant el jutge i davant el fiscal Florentino Ortí, en el que es va considerar com un dels interrogatoris més llargs de la història judicial espanyola: des del dilluns 19 de desembre fins al moment del seu empresonament.

L'acte de presó dictat pel jutge Manuel García Castellón detallava fins a cinc operacions irregulars en què hauria estat directament implicat el president de Banesto: algunes de les operacions realitzades entre Banesto i el grup Euman-Valyser, amb un benefici d'uns 3.800 milions de pessetes; la compra de Promociones Hoteleras per part de La Unión y el Fénix (2.300 milions); la corenda, entre les societats Gay Gordon i Data Transmision Sistems i la Corporación Industrial de part del grup cimenter del Banesto (150 milions); alguns pagaments fets al grup Hachuel (500 milions), i el pagament de 300 milions de pessetes a partits polítics, tot i que el fiscal va considerar que aquest concepte podria ser una "tapadora" emprada pels ex-gestors. El jutge també va considerar que el lucre il·lícit aconseguit en total per alguns dels antics administradors del Banesto podria superar els 12.000 milions de pessetes.

El principi del final de Mario Conde va ser la intervenció de Banesto pel Banc d'Espanya el 28 de desembre de 1993. El 4 de gener de 1994 es va saber que J.P. Morgan havia donat suport exprés a "l'actual gestió de Banesto" el dia anterior a la intervenció a través d'una carta lliurada per Roberto Mendoza al governador del Banc d'Espanya. Una setmana després, en la primera conferència de premsa posterior a la intervenció, Mario Conde va afirmar que el pla de sanejament que havia presentat el seu equip al Banc d'Espanya era "sensat i viable".

L'endemà, 12 de gener, Alfredo Sáenz, fins aleshores vice-president del Banc Bilbao-Biscaia va prendre possessió com a nou president provisional del Banesto a proposta del Banc d'Espanya. Immediatament, el nou equip gestor de Banesto va informar que el forat patrimonial que s'havia produït al banc durant el mandat de Conde s'estimava en uns 670.000 milions de pessetes, i que el compte de resultats del 1993 s'havia saldat amb 250.000 milions de pèrdues.

El pla de sanejament i capitalització del Banesto va ser aprovat pel consell executiu del Banc d'Espanya el 31 de gener de 1994. Es preveien uns sanejaments totals de 605.000 milions de pessetes, dels quals 320.000 haurien d'anar a càrrec de Banesto, 285.000 a càrrec del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), 30.000 del compte de resultats també per al FGD, i a més es preveia una ampliació de capital de 180.000 milions.

L'endemà de l'acord del Banc d'Espanya, es va aixecar la suspensió de cotització de les accions i altres títols del Banesto. Les accions del banc van tancar el primer dia a 855 pessetes, el doble del futur valor nominal.

Conde i un grup d'antics consellers del Banc Espanyol de Crèdit van presentar un recurs contra la intervenció del Banc d'Espanya al ministeri d'Economia, i aquest el va refusar el 9 de febrer de 1994, tot i que Mario Conde va anunciar que recorreria la decisió davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

El 23 de febrer, el Congrés de Diputats va aprovar, amb el suport de tots els grups parlamentaris, la creació d'una comissió de seguiment del cas Banesto. Tres dies després, els accionistes del banc van aprovar el pla de sanejament en una junta que va durar nou hores. Mario Conde i l'anomenat nucli dur de consellers no van assistir a la reunió. Un mes més tard, el 25 d'abril, el Banc Santander s'adjudicava Banesto amb una oferta de 317.457 milions de pessetes, 762 pessetes per acció, un preu molt superior a les presentades pel Banc Bilbao-Biscaia i Argentaria.

El 26 de maig, el PSOE va demanar la compareixença de Mario Conde davant la comissió Banesto, encara que durant la celebració de la sessió parlamentària va rebutjar la proposta del PP perquè comparegués Narcís Serra i expliqués l'anomenat informe Crillón sobre Mario Conde.

El 28 de maig de 1994, el nou Banesto es va afegir a les demandes presentades contra Conde, que responsabilitzava d'haver incomplert la normativa comptable, les circulars del Banc d'Espanya i la llei de societats anònimes i decidia promoure una demanda civil de responsabilitat. El 6 de juny es va fer pública la denúncia del Banc d'Espanya segons la qual Conde i el seu equip van produir a Banesto i a la seva corporació una pèrdua de 54.018 milions de pessetes mitjançant la realització de "actes fraudulents" i la utilització de "persones interposades".

Conde va respondre dos dies després negant aquestes acusacions, i va declarar que la intervenció de Banesto s'havia produït "per raons diferents de les purament tècniques i financeres". I, encara, el 15 de juny, junt amb set ex-consellers, Conde va presentar la resposta a l'expedient obert contra ells pel Banc d'Espanya. En l'escrit de descàrrec, l'ex-president de Banesto hi assenyalava que Miguel Ángel Rojo, governador del Banc d'Espanya el 1993, havia donat el seu vist-i-plau al pla de sanejament proposat per ell.

No va ser, però, fins al 14 de novembre de 1994 que la fiscalia de l'Audiència Nacional va interposar una querella contra Conde i nou dels seus col·laboradors, que després va ampliar a tres més, pels presumptes delictes de falsedat, apropiació indeguda i maquinació per alterar el preu de les coses.

A principis de desembre, el dia 2, el Banc Central Hispano (BCH) va executar les garanties pignoratives del crèdit de 7.200 milions de pessetes que havia concedit a Conde per acudir a la macroampliació de capital de Banesto durant el 1993. L'ex-president de Banesto també va deixar de ser-ne accionista, i el BCH es va convertir en propietari de gairebé un 1,2 per cent del Banesto.

El 15 de desembre, el ple del Congrés de Diputats va aprovar el dictamen de la comissió Banesto, en què es responsabilitzava de la crisi del banc l'anterior equip gestor i es considerava provat que s'havien realitzat operacions irregulars en detriment del banc. El jutge García Castellón va dictar acte de presó contra l'antic vice-president de Banesto, Arturo Romaní, i el mateix jutge, vuit dies despres, el dictava contra Conde, que va ingressar a la presó d'Alcalà-Meco, a uns trenta quilòmetres de Madrid, passades les tres de la tarda del 23 de desembre.

Mario Conde va arribar a la presó en un Ford de color blau camuflat amb vidres tintats i escortat per dos agents de la Guàrdia Civil que vestien de paisà. A Mario Conde li van assignar, per ordre d'arribada, el número de pres 838, i es va estar en el mòdul d'ingressos incomunicat en una cel·la d'uns sis metres quadrats durant 72 hores. Mario Conde va acabar l'any ja a la cel·la de destí, sense haver rebut encara cap visita de la seva família. Ell no volia que el visitessin a la presó.