Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Pere Verdaguer

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Catalunya Nord (122)
Eleccions i processos electorals (1758)
Poder executiu i governs (1139)
Personatges Personatges
Claude Barate (3)
Édouard Balladur (6)
Henri Sicre (7)
Jaume Roure (6)
Joan-Pau Alduy (62)
Jordi Pujol i Soley (858)
Lluís Cazeilles (1)
Pasqual Maragall (676)
Pau Alduy (pare) (7)
Paul /Pau Blanch /Blanc (5)
Ronat Marquès (1)
Entitats Entitats
Centre de Documentació i d´Animació de la Cultura Catalana (1)
Centro Democrático y Social (7)
Esquerra Republicana de la Catalunya Nord (6)
Institut d`Estadística de Catalunya (54)
Reagrupament per a la República (12)
Unió per a la Democràcia Francesa (14)
Unitat Catalana (16)
Universitat Catalana d´Estiu (61)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya Nord (60)
25 lectures d'aquest article
16 impressions d'aquest article
La Catalunya del Nord política



Pere Verdaguer

El 1994 ha estat el primer any de ple exercici del nou consell municipal de Perpinyà, encapçalat pel batlle, Joan-Pau Alduy, fill del precedent, Pau Alduy, que havia dimitit de resultes d'una oposició majoritària dirigida pel regidor Claudi Barate. Les eleccions havien tingut lloc a la primavera del 1993 i Joan-Pau Alduy s'havia aliat amb el partit nacionalista Unitat Catalana, el qual per primera vegada entrava a la Casa de la Vila a raó de quatre consellers. Els canvis es feien sentir sobretot el 1994, primer any per al qual el nou consistori podia establir ell mateix el pressupost. Entre les realitzacions de signe català assenyalarem:

1. El començament de la retolació bilingüe dels carrers de la Fidelíssima Vila d'acord amb les orientacions d'una comissió d'especialistes. El nombre considerable de plaques necessàries i el seu cost obliguen a repartir la feina en una sèrie de cinc anys almenys. A aquest propòsit mencionarem també les il·luminacions nadalenques, parcialment en català, i els plafons públics (nombrosos) amb la inscripció "Perpinyà la catalana", nou logo.

2. El reforçament del Centre de Documentació i d'Animació de la Cultura Catalana (CEDACC) de la vila de Perpinyà, que es veu dotat de més mitjans i munta per la diada de Sant Jordi un conjunt reeixit de manifestacions entorn del llibre.

3. El pagament de mil hores d'ensenyament de català a les escoles primàries de la vila, que s'afegeixen a les que els mestres donaven ja en el marc normal. L'ensenyament essent del ressort de París, fins avui els municipis de la Catalunya del Nord sol·licitats s'havien negat a fer un esforç financer en aquest domini; l'exemple de Perpinyà ha encoratjat d'altres viles a fer el mateix, per exemple Parestortes i Prada.

4. Els contactes amb les institucions del Principat i dels altres Països Catalans s'han multiplicat (amb la Generalitat, amb les viles com Girona i Barcelona...).

5. Per l'abril del 1994 la vila col·labora amb la Universitat Catalana d'Estiu en l'organització d'unes dades sobre la necessitat de reforçar l'eix mediterrani. Curiosament, en una reunió de les Regions d'Europa celebrada a Montpeller a començaments de 1995 amb la presència del primer ministre francès, Édouard Balladur, i el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, es decideix la creació d'una entitat entre dues regions peninsulars (Catalunya i el País Valencià), tres de l'Hexàgon, entre les quals el Llenguadoc-Rosselló, i tres regions de la Itàlia del nord a fi de promoure un gran eix ferroviari mediterrani.

6. Per l'agost del 1994 Joan-Pau Alduy i el seu regidor Jaume Roure assisteixen a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, i l'Ajuntament dota beques per a joves.

Joan-Pau Alduy es manté ferm en la seva convicció que cal tenir en compte la catalanitat de la vila per al seu desenvolupament futur, i per les eleccions que s'han de celebrar a la primavera del 1995 renova l'acord amb Unitat Catalana. El candidat té aquest cop l'aval del seu partit, el CDS (centrista), cosa que no tenia el 1993 perquè el seu rival Claudi Barate també pertany a la majoria.

Perpinyà és la seu de l'euroregió formada pel Principat, el Llenguadoc-Rosselló i el Migdia Pirineus, o sigui el triangle Barcelona-Montpeller-Tolosa, i s'hi va celebrar el 14 de juny la reunió anual de seguiment, en el curs de la qual es va parlar del TGV, però també d'altres comunicacions, com l'acabament del lligam Costoja-Tàpies, de la posada en marxa del programa Altener de desenvolupament de les energies renovables, de l'edició de la Memòria estadística de l'euroregió (amb la col·laboració dels INSEF del Llenguadoc-Rosselló i del Migdia Pirineus i de l'Institut Català d'Estadística), del programa Medplus d'interès mediterrani, de la prevenció de la sanitat animal a la zona transfronterera, i en general de tots els problemes comuns que tendeixen a esborrar els efectes de la frontera d'Estat.

Això s'afegeix a la signatura, el 17 de gener, d'un conveni entre la vila de Perpinyà i la de Barcelona (que va ser l'ocasió de la primera visita ací de Pasqual Maragall) sobre, en particular, problemes d'urbanisme lligats al TGV, parcs i jardins, comunicació ciutadana... I també s'afegeix a la signatura, l'1 de febrer, del programa d'activitats culturals entre la vila de Perpinyà i la conselleria de Cultura de la Generalitat.

Tot plegat enriqueix sensiblement les relacions de la Catalunya del Nord amb la resta dels Països Catalans i permet d'avançar en la recuperació lingüística i cultural.

En l'àmbit hexagonal hi ha menys a dir. En el Consell General (Diputació provincial) del departament dels Pirineus Orientals fracassa l'intent del grup de Pau Blanc (batlle de Prada, RPR, i senador) de desbancar Ronat Marquès (UDF, l'altre senador) a la presidència. Recordem que la majoria UDF-RPR controla l'assemblea departamental fa anys. L'esquerra (socialista i comunista) hi manifesta la seva desunió: Lluís Cazeilles, batlle socialista de Toluges, hi vota el pressupost de la majoria i rep en compensació una vice-presidència, la qual cosa és blasmada públicament per la Federació departamental del Partit Socialista, però no provoca cap reacció de les instàncies parisenques, ni de la unió de les esquerres que assegura la seva base electoral a Toluges. Es tracta d'una manifestació del desencís (i de la disgregació del partit) provocat pel govern socialista i que van concretar les eleccions generals del 1993, tant en l'àmbit nacional com local (dels quatre diputats del departament només un és actualment socialista, Enric Sicre, i dels dos senadors cap no és socialista). Al desencís nacional s'hi afegia, val a dir, en l'àmbit departamental, un vell desacord entre els corrents interns que havien imposat des de Paris uns candidats que no eren els preferits dels militants de la base. Com a element agreujant cal no oblidar la pèssima situació laboral de la Catalunya del Nord, amb rècords d'atur i de persones que reben el subsidi dit RMI.

Per les eleccions europees, l'ERC de la Catalunya del Nord va fer campanya pel candidat regionalista cors Simeoni, que va recollir al departament un feble percentatge de vots com és habitual en aquests casos ací.