Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Ignasi Fortuny

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Catalunya Nord (122)
Cultura catalana (416)
Política europea (690)
40 lectures d'aquest article
33 impressions d'aquest article
La Catalunya Nord, un país en plena transició



Ignasi Fortuny

Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, la Catalunya Nord viu un procés continu d'empobriment que s'ha manifestat particularment per una crisi del sector agrícola i una emigració massiva de la joventut i l'envelliment consegüent de la població. Aquest període ha coincidit també amb la màxima integració lingüística i cultural a França, paral·lelament a una certa presa de consciència catalana d'una part de la joventut a partir dels anys 60.

En aquest darrers vint anys, la crisi s'ha agreujat considerablement a causa de la crisi econòmica, que ha significat, com en tots els països, un empobriment encara més gran de les regions més desfavorides.

En definitiva, la Catalunya Nord ha estat abandonada per l'Estat francès. Un procés endèmic d'empobriment, la crisi, la miopia dels polítics locals —que s'han dedicat només a picabaralles internes oblidant els interessos i la situació del país—, així com l'estocada del centralisme de Montpeller d'ençà de la nova llei de regionalització i la creació de la regió del Llenguadoc-Rosselló, tot plegat ens ha portat a la catastròfica situació actual.

Avui, amb la construcció europea, Perpinyà i la Catalunya Nord es troben clavant d'un repte i d'unes noves esperances.

Europa es construeix al voltant de les euròpolis i la Catalunya Nord és lluny de París i de les zones industrialitzades de França. En canvi, Barcelona constitueix l'euròpoli més propera geogràficament i també apareix com una de les grans ciutats de l'Europa del sud, a l'entorn de la qual es crearan noves regions econòmiques amb unes zones d'influència que aniran més enllà de les fronteres estatals, i per tant la Catalunya Nord ha de cercar el seu posicionament en aquesta metròpoli barcelonina i de Catalunya en general.

És evident que la Catalunya Nord té uns avantatges que ha de saber aprofitar, i una reflexió del conjunt de la societat nordcatalana és en aquest sentit indispensable. Els agents econòmics l'han de tenir, però sobretot l'han de tenir els polítics, que són els que, com a responsables de l'exercici del poder, han d'engegar els camins.

És clar que la influència de Barcelona anirà més enllà del departament dels Pirineus Orientals i s'estendrà fins a Tolosa de Llenguadoc i Montpeller, però la Catalunya Nord té un avantatge claríssim: la seva catalanitat.

Per raons històriques, culturals i lingüístiques —d'aquí l'interès de recuperar la llengua catalana—, la Catalunya Nord podrà realitzar amb més facilitat i eficàcia la seva integració econòmica en aquesta àrea barcelonina.

La Catalunya Nord ha de saber, doncs, potenciar totes les seves possibilitats i en particular aprofitar la seva situació geopolítica.

La formació superior de qualitat i multilingüe —francès, però també català, espanyol i anglès—, el desenvolupament de la recerca amb la consegüent creació d'indústries punteres, el turisme, el clima i la qualitat de la vida, el sector cultural, la proximitat de Barcelona, el comerç, els sectors tradicionals del país com ara l'agricultura i la viticultura —creant Denominacions, com podria ser la del Rosselló, i desenvolupant nous productes i noves tècniques per adaptar-se al mercat mundial— poden ser uns dels eixos de reflexió. A més a més, la Catalunya Nord també pot aprofitar-se del procés irreversible de descentralització de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Però la Catalunya Nord és també el camí inevitable de Catalunya per anar cap a França i Europa. Catalunya té una necessitat econòmica i cultural vital de reequilibri, sortint de l'actual marc estatal limitador i desenvolupant nous lligams amb Europa i França, que, com a país veí, és el país més pròxim culturalment i econòmicament a Catalunya.

En definitiva, la Catalunya Nord pot facilitar aquests lligams, influint tant a París com a Barcelona.

Aquest nou repte, aquest futur esperançador, la Catalunya Nord només el podrà tenir si n'és conscient i esdevé un país dinàmic que reflexiona i pren decisions. És per això que és indispensable que certs agents econòmics deixin de tenir actituds retrògrades, en definitiva de por, i que els polítics manin d'una vegada. També cal tornar a considerar el marc administratiu regional actual, car no és el mes adient, ja que per poder manar es necessita poder de decisió i possibilitats de finançament, dues coses que Perpinyà i la Catalunya Nord malauradament no tenen. La situació administrativa actual els és adversa.

En conclusió, podríem dir que la Catalunya Nord s'ha de posicionar com l'especialista de França de cara a Catalunya i també com l'especialista de Catalunya de cara a França.