Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Enric Marín Otto

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Poder legislatiu i lleis (992)
Premsa escrita (199)
Telecomunicacions, innovacions tecnològiques (99)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Al Gore (30)
Martin Bangemann (6)
Entitats Entitats
Avui (154)
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (116)
Correos y Telégrafos de España (6)
El 9 Nou (12)
El Punt (29)
Hispasat (2)
Regió 7 (11)
Retevisión (11)
Telefónica (115)
TV3 (363)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
47 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
La comunicació



Enric Marín i Otto

El debat sobre la regulació de la comunicació, a escala local i global, ha arribat a l'opinió pública l'any 1994. Aquest fet ha estat la conseqüència de diferents propostes i acords dissenyats a escala mundial, europea i estatal al llarg del 1993 i del 1994.

Les pàgines dels diaris s'han fet ressò del projecte popularment conegut per autopistes de la informació. Estem assistint a un canvi tecnològic en el qual la mutació -tècnica i d'organització- de les telecomunicacions està operant com a referència bàsica de la consolidació del sector industrial de les comunicacions. Els eixos d'aquesta mutació tecnològica són les dinàmiques complementàries de convergència i connectivitat. Convergència entre telemàtica, informàtica i mitjans de comunicació, facilitada i accelerada pel pas de les tecnologies analògiques a les tecnologies digitals. I connectivitat sobre la base de l'articulació de xarxes internacionals de connexió entre ordinadors personals, empreses i institucions i administracions públiques. Les tècniques que possibiliten aquest fenomen són el xip, la fibra òptica i el satèl•lit.

En aquest context, 1994 ha significat la consolidació de la iniciativa dels EDA en el procés global d'articulació de les infraestructures de la comunicació. L'objectiu central de la proposta apadrinada pel vice-president Al Gore és la creació d'una "xarxa de xarxes" per tal d'atorgar estructura i funcionalitat a les autopistes de la informació -xarxes d'intel•ligència distribuïda, amb més precisió-. El punt d'arrencada d'aquesta estratègia és el reconeixement del fet que per a l'economia nord-americana les infraestructures de la comunicació ja representen el paper de locomotora que les infraestructures del transport havien jugat a mitjans d'aquest segle.

Pel que fa al camp europeu, l'aparició del Llibre Verd de les Telecomunicacions de juny de 1987 va obrir una dinàmica de discussió i treballs que han trobat expressió en el Llibre Blanc de Delors, sancionat a la cimera europea de caps d'Estat i de govern de Brussel•les -10 i 11 de desembre de 1993-. En l'apartat dedicat a les xarxes transeuropees es proposa de definir un conjunt de projectes referits als tres nivells interdependents que constitueixen les xarxes: xarxa suport, serveis genèrics i aplicacions telemàtiques. Per tal de donar forma a una política europea de comunicacions, fou creada una comissió d'experts externs presidida pel comissari Bangemann. En el Consell del 30 de maig de 1994 foren presentades les conclusions provisionals d'aquest grup assessor. Les idees força d'aquest uniforme es poden identificar amb els següents conceptes: protagonisme del mercat, liberalització, coordinació supraestatal, interconnexió de xarxes i serveis, ajust tarifari, defensa dels drets de propietat intel•lectual, privacitat i seguretat de la informació, finançament preferentment privat i connexió entre xarxes, serveis bàsics i aplicacions.

Amb anterioritat, el Consell de Ministres de la UE del 16 de juny de 1993 ja havia pres la decisió de dur a terme una liberalització total de la telefonia vocal a l'horitzó del gener de 1998. Objectiu tan sols subordinat a la consecució prèvia de tres condicions: ajustament de les tarifes al cost efectiu, garantia de cobertura universal dels serveis i garantia de prestació del servei públic.

Forçat per aquest context de transformacions accelerades, el govern de l'Estat espanyol ha pres diferents iniciatives. La llei d'ordenació de les telecomunicacions (1987), avui ja obsoleta, ha tingut la seva continuïtat en l'acord del consell de ministres del 7 d'octubre de 1994, orientat a adequar el sector a la normativa europea abans del gener de 1998. Ara bé, l'element clau serà la llei del cable. Des de la perspectiva de la configuració progressiva de l'espai català de comunicació, és vital que el principi que finalment inspiri la redacció d'aquesta llei eviti tota temptació de jacobinisme tecnocràtic tan pròpia dels actuals responsables del MOPTMA. Altrament, el sistema centralitzat d'Estat articulat a partir del grup d'operadors de xarxa configurat per Telefònica, Retevisió, Correus i Hispasat esdevindria un llast que gravitaria greument sobre qualsevol projecte de política cultural nacional d'àmbit català.

En l'àmbit dels Països Catalans, 1994 ha estat un any contradictori. El marc jurídic i polític europeu, estatal i autonòmic no deixa gaire marge per a l'articulació d'iniciatives culturals de caràcter nacional. El balanç difícilment pot ser globalment satisfactori. La indústria cinematogràfica sembla instal•lada en una atonia aparentment crònica: debilitat de la producció pròpia i estancament en la definició testimonial de la distribució doblada al català. En el camp de la ràdio i la televisió, la consolidació de la penetració social de RTV i CCRT no amaga l'hegemonia de l'oferta de canals i estacions amb seu a Madrid d'expressió castellana. L'èxit de la producció pròpia de programes de ficció realitzada per TV3 (Poble Nou) apareix com una de les poques dades esperançadores.

En el camp de la premsa escrita, la renovació formal de l'AVUI i els plans d'expansió de l'anomenada premsa comarcal (Regió 7, El Nou 9 i El Punt) són tímids indicis d'un necessari canvi de tendència. L'hipotètic eixamplament del públic lector en català s'està manifestant amb penosa lentitud. L'estancament o retrocés de l'edició de llibres en català no convida a l'optimisme.