Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escàndols polítics (441)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Alberto Fernández Díaz (88)
Carles Martí (8)
Francesc Narváez (3)
Jordi William Carnes (10)
Jordi Hereu (130)
Xavier Trias (90)
Entitats Entitats
Indra (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Barcelona (147)
Barcelonès (13)
Barcelona (3483)
35 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
La consulta de la Diagonal, el fracàs d'Hereu
Ni A, ni B. Ni bulevard, ni rambla. En la consulta sobre el futur de la Diagonal, que va tenir lloc del 10 al 16 de maig del 2010, els ciutadans de Barcelona van decidir que no volien tocar l'avinguda ideada per Ildefons Cerdà. El triomf aclaparador de l'opció C (cap de les anteriors) i, per tant, el no als plans de Jordi Hereu va provocar una crisi en l'Ajuntament, que es va interpretar en clau electoral a un any de les eleccions municipals.

El procés va estar marcat per la polèmica des del primer dia. El sistema de votació electrònica, posat en marxa per Indra i Scytl, va impedir que centenars de persones poguessin dir la seva i, el dia 12, l'alcalde va haver de “fingir” que havia votat. Les càmeres ho van gravar i Hereu ho va haver d'explicar. Va ser l'espurna que va acabar d'encendre el foc de les crítiques, tant tecnològiques com polítiques. El dia 13, el líder de l'oposició, Xavier Trias, va declarar que havia hagut d'intentar votar fins a set vegades per aconseguir-ho i la fragilitat del sistema va quedar al descobert quan es va demostrar que algú havia suplantat la identitat del president del Partit Popular a l'Ajuntament, Alberto Fernández-Díaz, a través d'Internet.

Els resultats finals, que es van donar a conèixer el mateix dia 16, van acabar d'esborrar la voluntat innovadora democràtica de la iniciativa. Podien votar 1.415.065 persones —entre elles més de 250.000 persones estrangeres i 25.324 joves d'entre 16 i 18 anys— a través del web o de forma presencial en qualsevol dels 108 punts de votació habilitats als diversos districtes. Però, finalment, només van manifestar la seva opinió 172.161 persones, el 79,84% de les quals va votar per l'opció C. La proposta A, bulevard, va aconseguir l'11,88% dels vots i l'opció B, rambla, només va concentrar-ne el 8,38%. El districte més actiu va ser el de l'Eixample, on es van emetre 37.268 vots (21,86%), seguit del de Sarrià Sant-Gervasi, on se'n van recollir 26.406 (15,34%).

Van rodar caps. Hereu va afirmar que havia entès “el missatge dels barcelonins”, va admetre que s'havia fet “una pregunta inadequada” —que va costar 3,17 milions d'euros— “en un moment inadequat”, i va anunciar el cessament del primer tinent d'alcalde, Carles Martí, que va acceptar ser el màxim responsable de “l'error de la consulta”. També va admetre la renúncia de Pilar Conesa, gerent de Sistemes d'Informació del Consistori.

Però alguns membre de l'oposició no en van tenir prou. Xavier Trias i Alberto Fernández-Díaz van demanar la dimissió de l'alcalde, mentre que Jordi Portabella, d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va considerar suficients les mesures preses per l'equip de Govern i va mostrar-se partidari de fer consultes ciutadanes. En la mateixa línia, Ricard Gomà, president d'Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i segon tinent d'alcalde d'Acció Social i Ciutadania, es va mostrar convençut que la crisi havia afectat la consulta i va qualificar de “dolorosa” la decisió d'Hereu de cessar Carles Martí. Per la seva banda, l'alcalde va admetre que durant el procés hi havien hagut “més errors dels admissibles”, però també va palesar que el seu futur el decidirien els ciutadans a les urnes.

El dia 17, Hereu va anunciar que el tinent d'alcalde d'Hisenda i Promoció Econòmica, Jordi William Carnes, substituiria Carles Martí com a primer tinent d'alcalde del Consistori. El PSC va donar suport a les decisions preses per l'alcalde i va insistir que era “el millor candidat possible per a les municipals” del 2011. Els socialistes catalans van assumir que “les coses no van anar bé” en la consulta sobre la reforma de la Diagonal, però van recordar que la decisió de tirar-la endavant va ser de tots els grups municipals, excepte el del Partit Popular de Catalunya (PPC), que lidera Alberto Fernández-Díaz.

A principis del 2011, la polèmica encara cuejava. Francesc Narváez, regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, advertia que el fracàs de la consulta de la Diagonal havia “frenat per als següents 20 anys" qualsevol procés participatiu semblant. “Si preguntar als ciutadans, independentment del resultat, és un tema negatiu, crec que és difícil que qualsevol altre govern s'atreveixi a fer consultes, i això va en contra del concepte de participació", va concloure.