Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Els cooperativistes estafats per PSV i UGT es manifesten a Madrid per demanar els seus habitatges.

Articles dependents
Nicolás Redondo
Cándido Méndez
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Construcció, habitatge, especulació urbanística (262)
Corrupció, frau i suborn (505)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Sindicats (223)
Personatges Personatges
Antón Saracíbar (1)
Cándido Méndez (42)
Carlos Sotos (2)
Fermín Bretón (2)
Francisco Hernández (2)
Javier Solana (84)
Miguel Moreiras (17)
Nicolás Redondo Urbieta (12)
Paulino Barrabés (5)
Sebastián Reyna (2)
Valeriano Gómez (9)
Entitats Entitats
Banc d`Espanya (121)
Institut de Crèdit Oficial (20)
Promotora Social de Viviendas (9)
Unión General de Trabajadores (292)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
44 lectures d'aquest article
68 impressions d'aquest article
La crisi de la UGT, la fallida de la PSV
Ja des del primer mes de l'any, els cooperativistes de la Promotora Social de Vivendes (PSV), destinada a construir 20.000 habitatges, van intensificar les seves crítiques contra el sindicat Unió General de Treballadors (UGT) pel que consideraven una estafa i una apropiació indeguda dels seus béns. Mentre esperaven els resultats concrets de l'auditoria de comptes de PSV-IGS, les dades que havien aparegut indicaven que podria haver-se produït un transvasament de fons provinents de les quotes dels socis de PSV cap a la central sindical.

La cooperativa d'habitatges estava en suspensió de pagaments i amenaçava de fer fallida mentre el govern central no s'acabava de decidir a intervenir. Més de 7.000 cooperativistes de PSV van manifestar-se el 23 de gener a Madrid per reclamar al sindicat UGT la construcció de les seves vivendes o la devolució dels diners entregats a la cooperativa. En aquella mobilització, els afectats ja van anunciar que exigirien responsabilitats penals als antics gestors i demanarien la intervenció del fiscal general de l'Estat i del Defensor del Poble. Les manifestacions, sovint acompanyades de talls de carreteres i altres mesures de pressió, es van anar succeint durant mesos.

La Unió General de Treballadors va declarar que només havia rebut 400 milions de pessetes de la societat IGS-PSV, gestora de les cooperatives d'habitatges impulsades pel sindicat, pels serveis prestats per la central obrera a la cooperativa per tal d'ajudar-la en la seva posada en funcionament. Ho va dir Antón Saracíbar, que va afirmar que el sindicat havia avalat amb 9.200 milions de pessetes del seu patrimoni per fer front a compromisos hipotecaris de la cooperativa d'habitatges coberts amb un crèdit de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), el 7 de febrer.

El deute que tenia la gestora PSV-IGS amb la cooperativa era del voltant dels 15.000 milions de pessetes, segons es coneixeria els últims dies de l'any. De moment, ningú la valorava per sobre dels 10.000 milions de pessetes.

El 19 de febrer, el sindicat va donar a conèixer un informe de la crisi, que seria presentat en el congrés de la UGT, on Nicolás Redondo presentaria la dimissió com a secretari general i Cándido Méndez seria elegit per substituir-lo. El document acusava el govern central de dificultar aquesta venda i d'erosionar la imatge del sindicat. El sindicat considerava que el govern només havia volgut resoldre els temes que afectaven el Banc d'Espanya i la direcció d'Assegurances, mentre que no havia fet res per solucionar tota la resta. El document també especificava que la venda dels actius d'IGS, que estaven valorats en uns 6.000 milions de pessetes, era una peça clau per a la solució de la crisi de la cooperativa PSV, ja que li permetria donar liquiditat a l'entitat i reiniciar les obres aturades. La UGT va reconèixer que havia entregat només 1.303 vivendes d'un total de 20.000 que s'havia compromès a realitzar amb els cooperativistes.

Els responsables d'UGT van assenyalar que només havien rebut pagaments per serveis, tot i que reconeixien que la gestora IGS havia invertit en negocis immobiliaris fallits. El problema va arribar als jutjats i el nombre d'implicats va agumentar. L'11 de juliol va ser l'ex-secretari general d'UGT, Nicolás Redondo, qui va declarar davant el jutge de delictes monetaris, Miguel Moreiras, sobre el cas PSV. Era la seva primera aparició pública des que havia deixat la direcció del sindicat feia tres mesos.

Redondo, que va declarar durant més de tres hores, va dir que no sabia res sobre les finances del sindicat, de les quals s'ocupava Sebastián Reyna, i va insistir que UGT havia fet tot el possible per resoldre el problema de la cooperativa de vivendes. Al contrari del que havia decidit feia pocs dies amb l'ex-gerent de PSV Carlos Sotos i amb l'ex-president de la cooperativa i antic responsable de finances d'UGT Paulino Barrabés, el jutge Moreiras no va declarar la presó provisional de Nicolás Redondo.

La caòtica administració dels diners havia portat a la suspensió de pagaments de la cooperativa i els responsables del sindicat als jutjats, però el 6 de setembre la gestora PSV-IGS va firmar un acord amb l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i la intervenció judicial per rebre un aval de 8.733 milions de pessetes. Després de subscriure aquest aval, el president d'IGS, Valeriano Gómez, va mostrar l'esperança que s'ultimessin els acords de segregació de promocions de la cooperativa d'habitatges a l'octubre. Però l'empenta a la continuació de les construccions d'habitatges es va fer esperar fins al novembre.

Paulino Barrabés va obtenir la llibertat sota fiança el 20 de juliol, després de pagar els 10 milions de pessetes exigits pel jutge Miguel Moreiras en un acte resolori en què es considerava que l'acusat no eludiria l'acció de la justícia. Després de dies de declaracions, l'assessor jurídic d'IGS-PSV, Fermin Bretón, va aconseguir la llibertat sense fiança el 7 de setembre.

El conflicte de la cooperativa semblava haver arribat a una via d'acord a partir de la concessió de crèdits oficials. Bona part dels socis havien acceptat participar en una derrama amb la qual es va ingressar uns 9.000 milions de pessetes suplementaris. Quan tot plegat semblava comencar a solucionar-se, el jutge Moreiras va decidir, el 28 d'octubre, imposar una fiança de 65.000 milions als antics responsables de la cooperativa PSV, Carlos Sotos, Paulino Barrabés, Fermin Bretón i Francisco Hernández. Com a responsables subsidiaris el jutge Moreiras va declarar la societat IGS-PSV i el sindicat UGT. El ministre d'Afers Estrangers, Javier Solana, va qualificar aquesta fiança de "enormement desproporcionada" en el primer posicionament que el govern espanyol feia sobre el cas.

El govern estudiava l'elaboració d'una declaració política de suport al procés de segregació de les diverses promocions de la cooperativa PSV per continuar amb la construcció d'habitatges. Aquest procés l'havia aturat el jutge Moreiras. Tot i que no acabaven de prendre cap decisió en el consell de ministres, l'executiu assegurava que volia que les vivendes es construïssin. A la fi, el govern central va decidir que l'Institut de Crèdit Oficial comprés part del deute que tenia PSV amb les empreses constructores el 25 de novembre. Mentrestant, la UGT afirmava que podria desaparèixer el sindicat si el jutge del cas decidia executar l'embargament.