Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crisi Econòmica (462)
Economia espanyola (471)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Angela Merkel (23)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Mariano Rajoy (296)
Nicolas Sarkozy (48)
Entitats Entitats
Banc Central Europeu (107)
Govern d`Espanya (336)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
75 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
La crisi del deute i la reforma de la Constitució
El 23 d'agost del 2011, José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar que tocaria l'intocable. O almenys, el que ho semblava fins aleshores. El president del Govern espanyol va explicar la seva intenció de presentar al Parlament una http://www.congreso.es/consti/constitucion/reforma/segunda_reforma.htm per fixar un límit a la despesa pública. La idea era establir una regla per garantir l'estabilitat pressupostària a mig i llarg termini per combatre el dèficit i la crisi del deute.

La proposta estava en consonància amb la decisió que havien pres uns dies abans la cancellera alemanya Angela Merkel i el president de la república francesa Nicolas Sarkozy de reforçar la política econòmica de la zona euro demanant als països integrants que adoptessin l'anomenada “regla d'or”, és a dir, un projecte de llei per ancorar en la constitució de cada país l'obligació d'establir un sostre per al deute. També van assegurar que consideraven prioritari taxar les transaccions financeres. L'objectiu: tornar la zona euro al camí del creixement.

Zapatero va insistir que la reforma de la Carta Magna no era una “imposició", però va reconèixer que a Europa existia “un consens creixent per fer-la”. L'aleshores líder de l'oposició Mariano Rajoy va afirmar que donaria suport a la proposta per “coherència política”, ja que també la va fer el juny del 2010. UPyD i Coalició Canària es van expressar en els mateixos termes. El portaveu del CIU al congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va assenyalar que la reforma era “una tendència necessària”. En canvi, Francesc Homs, portaveu del govern català, va acusar PSOE i PP de voler-se carregar l'autonomia financera de la Generalitat. El PNB, IU, ERC i BNG es van oposar a la proposta per diferents motius.

En la seva intervenció, Zapatero va remarcar la seva preocupació pel context internacional d'incertesa i per les dades de l'atur del segon trimestre, que es mantenia en un 20% i va proposar altres mesures per salvar els mobles. Entre d'altres, el decret llei que establia la rebaixa de l'IVA del 8% al 4% per a la compra d'habitatge nou, la racionalització de la despesa farmacèutica i l'augment dels pagaments que les empreses amb ingressos superiors als 20 milions avancen a Hisenda a compte de l'Impost de Societats. Mesures que ni el PP ni CIU aprovaven. També va assegurar que prorrogaria sis mesos l'ajuda de 400 euros per als aturats sense prestació.

A finals d'agost, el 15M i els sindicats van convocar manifestacions per demanar un referèndum per ratificar la reforma constitucional. “Limitar el dèficit és limitar la inversió a la societat”, clamaven. El Govern no en va fer cas. El 2 de setembre del 2011, el ple del Congrés va aprovar la mesura amb els vots del PSOE i el PP i es va modificar l'article 135 de la Carta Magna. Es van convocar més manifestacions.

El sociòleg Manuel Castells assegurava pocs dies després en un article a La Vanguardia que “la reforma dinamitava qualsevol credibilitat dels polítics que la van votar”. “Si la font de la Constitució són els mercats, que manin els banquers per la via directa”, etzibava. Els mercats tampoc no van respondre favorablement a la mesura. L'endemà de l'aprovació, la prima de risc (el diferencial entre el bon espanyol i l'alemany) tancava en els 311 punts bàsics, el nivell més alt des que el Banc Central Europeu (BCE) va començar a comprar bons d'Itàlia i Espanya, el 5 d'agost. "A ningú no li interessa una promesa d'austeritat per al 2020 quan ningú no compleix les que té a sobre la taula”, deien alguns gestors de Borsa. Si Espanya complís els requisits que imposa Europa, els mercats estarien tranquils de veritat. No faria falta cap canvi constitucional”, asseguraven a Público des d'un gran banc internacional.

El Rei va sancionar la norma el 27 de setembre. A finals d'any, les tensions financeres a l'eurozona continuaven i les previsions per al 2012 no eren gaire afalagadores.