Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Desplaçats, exiliats, refugiats (86)
Pau i resolució de conflictes (406)
Pobresa, desigualtats (147)
Personatges Personatges
Cristina Garaizábal (1)
Ignacio Martín Baró (1)
Entitats Entitats
Aliança Liberal (Nicaragua) (1)
Comisión de la Verdad de El Salvador (1)
Front Sandinista d´Alliberament Nacional (4)
Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca - Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
El Salvador (9)
Guatemala (17)
Nicaragua (13)
55 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
La culminació dels acords de pau



"El manteniment de la memòria històrica junt amb la potenciació de la capacitat d'organització, participació i autogestió de la població obren espais d'esperança cap al futur"


Maria Comín
Historiadora Associació Catalana de Professionals per la Cooperació

Podríem anomenar l'any 1996, el de la culminació dels acords de pau a Centramèrica. El 1988 se signaven els acords entre el govern de Nicaragua i la Contrarevolució; el 1992, ho leien l'FSLN i el govern del Salvador i el 29 de desembre de 1996 es van signar els acords entre la URNG i el govern de Guatemala, a la capital del país.

El saldo en vides humanes d'aquestes guerres ha estat molt elevat. En el cas de Guatemala, on la guerra ha durat més de trenta anys, les estadístiques més conservadores parlen de més de cinquanta mil morts, més de cent cinquanta mil vídues i orfes, més d'un milió de desplaçats, i un teixit social desarticulat. La tortura, les desaparicions, els assassinats i l'exili han format part de la violència quotidiana que ha patit la població dels tres països on hi ha hagut guerra durant les darreres dècades. L'informe de la Comisión de la Verdad del Salvador dóna compte del testimoni directe de dues mil persones que van denunciar més de vuit mil fets greus de violació dels Drets Humans. També va recollir vint-i-tres mil denúncies de fonts indirectes amb més de tretze mil fets greus. "El dany produït no és simplement el de la vida personal que es destrueix, el dany s'ha causat a les estructures socials mateixes, a les institucions que regulen la vida dels ciutadans, als valors i principis amb els quals s'ha educat i en funció dels quals s'ha pretès justificar la repressió", declara I. Martín Baró. Segons C. Garaizábal, "el cost de la guerra és una societat profundament ferida i una població afectada en la seva identitat, ja que les situacions de crisi obliguen a modificar activitats, a més de crear una especial sensibilitat que anima a replantejar-se la vida, els valors que la guien, etc. Ara bé, aquestes situacions també poden generar canvis en les relacions personals i en la participació social".

A Nicaragua, la vida política ha estat marcada per les eleccions presidencials i municipals del 20 d'octubre, en què finalment va guanyar el candidat de l'Aliança Liberal després d'un procés electoral molt encès i uns resultats no acceptats per totes les forces polítiques.

El Salvador s'està preparant per a les eleccions municipals, que tindran lloc el març del 1997. En aquest país, el 1996 ha estat un any d'acomodació i estabilització de les tendències iniciades després de les eleccions del 1994.

Es podria dir que la regió encamina cap a un procés d'estabilitat política. Però aturem-nos en la valoració que en fan els experts. Ens trobem que oscil·len des de societats amb una democràcia consolidada i una alta o mitjana governabilitat —és el cas de Costa Rica—, fins a societats amb governabilitat i democràcia
transicional baixes —com ara Guatemala i Nicaragua—, Pel que fa a Guatemala, cal veure com es desenvolupen els acords de pau. A Nicaragua, el país més pobre d'Amèrica Llatina i el Carib després d'Haití, la gravetat dels problemes socials —les millores socials iniciades pel govern sandinista els anys 80 s'han anat esfondrant— estableix condicions difícils per a l'agregació d'interessos i l'enfortiment del diàleg polític. Entremig hi trobem sistemes democràtics consolidats però amb baixos nivells de governabilitat, com ara Hondures, on, si bé s'hi ha donat un procés de regularitat electoral els darrers 14 anys, la possibilitat de mantenir equilibris socials a partir d'una adequada satisfacció a demandes dels diferents sectors de la població es fa més difícil a causa de la forta presència de les forces armades com a òrgan de pressió política. Finalment, trobem democràcies no consolidades amb una alta-mitjana governabilitat. És el cas del Salvador, el qual presenta mecanismes de concertació social i espais de diàleg polític, si bé hi ha greus situacions de pobresa i exclusió social.

És interessant acostar-se també a altres aspectes socials, concretament a la problemàtica dels infants treballadors: venen roses, diaris, xiclets, menjar, joguines i caramels, netegen i cuiden cotxes, treuen foc per la boca, reciclen escombraries, carreguen bosses als supermercats, demanen almoina. "No somos vagos, solo estamos pidiendo nuestro aguinaldo. Nosotros también trabajamos", deien les improvisades guardioles en pots de llauna dels nens i nenes treballadors de Managua el desembre del 1996. Milers, segurament milions de nens i nenes treballen al carrer exposats a tota mena de riscos: violència, drogues, delinqüència, prostitució. Les xifres són incertes, oscil·len des dels 4.000 infants treballadors a Costa Rica fins al milió deambulant pels carrers del Salvador, passant pels gairebé 200.000 que estan en el sector informal a Guatemala, els 300.000 que treballen al carrer a Hondures i els més de 200.000 que ho fan a Nicaragua.

Davant d'aquest espectre d'incipient estabilitat política amb el contrapunt de greus problemes socials, és interessant que trobin suport i no desapareguin les iniciatives d'organització i resolució de les mancances desenvolupades per la població tant durant la guerra, com en el refugi o durant el retorn, així com les desenvolupades davant els altres problemes socials que es van generant, si no es vol retornar al passat. El manteniment de la memòria històrica —per no repetir injustícies— junt amb la potenciació de la capacitat d'organització, participació i autogestió de la població obren espais d'esperança cap al futur.