Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Les cambres agràries catalanes van a les urnes

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Agricultura, ramaderia, pesca (290)
Democràcia, processos de democratització (137)
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Francesc Xavier Marimon (18)
Entitats Entitats
Agrupació d´Empresaris Agraris (1)
Associación Agraria de Jovenes Agricultores (7)
Consorci Forestal de Catalunya (5)
Coordinadora d`Organitzacions d`Agricultors Pagesos i Ramaders (11)
Generalitat de Catalunya (1919)
Institut Agrícola Català de Sant Isidre (3)
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (14)
Unió de Pagesos (93)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
86 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
La democràcia arriba al camp
Els comicis que havien de decidir els representants a les quatre Cambres agràries catalanes -corresponents a les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona- i els delegats que tindrien un lloc a la taula del departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca a partir d'aquell moment, es van celebrar el 27 de novembre i van donar el resultat esperat.

El sindicat Unió de Pagesos (UP) va aconseguir guanyar en totes les demarcacions catalanes per majoria absoluta (va aconseguir gairebé el 70% dels vots), mentre que en segon lloc es va situar la coalició formada per LACSI-USAC-ASAJA, amb el 15% dels vots, i en el tercer lloc va quedar la coalició de Ramaders i Pagesos de Catalunya, Consorci Forestal, Joves Agricultors de Girona i Agrupació d'Empresaris Agraris de la Província de Lleida, amb quasi el 15% dels vots emesos.

Les noves Cambres agràries tenien la categoria d'organismes col·laboradors del departament d'Agricultura de la Generalitat i exercirien les funcions que els fossin delegades. La primera tasca que haurien d'afrontar aquests organismes provincials seria la d'administrar el patrimoni de les Cambres locals, que estaven en ple període de liquidació. Els béns adscrits a les Cambres agràries superaven els 7.000 milions de pessetes.

El conseller d'Agricultura, Ramaderia i pesca de la Generalitat, Francesc Xavier Marimon, es va felicitar en roda de premsa per la gran participació aconseguida en les eleccions a les quatre Cambres agràries catalanes, que havia estat de gairebé el 58% dels convocats. "L'alt nivell de votació demostra la voluntat de participació dels agricultors i ramaders catalans", va dir. També va expressar la satisfacció del seu departament perquè s'havia tancat un procés iniciat en l'etapa democràtica i va finalitzar la roda de premsa demanant a les agrupacions que havien participat en les eleccions que col·laboressin entre elles per millorar les condicions de vida del camp català.

Dels 50.701 agricultors que estaven cridats a escollir els seus representants, van exercir el seu dret de vot 29.338 persones, xifra que suposava el 57,68% de participació i un 42,32% d'abstenció en general. La participació va ser força més alta en les poblacions petites que en les ciutats mitjanes o grans.

L'elaboració del cens havia marcat tot el procés electoral durant els dies anteriors a la jornada d'eleccions. Va ser difícil establir qui tenia dret de vot. Els votants i els elegibles havien de ser agricultors o ramaders que estiguessin donats d'alta a la Seguretat Social agrària, o com a autònoms dins del règim especial agrari. També podien votar o ser elegits els pagesos o ramaders titulars d'empreses agràries que exercissin la seva activitat a temps complet. En resum, la condició bàsica era que es treballés i es visqués de la ramaderia o de l'agricultura per poder escollir o ser escollit.

A fora en quedaven, per exemple, les persones que eren propietàries d'explotacions agràries però que no feien la gestió de les terres directament. Aquest sistema de propietat rural estava molt arrelat a Catalunya, on hi havia gran nombre de finques que eren explotades en règim de mitgers o per arrendament. La candidatura de la patronal IACSI va ser la que amb més força va reclamar la participació en les eleccions de tots els titulars d'explotacions. Un cens elaborat per aquesta patronal fixava el nombre de titulars en 111.544 persones, més del doble dels 50.701 agricultors que finalment van tenir el dret de votar.

A l'altre extrem de la corda hi havia Unió de Pagesos, que demanava el dret al vot per a aquells pagesos que treballen a temps parcial. En opinió d'aquesta organització sindical, la realitat de la crisi del camp havia provocat que bona part d'agricultors haguessin de completar els seus ingressos amb altres de procedència diversa.

El repartiment dels 25 llocs de què constava cada Cambra agrària provincial reflectia l'hegemonia d'Unió de Pagesos. A les comarques tarragonines aquest sindicat va obtenir el 77,76% dels vots vàlids i 20 membres del ple; IACSI-ASAJA va aconseguir el 12,26% i 3 llocs; i la coalició de pagesos i ramaders, 2 llocs i el 8,98% dels vots. Tarragona era la demarcació que havia registrat el nivell més baix de vots, amb només un 50,03% de participació.

Similars als de Tarragona van ser els resultats de Lleida, on també aconseguia un gran avantatge la Unió de Pagesos (75,50% i 20 representants). El segon lloc va ser per a IACSI (13,94% i 3) i la coalició de pagesos i ramaders va aconseguir el tercer lloc (10,03% i 2).

La Unió de Pagesos va obtenir una victòria més ajustada a les demarcacions de Girona i Barcelona, tot i que també va superar la majoria absoluta a les Cambres. A Girona va aconseguir 14 representants i el 55,42% dels vots; la coalició agrària i ramadera va obtenir 8 membres i el 30,59%; i ACSI-ASAJA, amb el 12,42%, va col·locar 3 representats al plenari.

A Barcelona Unió de Pagesos va situar 16 membres a la Cambra, fruit dels 59,61% dels vots; IACSI va aconseguir 6 llocs i un 25,72%; i la coalició agramera i forestal 3 llocs més, amb el 13,91 % dels vots emesos.