Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
La dieta mediterrània

Productes alimentaris típicament mediterranis

Articles dependents
Francisco Grande Covián
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Alimentació i dieta (66)
sanitat i salut pública (251)
Personatges Personatges
Francisco Grande Covián (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Mediterrània (16)
Malgrat de Mar (6)
46 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
El llegat de Grande Covián
La dieta mediterrània
Francisco Grande Covián va ser un dels principals promotors de l'anomenada dieta mediterrània, com a forma de prevenció de determinades malalties freqüents en els països desenvolupats, on el principal problema alimentari ja no és la carència d'aliments, sinó el desequilibri en la dieta, que afavoreix el desenvolupament de malalties.

Un dels grups de malalties en que més clarament s'ha establert la relació amb la dieta és el de les malalties cardiovasculars, que ocasionen un 40% de les morts anuals a Catalunya, on representen la primera causa de mortalitat, igual que en la majoria de països desenvolupats. Dins d'aquest grup, la malaltia que més preocupa és la cardiopatia coronària -també coneguda com a cardiopatia isquèmica o com a malaltia coronària-, ja què és la que afecta persones relativament més joves, encara amb molts anys d’esperança de vida al davant.

La malaltia coronària es presenta en molts casos estroncant sobtadament aquests anys potencials de vida, o bé, si no causa la mort, obliga la persona que la pateix a observar durant la resta de la seva vida una sèrie de mesures terapèutiques. L'infart de miocardi i l'angina de pit són les dues formes en què es pot manifestar la cardiopatia coronària, però, abans de presentar-se, la malaltia evoluciona de forma silent durant molts anys, mentre es va formant l'alteració característica: l'arteriosclerosi coronària, que consisteix en un engruiximent i un enduriment de les parets de les artèries que irriguen el múscul cardíac -el miocardi-, ocasionat fonamentalment per greixos, com ara el colesterol, que s'hi dipositen.

Diversos estudis fets arreu del món han evidenciat la cadena de relacions que hi ha entre dieta, nivells de colesterol a la sang, malaltia coronària i mortalitat. Grande Covián va ser precisament un dels investigadors que van contribuir a demostrar que el contingut de greixos a la dieta alimentària determinava els nivells de colesterol a la sang. En un estudi pioner realitzat a finals dels anys seixanta en set països, es va observar que els països on la població tenia de mitjana una concentració de colesterol a la sang més baixa l'esperança de vida era superior, i que els nivells elevats de colesterol a la sang estaven relacionats amb dietes hipercalòriques amb elevat contingut de colesterol i greixos saturats.

No tots els greixos tenen els mateixos efectes sobre la salut, sinó que varien segons quina sigui la seva estructura bioquímica, en especial el tipus d'enllaç entre els àtoms de carboni dels àcids grassos que contenen, segons el qual es pot distingir entre àcids grassos saturats i àcids grassos insaturats, i encara dins d'aquests s'identifiquen els poliinsaturats. Els àcids grassos saturats, més relacionats amb el colesterol, són els que hi ha fonamentalment als aliments d'origen animal, com la mantega, el llard, la carn o els ous. En canvi, els àcids grassos insaturats es troben especialment en els aliments d'origen vegetal, com els olis i la fruita seca. El peix conté àcids grassos saturats, però també poliinsaturats.

D'altra banda, els diferents greixos toleren de manera diferent les manipulacions culinàries. Així, els àcids grassos de l'oli d'oliva suporten millor les altes temperatures que els dels olis de llavors, que es deterioren i perden les seves propietats amb més facilitat.

La diversitat d'efectes dels greixos explica que a Creta i altres zones del Mediterrani amb baixa incidència de cardiopaties i on el nivell mitjà de colesterol no és elevat, els greixos aportin prop del 40% de les calories. Tanmateix, més de la meitat d'aquestes calories són proporcionades per l'oli d'oliva.

Dos dels països on es va efectuar l'estudi esmentat i que pertanyien al grup dels que presentaven menors nivells de colesterol i menor mortalitat eren Grècia i Iugoslàvia. Posteriorment, es va observar que la dieta tradicional d'altres països de la conca mediterrània tenia elements comuns amb la d'aquests. Per aquest motiu, els països anglosaxons i del centre i nord d'Europa van començar a promoure l'anomenada dieta mediterrània, com un tipus d'alimentació ideal per reduir la seva elevada incidència de malalties cardiovasculars. Posteriorment, s'ha observat que la dieta tradicional dels països mediterranis té a més altres característiques adequades per prevenir altres trastorns de salut, com ara un elevat contingut de fibra, útil per prevenir el càncer de còlon.

Els trets comuns i més recomanables de la dieta mediterrània serien l'alt consum de verdura fresca, fruita, peix, llegums i oli d'oliva, i el consum moderat de carn, llet i productes lactis, com la mantega.

Els països mediterranis no van desaprofitar l'ocasió per promocionar la seva indústria agroalimentària, amb l'etiqueta d'alimentació mediterrània. Com a mostra, el desembre del 1995 es va celebrar a Malgrat de Mar el II Congrés de Consum i Alimentació Mediterrània, sota el lema Mosaic de l'alimentació mediterrània, diversitat en equilibri.

Aquesta confluència d’interessos econòmics i sanitaris podria ajudar a reconduir els hàbits alimentaris de la població catalana cap a elements saludables de l’alimentació tradicional, enfront de les tendències a imitar hàbits alimentaris provinents sobretot de l'altra banda de l'Atlàntic. No es tracta d'exorcitzar cap aliment o preparació culinària en concret, ja que en una alimentació variada es pot permetre sense risc la incorporació esporàdica d’algun producte no intrínsecament saludable.

El que tots els especialistes consideraven preocupant, però, era que la cuina tradicional es veiés desplaçada per productes alimentaris amb gran quantitat de greixos saturats, sucres i hidrats de carboni refinats, i diverses substàncies sintètiques, com la pastisseria industrial, les pizzes, les hamburgueses i altres preparacions pròpies de fast-food, i molts aliments precuinats.

Les autoritats sanitàries van detectar que l'alimentació dels catalans de finals del segle XX no era pas tan correcta com la idealitzada dieta mediterrània donava per descomptat. El Pla de Salut de Catalunya tenia entre els seus objectius la reducció dels greixos en la dieta, especialment la proporció dels saturats, la disminució dels sucres o hidrats de carboni refinats i l'augment dels hidrats de carboni complexos i de la fibra. Per aconseguir-ho no cal fer res estrany, n'hi ha prou que els productes naturals de la nostra terra i el nostre mar ocupin un bon lloc en la nostra alimentació diària, es mantinguin en les proporcions adequades i es preparin de fornia tradicional.