Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia internacional, macroeconomia (349)
Personatges Personatges
Deng Xiaoping (17)
Francis Fukuyama (1)
Lee Kuan Yew (1)
Manuel Fraga Iribarne (66)
Entitats Entitats
Comunitat Econòmica Europea (3)
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Oceania (3)
Europa de l´Est (12)
Austràlia (40)
Estat Espanyol (1908)
Japó (91)
Mèxic (64)
Regne Unit (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda Nord) (174)
Singapur (11)
Xina (104)
Sud-Est Asiàtic (4)
1980 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
La fi de la història al Pacífic



Josep C. Vergés
Economista

L'americà d'origen japonès Francis Fukuyama anuncia a finals dels vuitanta la fi de la història. Argumenta que en el món queda una sola ideologia triomfant -el liberalisme-. Encara existien els països comunistes, de manera que semblava prematura la victòria del capitalisme i l'Estat de dret. Però entrats els noranta només queda un gegant comunista, la Xina, que fa temps que ha abandonat l'economia socialista, però perpetua la dictadura política.

Ideològicament el món occidental ja no té rival, sense oblidar que el país més poblat de la terra és un despotisme. Però econòmicament hi ha més competència que mai. Durant 1994 hem vist el ien superar el dòlar i el continuat enfortiment dels tigres asiàtics. També la Xina es modernitza espectacularment. El paradís avui es troba a l'est de l'Edèn!

El Pacífic és un oceà immens amb realitats econòmiques ben disperses: la daurada Califòrnia i Austràlia, la poblada Xina, la potència del Japó i els puixants tigres. L'Amèrica hispànica trenca la imatge de progrés amb la catàstrofe de Mèxic i el sud.

La liberalització mundial del capital, la informació instantània i la llibertat de moviments han afeblit l'Estat nació. Però Occident és molt més que uns Estats decadents, i no hem de confondre la pèrdua de sobirania de l'Estat jacobí, que com a catalans ens alegra, amb la pèrdua de valors occidentals. Al contrari, cada dia són més forts els lligams entre llibertat econòmica i política. Tan occidental és el triomf del capitalisme com el de la democràcia. La doctrina dels drets humans és universal.

Els arguments sobre la diversitat cultural no són acceptables, com no ho era Manuel Fraga, ministre d'Informació i Turisme, proclamant "Spain is different" per justificar que la liberalització no obligava també a les llibertats polítiques. Mort el gos, morta la ràbia, i avui Espanya s'integra plenament a Occident.

Perquè la democràcia és vàlida per al derrotat Japó, la blanca Austràlia o el melting pot de Califòrnia, però no cal molestar els dèspotes que controlen els tigres i el comunisme xinès. La llibertat econòmica comporta també respecte als drets humans. Com més puixants són les economies asiàtiques, més podem exigir, ja que creixen amb les nostres inversions i tecnologia i exporten als nostres mercats. Més de la meitat de la renda de Singapur depèn directament de les inversions estrangeres. Depenen en tecnologia i capital, similar al nostre desarrollo, on la democràcia ha acabat guanyant la partida gràcies també a la inflexibilitat de la CEE i l'OTAN.

El Japó, plenament integrat als valors occidentals, manté la seva cultura, com fem els catalans i tots. Som països de l'imperi de la llei, a més de llibertat econòmica. En canvi, els dèspotes d'Àsia reclamen ser diferents. Fa trenta anys Singapur sortia de la descolonització britànica amb la renda de Mèxic. Avui, és cinc vegades superior i ja supera Anglaterra. Lee Kuan Yew ha combinat llibertat econòmica amb autoritarisme suau per governar sense interrupció, i segueix com a sènior minister. Xinès com el també retirat Deng Xiaoping de la Xina, la seva preocupació és idèntica, com confessa a Foreign Affairs: els perills de la democràcia per a l'Àsia. En nom de l'"ordre", la "moral" de la "família" i la impossibilitat d'un govern "bo", justifica l'autoritarisme com a qüestió cultural. Curiosament s'utilitzava el mateix argument, "cultural", per explicar que el desenvolupament capitalista no era possible.

La llibertat econòmica no es pot separar de l'Estat de dret. Nosaltres els catalans notem ben bé que avui som respectats, i que no era qüestió simplemant de llibertat econòmica per sobreviure. Els ciutadans de l'Àsia també tenen tot el dret al respecte. La democràcia és el repte del creixement de les economies del Pacífic. L'est d'Europa té democràcia però rep un tractament negatiu quan està més ben situat que les economies asiàtiques dels anys seixanta. En canvi, darrere les notícies positives de la Xina i els tigres hi ha despotisme.

El despotisme manipula la informació. L'espectacular creixement de la Xina no explica que només unes limitades zones costaneres gaudeixen d'economia de mercat amb estadístiques mínimament reals. La resta de l'immens país no té ni carreteres ni codi de comerç, de manera que les xifres globals són tan creïbles com el poble de Bienvenido Mr. Marshall, construït de mentida per impressionar els inversors americans. El món occidental mai va acceptar Espanya o Rússia sense democràcia. També ha d'exigir democràcia a l'Àsia. El creixement potser llavors no serà tan espectacular quan surtin totes les contradiccions ara reprimides. Però no podem tractar un terç de la humanitat de diferent.