Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
La mili va deixar de ser obligatòria a l'Estat espanyol

Articles dependents
Juli Busquets
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Forces armades, seguretat, defensa (442)
ONGs, cooperació, voluntariat (104)
Personatges Personatges
Federico Trillo (41)
George Robertson (23)
Entitats Entitats
Congrés dels Diputats (476)
Oficina del Defensor del Soldat (3)
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Plataforma Antimilitarista d’Alacant (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Alacant (23)
149 lectures d'aquest article
68 impressions d'aquest article
La fi definitiva de la mili i la pss
Defensa
L’últim dia de l’any 2001 ja no quedava ni un soldat de lleva a l’exèrcit espanyol. Els darrers reclutes forçosos van ser incorporats a files el mes de març i el 31 de desembre van passar a la reserva no tan sols els 14.034 soldats de lleva que en aquells moments eren a les casernes, sinó també el prop d’un milió de joves que encara estaven pendents de classificació o que gaudien d’una pròrroga.

En un altre ordre de coses, la fi de la mili també va suposar la desaparició de la prestació social substitutòria (PSS), que a finals del 2001 feien 91.000 joves i que des del 1985 havien fet 1.029.000 objectors de consciència. Amb la desaparició de la PSS, es va plantejar la possibilitat de crear uns 42.000 llocs de treball en l’àmbit assistencial i solidari, que fins aleshores havien cobert de franc els objectors. També es va donar la paradoxa que, tot i haver desaparegut el servei militar obligatori, encara hi seguia havent alguns insubmisos a les presons i milers de processos oberts contra insubmisos.

En el camp de la defensa, la fi del servei militar obligatori va posar sobre la taula la urgència de bastir un exèrcit professional, qüestió que al llarg de l’any va generar algunes polèmiques motivades bàsicament per les dificultats de trobar joves que volguessin professionalitzar-se en l’exèrcit. Es van qüestionar els minsos sous dels soldats, la manca d’inversions en defensa i la proposta feta des del ministeri de Defensa d’integrar immigrants a les forces armades per resoldre el problema de la manca de vocacions militars.

Amb l’objectiu d’estimular aquestes vocacions es va celebrar, com cada any, el dia de les Fuerzas Armadas. El 2001, la ciutat elegida per fer la tradicional desfilada va ser Alacant i va comptar amb la presència dels reis d’Espanya, del president del Govern espanyol i de la majoria de ministres, malgrat les protestes de diversos col·lectius, associacions, sindicats i partits polítics d’Alacant (excepte el PP i el PSOE), que van fer pública la seva oposició mitjançant la creació de la Plataforma Antimilitarista d’Alacant i que van qualificar la desfilada “d’apologia militarista i d’ostentació armamentística”.

També van organitzar distints actes i conferències contra les despeses militars i el comerç d’armes, a més de publicar un manifest per la pau. També va ocupar bona part de l’atenció de l’opinió pública espanyola i europea l’anomenat síndrome dels Balcans, davant de la possibilitat plantejada a principis d’any que els soldats que havien estat destacats a l’antiga Iugoslàvia poguessin patir leucèmia o altres tipus de càncer, a causa de l’exposició als efectes de les bombes amb urani empobrit que havia fet servir l’OTAN en els seus bombardejos a Sèrbia i Kosovo. Així, es van investigar un total de 7 casos a Itàlia, 4 a França, algun més a Bèlgica i Portugal i 2 casos d’hospitalització i un de mort a Espanya. La qüestió va motivar les explicacions del secretari de l’OTAN, el britànic George Robertson, que va assegurar que no hi havia cap evidència científica que vinculés l’ús del projectils amb urani i els casos detectats de càncer en militars. El ministre de Defensa, Federico Trillo, també va comparèixer davant la comissió de defensa del Congrés dels Diputats i va refermar el diagnòstic de Robertson, alhora que posava en qüestió les xifres de 5 militars morts i 11 afectats per la síndrome que havia comptabilitzat l’Oficina del Defensor del Soldat.