Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Després de quatre votacions el cònclave cardenalici va nomenar Joseph Ratizinger nou Papa, després de la mort del carismàtic Joan Pau II

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eclesiàstics i religiosos (130)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Angelo Sodano (5)
Eduardo Martínez Somalo (1)
Joaquim Navarro Valls (11)
Jorge Medina (2)
Josef Alois Ratzinger (41)
Karol Józef Wojtyła (186)
Entitats Entitats
El Vaticà (67)
Secretaria d'Estat del Vaticà (3)
48 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
La fi d’un llarg pontificat
Església
L´1de febrer de 2005 el papa Joan Pau II, de 84 anys, va haver de ser ingressat al Policlínic Gemelli de Roma a conseqüència d’una laringotraqueïtis aguda i una crisi de laringoespasme que li impedia respirar amb normalitat. Segons va informar el portaveu del Vaticà, Joaquín Navarro Valls, “el procés gripal que patia el Sant Pare des de finals de gener s’havia complicat” i s’havia decidit la seva hospitalització “per precaució”. El 24 de febrer, dues setmanes després de rebre l’alta mèdica, la salut de Joan Pau II es va tornar a complicar i l’equip mèdic del doctor Rodolfo Proietti li va practicar una traqueotomia a la clínica Gemelli de Roma. La inervenció va ser necessària a causa de la reaparició de la insuficiència respiratòria que patia el Papa i que estava causada per una estretor funcional de la laringe. Després de 18 dies ingressat, Joan Pau II va ser donat d’alta i va tornar al Vaticà, on havia de continuar la recuperació de la traqueotomia que se li havia practicat, amb la intenció de reprendre la seva activitat el més aviat possible i poder celebrar amb normalitat els actes de la Setmana Santa. Però el seu precari estat de salut va impedir per primera vegada en els seus 26 anys de pontificat que pogués presidir, el 27 de març, el ritus de la Pasqua, que va ser oficiat en nom del Papa pel cardenal Angelo Sodano, secretari d’estat . El pontífex només va poder estar present durant onze minuts en una finestra del palau Apostòlic vaticà i durant aquest període de temps no va aconsegueix dir ni una paraula, amb un gran gest de dolor només va aconseguir beneir els assistents fent la senyal de la creu amb la mà. El papa havia pogut ser vist quatre vegades durant la setmana santa de 2005, el diumenge de Rams, el dimecres 23, la nit de divendres sant i el dia 27 per donar la bendicció urbe et orbi. El 30 de març va ser la seva última aparició pública.
El primer dia d’abril la Santa Seu va anunciar oficialment que el papa Joan Pau II es trobava en estat crític a les seves habitacions del palau Apostòlic del Vaticà on havia decidit morir. Durant el matí es trobava lúcid i conscient i va concelebrar la missa per última vegada i es va preparar espiritualment pel seu acomiadament terrenal. Durant l’agonia va estar acompanyat pel seu secretari, tres monges poloneses i el seu metge personal. Mentrestant peregrins i turistes es concentraven a la plaça de Sant Pere on milers de persones resaven el rosari per la seva salut. L’endemà el portaveu del Vaticà, Joaquín Navarro-Valls va emetre un comunicat oficial en què va anunciar la mort del papa Joan Pau II de 84 anys el dissabte dos d’abril a les 21,37 a les seves dependències del Palau Apostòlic del Vaticà, després de tres dies d’agonia. Una hora després de la mort de Karol Wojtyla, les campanes de Roma van començar a sonar de manera insistent mentre milers de fidels congregats a la plaça Sant Pere rebien la notícia de mans de l’arquebisbe argentí Leonardo Sandri. Així s’obria un llarg procés que havia de portar a l’elecció d’un nou papa un cop s’acabessin tots els ritus funeraris.
El cardenal camarlenc Eduardo Martínez Somalo, màxima autoritat de la Santa Seu, va ser l’encarregat de confirmar la mort del pontífex cridant-lo pel nom tres vegades. Seguint la tradició, en no obtenir resposta, li va donar tres cops amb un martell de marfil amb mànec de plata al cap i li va retirar l’anell del pescador, símbol del final d’un pontificat. Havien acabat 26 anys d’un pontificat destacat en el canvi d’imatge de l’Església per fer-la arribar a l’últim racó del món. Joan Pau II havia vist que el gran potencial de creixement de la religió catòlica es trobava en els països menys desenvolupats i va esdevenint el primer papa amb mentalitat globalitzadora de la història. Joan Pau II va ser un dels personatges públics més coneguts i també més controvertits de la segona meitat del segle XX, per les accions que va impulsar en molts camps: el del progrés i de la justícia social, lluny, però de la teologia de l’alliberament; el de la política, comprometent-se amb la instauració de la democràcia al món i la lluita contra les dictadures, particularment la comunista que ofegava la seva Polònia natal. Va intentar retornar l’Església als seus fonaments en temes controvertits com l’avortament, l’eutanàsia, la contracepció, la família i l’homosexualitat, i el del credo, postulant la vigència del missatge evangèlic i també l’institucional de l’Esglèsia, sense excloure l’apropament a d’altres religions i la discussió ponderada amb tots els corrents i tendències del pensament mundial.
Les reaccions davant la mort de Joan Pau II van tenir una triple dimensió: el fervor popular, els missatges oficials dels caps d’Estats i de govern de tot el món i el respecte demostrat per la resta de confessions i religions. La primera missa fúnebre per l’ànima de Karol Wojtyla va aplegar més de 130.000 persones a la plaça de Sant Pere, mentre les parròquies i catedrals de tot el món acollien les primeres misses en memòria del Sant Pare. L’endemà es va posar a la Sala Clementina la capella ardent que només va poder ser visitada per la cúria i el cos diplomàtic. A partir del dia 4 la capella ardent amb les despulles de Joan Pau II es va obrir al públic a la basílica de Sant Pere del Vaticà on milers de persones van fer cua durant hores per poder acomiadar-se´n. Es calculava que dos milions de persones havien passat per la basílica de Sant Pere.
El 8 d’abril es va celebrar a la plaça de Sant Pere del Vaticà, sota fortes mesures de seguretat, els funerals pel papa Karol Wojtyla. El cardenal Joseph Ratzinger va pronunciar l’homilia d’una missa concelebrada per 164 cardenals i patriarques de les esglésies orientals que va ser seguida per més de dos-cents mandataris mundials per 300.000 fidels que van omplir la plaça de Sant Pere i la Via Conciliazione. 90 canals de televisions van oferir en directe a milers de milions d’espectadors la transmissió dels funerals. Un cop acabats, les despulles del papa Joan Pau II van ser enterrades en una tomba situada a la cripta de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Amb la inhumació es posava fi a les cerimònies per una mort que havia causat un gran impacte arreu del món i que va tancar un dels papats més llargs de la història del catolicisme.
El 18 d’abril es va iniciar en el Vaticà el conclave per escollir el nou papa. 115 cardenals es van tancar amb pany i forrellat per escollir el successor de Joan Pau II. Per primera vegada en la història, la processó dels 115 cardenals fins a la Capella Sixtina, el jurament fet davant de la Bíblia i el tancament de la porta de l’estança on s’havia de decidir qui seria el pròxim pontífex van ser vistos a través d’unes pantalles gegants pels espectadors que estaven congregats a la plaça de Sant Pere
L’endemà el cardenal protodiaca Jorge Medina va anunciar des del balcó de la Plaça Sant Pere de Roma que el conclave de cardenals de l’església catòlica havia elegit per una amplíssima majoria, 95 dels 107 vots, un nou Sant Pare amb la tradicional frase: “Habemus papam”. L’escollit en la quarta votació va ser el cardenal bavarès Joseph Ratzinger, de 78 anys, que va prendre el nom de Benet XVI. Poc després de ser elegit, el nou papa va sortir al balcó de la basílica de Sant Pere del Vaticà on va ser aclamat per 200.000 persones que el van rebre amb crits i aplaudiments. Les reaccions a l’elecció de Benet XVI no es van fer esperar. Al costat de la satisfacció dels representants de l’Església catòlica i les felicitacions de caps d’Estat i de govern d’arreu del món, es van aixecar veus crítiques entre els teòlegs progressistes i representants dels catòlics renovadors que veien en l’elecció de Ratzinger un signe de la voluntat de mantenir l’Església ancorada en el conservadorisme.
El dia 21 d’abril el nou Papa va confirmar els càrrecs de la cúria romana, cessats automàticament després de la mort de Joan Pau II, i va confirmar també Angelo Sodano com a secretari d’Estat, càrrec que exercia des de 1991.
El dia 24 Joseph Ratzinger va ser entronitzat com el nou papa Benet XVI a la plaça de Sant Pere del Vaticà davant de 350.000 fidels i les delegacions oficials de 140 països. El nou pontífex va anunciar durant l’homilia, feta íntegrament en italià i interrompuda diverses vegades amb aplaudiments i crits de joia, que seria el papa de tots els catòlics i que estava decidit a fer tots els passos necessaris per aconseguir la unitat amb la resta de les esglésies cristianes. Una de les primers decisions com a pontífex va ser accelerar el procés de beatificació de Joan Pau II, durant l’enterrament del qual la Plaça de Sant Pere s’havia omplert de pancartes amb el lema “Santo subito”.