Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Celebració religiosa per la segregació de les parròquies de la Franja de Ponent

Les Diòcesis de Catalunya

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Arquitectura, patrimoni, monuments, edificis singulars (130)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Ambrosio Echebarría (5)
Elías Yanes Álvarez (4)
Karol Józef Wojtyła (186)
Mario Tagliaferri (6)
Ramon Malla Call (8)
Entitats Entitats
Conferència Episcopal Espanyola (65)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Franja de Ponent (Aragó, Països Catalans) (41)
46 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
El nou llevant aragonès
La Franja de Ponent
El 17 de setembre es va oficiar a l'església-catedral de Santa Maria de Montsó una gran cerimònia religiosa, presidida pel nunci de la Santa Seu, Mario Tagliaferri, i el president de la Conferència Episcopal espanyola, Elías Yanes, per celebrar la segregació de 84 parròquies catalanes de la diòcesi de Lleida, cap a la nova diòcesi de Barbastre-Montsó, atenent a una petició que els bisbes de la província eclesiàstica de Saragossa havien fet l'any 1978.

El bisbe de Barbastre-Montsó, el basc Ambrosio Echevarría, va declarar que el traspàs posava fi a una vella aspiració: "Ara tot és a Aragó, com passa a Catalunya, que vol tenir la pròpia Església, i els que no pertanyen a Catalunya no volen entrar-hi. Aragó no és tan nacionalista com Catalunya." Després d'afirmar que la majoria de parròquies afectades no se sentien catalanes, Echevarría va dir que la llengua d'ús en aquestes parròquies seria el castellà i només en casos molt excepcionals s'acceptaria de fer servir la llengua dels territoris de la Franja de Ponent, que és el català. En una línia semblant es van expressar els arxiprestes de la Ribagorça aragonesa, que van recordar en un comunicat oficial que el traspàs "ens donarà tranquil·litat per no sentir-nos pressionats per una cultura aliena a la nostra". Aquests capellans, a l'avantguarda del procés de segregació, van insistir que per culpa de "la progressiva i radical catalanització", l'Església de Lleida i catalana "ha deixat de ser casa comuna", tal com "pretenen fer-nos creure els defensors dels Països Catalans".

La cerimònia de Montsó feia realitat la primera fase de la segregació d'un total de 111 parròquies que durant vuit segles havien format part de la diòcesi de Lleida. En la primera fase, materialitzada en Tacte eucarístic del 17 de setembre, es van integrar al nou bisbat de Barbastre-Montsó les 84 parròquies aragoneses de la Franja que corresponen a la Ribagorça oriental i occidental i al Cinca mitjà, i estava previst que al cap de tres anys ho fessin les 27 corresponents al Baix Cinca i la Llitera.

Amb aquest traspàs, el bisbat de Lleida perdia 2.300 quilòmetres quadrats, una població de gairebé 38.000 habitants i poblacions tan importants com Binèfar o Montsó. Quan el 1998 s'haguessin segregat les 27 parròquies restants, la diòcesi lleidatana hauria perdut 68.089 habitants (d'un total de 251.915), a banda, en principi, d'una part important del patrimoni artístic religiós del Museu Diocesà.

Encara que els bisbes de Lleida i Barbastre, Ramon Malla i Ambrosio Echevarría respectivament, ja van expressar la seva voluntat de no enfrontar-se per aquest tema, es preveia que fos l'origen de tensions que podien ultrapassar els límits de l'Església i tocar els del patrimoni nacional de Catalunya, i encara més si es té en compte que la restauració i conservació d'aquest patrimoni ha anat sempre a càrrec dels diners públics dels catalans. El decret de separació de la diòcesi és contundent en aquest afer, quan afirma que es transferiran al més aviat possible a la "cúria destinatària els documents i llibres d'actes de les esmentades parròquies relacionats amb els clergues, els fidels i els béns temporals". D'aquest patrimoni en formen part més d'un centenar d'esglésies i ermites, autèntiques joies del romànic llombard (segle XI) i del romànic ple (segle XII), com per exemple l'antiga catedral de Roda d'Isàvena, l'església de Santa Maria de Montsó, les esglésies de Fraga, Tamarit de Llitera i moltes altres, així com valuoses peces com ara els sepulcres reials de fusta (segle XTV) del monestir de Sigena.

El bisbe de Lleida, Ramon Malla, va expressar la seva pena pel comiat de les parròquies de la seva diòcesi, ja que, segons ell, "la majoria de feligresos pensaven que estaven bé a Lleida; la iniciativa no ha sortit d'ells". Monsenyor Malla va assegurar en declaracions a diversos mitjans de comunicació que tot i que acceptava la decisió presa pel papa Joan Pau II tres mesos enrere, considerava que era dolorosa i dubtava que fos encertada, encara que- esperava que les autoritats d'Aragó "respectin els valors culturals de la part que es traspassa ara i la que ho farà d'aquí a tres anys". Segons el bisbe Ramon Malla hi havia perill "si les coses no es posen a un nivell sensat i de pau i gens apassionat". Malla també considerava que el Vaticà no havia "donat prevalença a les circumstàncies històriques o sociològiques" i s'havia inclinat per un criteri purament administratiu. El bisbe de Lleida també va adduir que la pèrdua d'aquestes parròquies hauria de ser compensada amb la integració de parròquies més pròximes a la seva diòcesi que formaven part de les diòcesis de Tarragona, Urgell o Solsona.

Durant l'acte de celebració, el nunci de la Santa Seu, Mario Tagliaferri, va demanar que "les divisions administratives de l'Església no facin oblidar als fidels que l'Església catòlica és una, santa i universal". En el context de la segregació, les apel·lacions a la universalitat tenien un sentit prou evident.