Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Articles dependents
Luis Roldán
Antoni Asunción
Juan Alberto Belloch
Vicent Albero
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escàndols polítics (441)
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Poder executiu i governs (1139)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Ana María Ferrer (8)
Antoni Asunción (17)
Antonio García Fernández (1)
Blanca Rodríguez Porto (3)
Ferran Cardenal (3)
Gabriel Urralburu (2)
Jorge Esparza (1)
José Barrionuevo (58)
José Luis Corcuera Cuesta (18)
Juan Alberto Belloch (43)
Juan José Cobo Corces (1)
Luis Roldán (47)
Manuel Llaneras (1)
Mario Conde (51)
Narcís Serra (73)
Rafael Vera (38)
Entitats Entitats
Congrés dels Diputats (476)
Diafer S.A. (1)
El Mundo (40)
Guàrdia civil (196)
Ministeri de l'Interior (25)
Partit Popular (1639)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Argentina (92)
Estat Espanyol (1908)
Chinchón (Madrid) (1)
Colmenar de Oreja (Madrid) (1)
Johannesburg (Sud-Àfrica) (12)
50 lectures d'aquest article
57 impressions d'aquest article
La fugida de Roldán provoca la dimissió d'Asunción
El 17 de febrer, el Congrés de Diputats va aprovar la creació d'una comissió d'investigació sobre les activitats de l'ex-director de la Guàrdia Civil, Luis Roldán. Durant tres mesos de treballs, van desfilar davant la comissió el mateix Roldán, els ex-ministres d'Interior, José Barrionuevo i José Luis Corcuera, l'aleshores titular del departament, Antoni Asunción, i nombrosos membres de la Guàrdia Civil i constructors.

El 5 d'abril, Roldán va comparèixer a la primera sessió de treball de la comissió parlamentària. Durant vuit hores es va negar a aportar dades sobre el seu patrimoni i va afirmar que l'objectiu de la comissió havia de ser aclarir la seva gestió econòmica a la Guàrdia Civil, però no el seu patrimoni privat.

José Barrionuevo i José Luis Corcuera van afirmar davant la comissió que havien descobert "un nou Roldán", ja que sempre l'havien tingut per una persona íntegra i eficient. Un informe de la fiscalització d'Hisenda adreçat a la comissió va admetre que les adjudicacions d'obres de la Guàrdia Civil estaven arreglades i que s'evitaven sistemàticament els contractes d'ofertes. Aquests es legalitzaven amb posterioritat, quan les obres ja estaven iniciades i fins i tot un cop acabades.

El general de la Guàrdia Civil Manuel Llaneras va confirmar davant de la comissió les dades sobre el sistema d'adjudicacions d'obres de Roldán. Posteriorment, Llaneras va ser destituït per les seves implicacions en les adjudicacions dubtoses.

Jorge Esparza, col·laborador de Roldán, va declarar a la comissió que entre el 1990 i el 1993 va recollir de mans de Luis Roldán a la direcció general de la Guàrdia Civil bosses amb més de 60 milions de pessetes.

A partir de les declaracions de tots ells, la comissió va concloure que Roldán cobrava comissions per atorgar a dit les obres de la Guàrdia Civil i també que es va aprofitar dels fons reservats, dels quals, segons va assegurar el mateix Roldán, també treien profit gairebé tots els alts càrrecs d'Interior.

Els fons reservats van ser una de les grans incògnites d'aquest cas, ja que el govern s'havia negat reiteradament a informar sobre aquesta qüestió, al·legant que eren matèria reservada, i tampoc havia acceptat la creació d'una comissió parlamentària per investigar-ne l'ús. La investigació de la comissió Roldán es va tancar sense acord entre els diferents grups sobre l'abast de les responsabilitats polítiques, tot i que la fugida de Roldán va provocar la dimissió d'Asunción.

La investigació parlamentària va ser paral·lela a la judicial, una tònica que s'havia repetit en altres casos. Les evidents irregularitats detectades van portar la jutge Ana Maria Ferrer a ordenar, el 29 d'abril, la detenció de Roldán, però la decisió va arribar massa tard, l'ex-director de la Guàrdia Civil ja havia fugit. L'endemà, Asunción va presentar la dimissió com a ministre de l'Interior i va assegurar que seria un "èxit policial" localitzar Roldán en tres mesos.

Des del seu amagatall, Roldán va continuar defensant-se de les acusacions per mitjà del diari El Mundo, que va publicar una entrevista amb ell quatre dies després de la fugida. A l'entrevista reiterava la seva intenció de no lliurar-se i tractava d'involucrar l'ex-ministre Corcuera i l'ex-secretari d'Estat Rafael Vera en les irregularitats dels fons reservats. Roldán també va acusar el vice-president del govern, Narcís Serra, d'ordenar-li investigar Mario Conde. L'informe contractat el 1992, segons el fugitiu, va ser pagat amb 100 milions de fons reservats.

La fugida de Roldán va fer que el president del Govern, Felipe González, comparegués, l'11 de maig, en un ple especial del Congrés de Diputats i assegurés que només sortiria de la Moncloa "amb honor i sense baixar el cap".

Un mes i mig després de la fugida de l'ex-director de la Guàrdia Civil, la jutge Ferrer va ordenar l'ingrés a presó de Blanca Rodríguez Porto, esposa de Roldán, després d'haver-la interrogat durant més de cinc hores. Més tard va ser posada en llibertat provisional, després d'acceptar-se una finca de la família com a pagament d'una fiança de 50 milions de pessetes.

El cas Roldán va provocar també la renúncia de l'escó en el Parlament foral de l'ex-president del govern de Navarra, el socialista Gabriel Urralburu, per la seva relació amb Esparza.

D'altra banda, el capità de la Guàrdia Civil Juan José Cobo Corces, sospitós de connivència amb un constructor que treballava per a la Guàrdia Civil, va ser trobat mort, el 29 de novembre, amb un tret a la boca, hores abans d'haver de comparèixer davant de dues comissions d'investigació internes de l'institut armat. Al costat del cos es va trobar una carta en què, presumiblement, explicava els motius que el van abocar al suïcidi.

Juan José Cobos havia estat responsable d'obres de la Guàrdia Civil quan Luis Roldán ocupava la direcció general i feia un mes que el substitut de Roldán, Ferran Cardenal, l'havia cessat per "la pèrdua de confiança en la seva gestió". Les investigacions sobre la seva activitat al cos apuntaven que una part important de la seva fortuna va ser adquirida durant l'època Roldán, precisament, pel cobrament de comissions a les empreses adjudicatàries de les obres.

Una de les firmes més beneficiades pel sistema d'adjudicacions va ser Diafer S.A., que va facturar a la Guàrdia Civil més de 2.000 milions de pessetes. El propietari de Diafer S.A. era Antonio García Fernández, alcalde del municipi madrileny de Colmenar de Oreja i amic del capità Cobos. Batejat com a Papa Noel per la generositat que demostrava cada Nadal repartint regals a la seu central de la Guàrdia Civil, García Fernández, a qui el PP va expulsar de les seves files en saltar l'escàndol, va fer al capità un present molt especial.

El constructor i alcalde va pagar, segons informacions aparegudes en diversos mitjans dies abans del suïcidi, el xalet que Cobo posseïa a la localitat de Chinchón. La casa del capità estava valorada en uns 120 milions de pessetes. La difusió d'aquesta informació podia haver estat la causa de la seva mort. No obstant això, cal remarcar que el dia abans havia declarat davant la jutge Ferrer i les seves declaracions no havien transcendit a la premsa.

En acabar l'any, el ministre de Justícia i Interior, Juan Alberto Belloch, afirmava que Roldán havia estat quasi localitzat per la policia en diferents ocasions i que en un cas concret va ser alertat perquè no viatgés des de Johannesburg (Sud-àfrica) a l'Argentina, on l'esperava la policia espanyola. La detenció de Roldán continuava sent el gran tema pendent de la policia espanyola.

Mentre els responsables de seguretat insistien que s'estaven fent tots els esforços possibles per localitzar-lo, les forces d'oposició asseguraven que no hi havia interès real a fer-ho (per por del que pogués declarar) i que el govern havia fet un pacte amb el fugitiu garantint-li la impunitat a canvi del silenci; i fins i tot hi havia destacats dirigents polítics que asseguraven que Roldán era mort.