Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
La família reial espanyola anuncia el compromís de la infanta Helena amb Jaime de Marichalar

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Noblesa, reialesa (185)
Personatges Personatges
Elena de Borbó i Grècia (28)
Jaime de Marichalar y Sáenz de Tejada (19)
Entitats Entitats
Casa Reial Espanyola (20)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Sevilla (27)
39 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
La infanta Helena es casa
A la una del migdia del 23 de novembre de 1994 els teletips de tots els mitjans de comunicació van començar a transmetre una nota de la Casa Reial espanyola en què s'anunciava breument el compromís oficial de la princesa primogènita dels reis d'Espanya, Helena de Borbó, amb Jaime de Marichalar y Sàenz de Tejada, després de dos anys de relacions més o menys secretes, durant els quals s'havia especulat sobre presumptes relacions de la infanta amb Luis Astolfi, Cayetano de Alba i el malagueny Santos Galera.

La petició oficial de mà es va fer la tarda del 26 de novembre. La infanta va regalar un rellotge a Jaime de Marichalar, i ell a ella un anell de prometatge, després que tota la família reial i la família Marichalar posessin davant la multitud de fotògrafs i cameres de televisió que s'havia congregat al Palau de la Zarzuela. En la ment de tots planava un fet inqüestionable: es tractava de l'anunci de la primera boda reial que se celebraria a Espanya des del 1906, quan Alfons XIII va contraure matrimoni amb Victòria Eugènia de Battenberg a l'església dels Jerónimos de Madrid.

La discreta relació entre Jaime de Marichalar i Helena de Borbó s'havia iniciat set anys abans, quan la infanta va anar a París a estudiar literatura francesa amb la seva amiga Leticia Espinosa de los Monteros Rosillo, cosina de la dona d'un germà de Jaime de Marichalar. El quart fill del comte de Ripalda era vuit mesos més gran que la princesa, alt com un jugador de bàsquet, i aleshores ja feia un any que s'estava a París, on havia anat a completar la seva formació en el camp de l'economia. Jaime de Marichalar es va convertir en el cicerone de la infanta Helena. Malgrat la simpatia que va néixer entre tots dos, no es van tornar a veure fins dos anys després, amb motiu d'un viatge que va organitzar un grup de joves de famílies benestants de Madrid per conèixer l'índia, el Nepal i Butan.

La relació entre la parella es va consolidar el 1992, quan Helena anava sovint a París per activitats relacionades amb l'hípica. Però no va ser fins a l'hivern de 1993 que la relació entre tots dos va cristal•litzar. Aquell Nadal, Helena de Borbó va comunicar als seus pares que estava enamorada de Jaime de Marichalar, i els reis van consentir la relació. De fet, el promès reunia totes les condicions: de bona família, amb una feina sòlida, seriós, discret i treballador.

El promès de la infanta era fill d'Amalio de Marichalar y Bruguera, el finat comte de Ripalda, títol nobiliari que es remunta al segle XVII, i de Concepción Sàenz de Tejada, germana de José Sàenz de Tejada, que havia estat cap d'Estat Major de l'exèrcit de terra. El seu avi havia estat Luis de Marichalar y Monreal, vescomte d'Eza, ministre de l'Exèrcit i Marina del rei Alfons XIII.

Helena de Borbó, amb 31 anys d'edat, era la persona de la Casa Reial que menys s'havia prodigat en actes públics. Es va llicenciar en ciències de l'educació el mes de juny de 1993, i el 1986 havia exercit com a professora d'anglès al col•legi Santa Maria del Camino de Madrid, al mateix lloc on havia fet el batxillerat. Era una bona aficionada a l'esquí i a l'hípica.

Una de les poques ocasions en què la infanta i el seu promès van coincidir en un acte públic abans del prometatge oficial va ser al mes de juliol a l'ambaixada d'Espanya a París, durant una recepció després de la victòria de Miguel Indurain en el Tour de França. Però durant l'estiu de 1994 tampoc no van coincidir ni a Mallorca, on Marichalar havia anat uns quants anys ja que una tieta seva hi té casa. Aquest fet va ser interpretat precisament com un indici que la relació avançava per bon camí. De la mateixa manera, les facilitats que Helena de Borbó va donar als fotògrafs per deixar-se retratar al costat del genet Alfredo Fernàndez Duran es van interpretar com una maniobra de distracció. A l'extrem oposat, en canvi, alguns viatges fets per la reina Sofia a París van abonar la idea que la infanta ja havia pres una decisió.

La notícia del compromís va posar fi a un seguit de rumors segons els quals durant l'estiu de 1994 s'havia refredat la relació de la parella. Fins i tot una visita d'Helena de Borbó a París en què no va coincidir amb el seu promès va fer afirmar a la portada d'una de les anomenades revistes del cor que s'havia produït una ruptura.

Després de la petició de mà van començar les especulacions sobre on se celebraria un enllaç d'aquestes característiques. De primer es va parlar de la catedral madrilenya de l'Almudena, que d'aquesta manera inauguraria el seu altar major. Però finalment es va descartar aquesta possibilitat: Helena i el seu futur espòs van anunciar que preferien celebrar el matrimoni a Sevilla i que ho farien el 18 de març de 1995.

La ciutat de Sevilla va acollir amb un esclat de joia la decisió, feta pública el 4 de desembre de 1994. Alguns mitjans de comunicació van destacar el fet que quan es va anunciar el compromís de la infanta amb Jaime de Marichalar, Helena de Borbó era a Sevilla inaugurant el Saló Internacional del Cavall.

I alguns dels molts regals que va rebre la infanta en les diferents parades del Saló van ser qualificats pels entesos d'autèntiques peces de nuviatge. El mateix alcalde de Sevilla, Alejandro Rojas Marcos, no va negar ni afirmar res quan va respondre amb un somriure a les preguntes dels informadors sobre la possibilitat que la ciutat fos la triada per a la magna celebració. Tanmateix, quan es va fer saber que el matrimoni es contrauria efectivament a Sevilla, la primogènita reial també era a la ciutat, participant en el Campionat Hípic de Salts Sevilla'94.