Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Material radioactiu rus

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crim, delinqüència, màfia (389)
Energia nuclear, assajos nuclears i material radioactiu (162)
Indemnitzacions, compensacions econòmiques, ajuts (274)
Militars, policia, guerrillers (104)
Narcotràfic, contraban, drogues, alcohol (76)
Personatges Personatges
Alain Juppé (23)
Bernd Schmidbauer (2)
Boris Ieltsin (157)
Douglas Hurd (1)
Klaus Kinkel (4)
Serguei Stepaixin (10)
Warren Christopher (15)
Entitats Entitats
Ministeri rus de l`Energia Atòmica (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Alemanya (164)
Rússia (Federació de Repúbliques) (167)
Ucraïna (30)
31 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
La invasió del material radioactiu rus
A l'agost, hi va haver importants detencions relacionades amb el contraban de material radioactiu a la ciutat de Munic, el dia 10, i a Moscou, el 20 del mateix mes. El divendres 9 de setembre es van arrestar tres traficants amb 100 quilos d'urani 238 a Glazov (Rússia). L'11 del mateix mes, es van trobar a l'aeroport de Berlín-Schònefeld 850 grams de granulat radioactiu dins l'equipatge d'un ciutadà del Zaire. En diverses ocasions, la policia alemanya va confiscar plutoni enriquit, apte per a la construcció d'una bomba atòmica.

El primer arrest important es va fer el 10 d'agost a l'aeroport de Munic. Els presumptes traficants eren dos espanyols i un colombià que portaven 350 grams de plutoni 239 i quasi un quilo de material bàsic per a la fabricació de bombes d'hidrogen. El plutoni 239 descobert a la capital bavaresa provenia d'un generador rus de Beloiarsk.

El dissabte dia 20, la policia russa va arrestar a Moscou dos homes que havien robat 10 quilos d'urani d'una important central nuclear de Rússia. Aquesta central era a la ciutat secreta d'Arzamas-16. Aquesta detenció va evidenciar que efectivament existia contraban atòmic a Rússia. Tot i les detencions anteriors, les autoritats soviètiques havien negat reiteradament aquesta acusació insistint que les seves instal•lacions nuclears eren sota el més estricte control.

Des de 1992 s'havien registrat 276 casos de contraban a Alemanya, tots amb material d'escassa qualitat. Però les noves detencions obrien de nou el cas, ja que en les últimes confiscacions s'havia intervingut plutoni, d'origen rus, utilitzable per fabricar una bomba atòmica. La preocupació pel tràfic de materials radioactius -amb destinació a Estats o grups terroristes- va motivar contactes urgents dels caps de govern occidental i Rússia. El 19 d'agost, el secretari d'Estat nord-americà, Warren Christopher, i els ministres d'Afers Estrangers d'Alemanya, Klaus Kinkel; de França, Alain Juppé, i del Regne Unit, Douglas Hurd, es van reunir a Brussel•les.

Kinkel va proposar un pla internacional sobre proliferació nuclear que comprenia una inspecció periòdica de les reserves de plutoni i un registre central d'armes nuclears sota control de l'ONU. Alemanya va exigir a Rússia que millorés el control de les seves instal•lacions nuclears i va oferir els seus serveis. En resposta, el president rus, Boris Ieltsin, va enviar una carta al canceller alemany, Helmut Kohl, on acceptava la proposta de cooperació sense reserves.

Alemanya, el primer proveïdor d'ajuda occidental a Rússia, va supeditar el seu ajut econòmic a la bona voluntat dels russos per col•laborar en la lluita contra el tràfic internacional de substàncies radioactives. Per obtenir aquesta cooperació, Helmut Kohl va enviar el coordinador del servei secret alemany, Bernd Schmidbauer, a Moscou.

Les recerques internacionals van revelar que Rússia mantenia un excedent de 100.000 quilos de plutoni que provenia de les bombes nuclears i a què no se sabia quina destinació donar. El problema s'havia iniciat amb el desmantellament nuclear previst en els acords de desarmament. Els russos es trobaven amb tones de plutoni d'alta perillositat que s'haurien d'estar dins contenidors d'acer inoxidable i que no podien controlar. Cinc quilos d'aquest plutoni rus era suficient per fabricar una bomba atòmica com la que s'havia llançat sobre Nagasaki feia 49 anys.

A més, la caiguda del règim soviètic havia deixat tot el país en una situació caòtica que havia propiciat el sorgiment de màfies comandades per molts dels antics buròcrates de l'ex-Unió Soviètica. La manca de recursos econòmics per afrontar la nova realitat política era una de les causes de l'organització del contraban.

Després de tres dies de negociacions, el 22 d'agost, Rússia i Alemanya van firmar un acord de cooperació per la lluita contra el tràfic de material radioactiu. El cap del contraespionatge rus, Serguei Stepaixin, i el responsable dels serveis secrets alemanys, Bernd Schmidbauer, van firmar el memoràndum. Mentrestant, les autoritats de Moscou declaraven que l'escàndol del plutoni es devia a interessos dels serveis secrets alemanys, que volien tacar la imatge de Rússia. A més, van assegurar que la vigilància de les instal•lacions militars no s'havia relaxat des de la desintegració de la Unió Soviètica.

Però l'acusació de muntatge occidental per desprestigiar Rússia i la insistència que els materials radioactius eren sota el control més estricte es van silenciar el 20 d'agost. Aquell dia, el ministeri de l'Interior i el Servei Federal de Contraespionatge van detenir a Moscou dos enginyers a l'atur que transportaven gairebé 10 quilos d'urani 238. Malgrat l'evidència que ni faltava vigilància, el ministeri de l'Energia Atòmica rus va minimitzar l'incident i va adduir que l'urani robat només podia ser usat "com a combustible per a centrals nuclears i no pas per a la fabricació de bombes atòmiques".

Pocs dies després, les sospites sobre les errades en el sistema de seguretat de materials radioactius es van dirigir a Ucraïna. Un dels espanyols detinguts a Munic el dia 10 per contraban de plutoni 239, Julio Oroz, havia confessat que havia fet un tracte amb un militar retirat de Kíev per comprar material radioactiu a Ucraïna.

Altres detencions importants es van efectuar els dies 9 i 11 de setembre. La primera a Glazov, on es van retenir 100 quilos d'urani; i la segona a Berlín, on es van descobrir 850 grams de mineral d'urani procedent de Moscou dins la maleta d'un ciutadà del Zaire.