Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Ignasi Doñate

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Corrupció, frau i suborn (505)
Poder judicial i jutges (405)
Poder legislatiu i lleis (992)
Relació entre política i mitjans de comunicació (107)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
28 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
La justícia espanyola, cap a on va?



Ignasi Doñate

L’any 1995 ha estat marcat per la incidència en la situació general de l'Estat espanyol, un altre cop, dels grans afers judicials: la represa del sumari dels GAL, els casos de corrupció, la suposada tortura i la incerta mort d'etarres, l'ús il·legal dels fons reservats i el narcotràfic. La justícia com a objecte mediàtic? La justícia ha estat l'excusa diària, que ha permès seguir informant d'uns temes destapats prèviament per la premsa o per altres grups de poder. Un cop llançat l'escàndol als diaris, aquest escàndol es perpetua en els fulls impresos mitjançant les inacabables dilacions judicials, que fan que el tema doni per molt i durant molt temps avorreixi el ciutadà per la falta de novetat i de profunditat del tractament de la notícia, cosa que permet al grup de pressió tancar el tema i passar a un altre.

La justícia com a obsessió mediàtica? El que ha estat realment una constant atenció mediàtica no ha estat la justícia, sinó una lluita entre els grups de poder -econòmics i polítics- que s'ha publicat i ha causat unes seqüeles: els afers judicials que impliquen alts càrrecs de l'Estat esdevenen escandalosos de cara a l'opinió pública, que ha de confiar en les institucions, que vol confiar en el sistema. En el marc d'aquesta lluita, l'administració de justícia, el tercer poder, s'ha vist al mig del camp de batalla, com un exèrcit més enfrontat a altres exèrcits, en una guerra que no tenia prevista i en què no hauria volgut entrar, perquè la considerava perduda per endavant.

En aquesta guerra, l'administració de justícia, la defensora de les garanties ciutadanes i de la legalitat del sistema, ha tingut les de perdre, i s'ha vist impotent, amb el sistema jurídic actual, per fer front a aquests inculpats inusuals, que confessen si els cal els seus delictes per escandalosos que siguin i que veuen avalades les seves llibertats amb diners d'origen públic o privat. D'aquesta guerra, el justiciable n'ha tret la impressió que aquesta justícia no és la mateixa que s'aplica al ciutadà del carrer, faltat de l'oportunitat de fer transferències bancàries sense justificació aparent per valor de milers de milions de pessetes, i en banques estrangeres per a més inri. En resum, s'ha refermat la convicció que la justícia no existeix o, si més no, no s'aplica igualment als ciutadans i que, davant el desordre democràtic, a tot s'hi val.

Aquesta ha estat la guerra retransmesa dia a dia per la premsa. Hi ha, però, un altre combat, somort, de cada dia, no tan espectacular però fonamental i, si més no, més important: la lluita de l'administració de justícia per esdevenir un instrument eficaç de protecció dels drets dels ciutadans i de la legalitat. Aquesta lluita no ha deixat de ser el gran camp de treball ordinari de les institucions i dels ciutadans. En aquesta tasca, l'any 1995 ha estat un període positiu. Hem vist aprovades lleis que eren necessàries, com el pa que ha de sadollar la nostra fam de justícia: la legislació que regula l'accés del ciutadà a la justícia, com a dret social i prestacional, ,una justícia gratuïta per a l'encausat encara que molt costosa per al ciutadà; la llei del jurat, un deute institucional pendent que adjudica al ciutadà el dret/deure de participar en l'administració de justícia, fins ara encomanada exclusivament a jutges i tribunals professionals; el nou Codi Penal, un deute històric, que ha vist posada al dia la seva lletra però que ha mantingut el ranci esperit individualista; i l'abolició de la pena de mort del Codi Militar, en el camí d'arribar a prohibir constitucionalment la pena màxima.

Al marge de les importants lleis aprovades, resten pendents els grans temes. La regulació dels drets i obligacions de les col·lectivitats, per exemple. És cert que s'avança, però la justícia encara té com a destinatari el ciutadà. De fa molts anys, però, la iniciativa i la capacitat d'acció no la tenen els ciutadans individuals sinó les societats, els grups econòmics, les associacions o els partits polítics. Encara és cert que societas delinquere nonpotest. Encara és cert que la defensa col·lectiva dels drets nacionals, per exemple, és inexistent i cal reduir-la a una defensa individual de drets individuals. Encara és cert que la seguretat econòmica, social i ambiental és normalment conculcada per insolvències, marginacions i menyspreus a l'entorn de grups i col·lectivitats, amb la indefensió de la ciutadania.

Molt especialment, resta pendent una auditoria global de l'administració de justícia, una auditoria socioeconòmica que permeti un gran debat ciutadà sobre les pèrdues/beneficis de l'actual sistema d'administració de justícia: quin és el cost real d'un plet després de pagar personal, mitjans i estructures? Qui paga aquest preu, les parts interessades o el ciutadà, que no sap res de l'assumpte? Quantes sentències es dicten? Quantes sentències es compleixen? Quants assumptes s'arxiven per la institució de la prescripció (dilatacions indegudes de la mateixa Administració)? Paga la pena les 12.000 ptes./dia que li costa un pres a la col·lectivitat? Quina reinserció s'aconsegueix a canvi? Aquestes i moltes altres preguntes són de plantejament, debat i resolució urgent. L'Estat de benestar està amenaçat fa temps, i la prestació social que fa l'administració de justícia no restarà al marge d'aquesta discussió. Cal posar les bases per a una reestructuració de l'administració de justícia que permeti garantir i millorar la prestació social en un nou marc d'estalvi de recursos socials i d'optimització dels resultats de la justícia.