Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Ovidi Montllor

Salvador Escamilla amb Guillem d'Efak el juliol del 1994

Articles dependents
Ovidi Montllor
Guillem d'Efak
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cultura catalana (416)
Música (203)
Personatges Personatges
Guillem d`Efak (7)
Ovidi Montllor (18)
Entitats Entitats
Nova Cançó (17)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
52 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Dos adéus
La nova cançó
El 1995 va ser l'any de la desaparició de dos dels més insignes representants de la Nova Cançó, un moviment que va néixer als anys seixanta amb un propòsit de resistència política i cultural contra el franquisme i l'oblit de la cançó popular, però que es va consolidar amb els anys com a determinant per a la recuperació de la llengua, la sensibilitat i la poesia i la literatura catalanes.

Dos veterans d'aquest moviment, Ovidi Montllor i Guillem d'Efak, van morir el 1995. Valencià l'un, mallorquí d'origen guineà l'altre, representaven dues maneres diferents d'entendre el fet artístic, però la seva diversitat posava en relleu un fet cabdal: la capacitat que havia demostrat la cançó per aglutinar artistes provinents de totes les terres de parla catalana. D'Efak va ser un dels precursors del moviment, creant i difonent els primers temes, que es van popularitzar arreu, des de Mallorca a Alacant, i prenent Barcelona com a centre irradiador; i Ovidi va ser un artista complet que amb el seu saber fer cantant, actuant, dient i component recordava la figura dels chansonniers francesos -Georges Brassens, Jacques Brel-, inspiradora de la sensibilitat intel·lectual de les primeres dècades de resistència a l'ofegament cultural franquista.

Probablement sense la valentia i la frescor dels poemes musicats d'Efak la Nova Cançó no hauria nascut i, també segurament, sense la serena i ferma dicció d'Ovidi la Nova Cançó no hauria estat capaç de sobreviure dalt d'un escenari només ocupat per un micròfon, un focus, un home i la paraula cantada.