Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
La possibilitat de treballar amb cèl·lules mare obria un ampli ventall d'avantatges terapèutics

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bioètica (17)
Biologia (46)
Genètica, biotecnologia i clonacions (137)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Recerca, i+d, innovació (148)
Personatges Personatges
Bernat Soria (4)
Carles Solano Puerta (2)
Juan Carlos Izpizúa (5)
Marina Geli (59)
Miodrag Stojkovic (2)
Rafael Matesanz (2)
Entitats Entitats
Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica de Barcelona (3)
Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (9)
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (6)
62 lectures d'aquest article
64 impressions d'aquest article
La nova esperança terapèutica
Cèl·lules mare
Les cèl·lules mare són cèl·lules indiferenciades que tenen la potencialitat de convertir-se en qualsevol tipus cel·lular segons els estímuls que rebin. Aquestes cèl·lules es troben en l’embrió, en el cordó umbilical i en algun llinatge cel·lular de l’adult, i el seu ús en investigació presenta uns avantatges obvis a causa de les seves característiques: si es coneixen amb exactitud els senyals que necessiten les cèl·lules per diferenciar-se, es pot generar qualsevol tipus de teixit del cos humà. Així, res no hauria d’impedir fer neurones per curar l’Alzheimer o el Parkinson, cèl·lules de pàncrees per curar la diabetis, regenerar teixit cardíac afectat per infarts, etc. A més, com que el llinatge cel·lular pot provenir del mateix pacient, la teràpia amb cèl·lules mare podria utilitzar-se per al trasplantament d’òrgans, evitant el problema del rebuig.

Semblava clar que les cèl·lules mare estaven cridades a protagonitzar una de les grans revolucions terapèutiques de les primeres dècades del segle XXI, però malgrat el potencial mèdic que s’intuïa, els científics es mostraven el 2004 bastant cautelosos, ja que tot just s’acabava de començar la investigació en aquest camp i consideraven oportú mantenir certes reserves respecte a fins on es podria arribar.

Un dels problemes principals amb què es trobaven els investigadors per poder posar en marxa la recerca amb cèl·lules mare eren els impediments legals, ja que l’ús d’embrions per a la recerca era entès com un atemptat a la vida pels sectors més conservadors de la societat, especialment per l’Església catòlica, que s’havia posicionat reiteradament contra aquest tipus de treballs. La situació no era igual en tots els països, i la marxa de científics per treballar en llocs on es permetia l’experimentació amb cèl·lules mare va obligar a canviar la normativa als països reticents. A l’Estat espanyol, el novembre del 2003 la reforma de la llei de reproducció assistida va donar llum verda a la investigació amb embrions sobrants d’inseminacions artificials, un material genètic que, fins aleshores, no era utilitzat i quedava congelat a les clíniques de fecundació sense que se’n preveiés cap ús. A Catalunya hi havia gairebé 20.000 embrions guardats.

Una de les primeres decisions del nou govern socialista, el 2004, va ser reformar aquesta llei que només permetia l’ús dels embrions ja congelats, i va elaborar un reial decret que regulava el procediment pel qual els progenitors podien cedir a la investigació els embrions sobrants dels seus tractaments de reproducció assistida. El decret també establia que els projectes d’investigació que volguessin ser avalats per la Comissió de Seguiment i Control de la Donació i Utilització de Cèl·lules i Teixits Humans havien de detallar el nombre, la procedència i el centre d’origen dels embrions i els recursos humans i materials de què disposaven, així com les condicions financeres i els terminis marcats.

A part dels canvis legals, el 2004 es van prendre altres tipus de mesures per estimular la recerca amb cèl·lules mare. El 25 de març representants del govern espanyol i de la Generalitat van aprovar un conveni que van firmar la consellera de Sanitat, Marina Geli, i el director del Centre Nacional de Trasplantaments i Medicina Regenerativa, Rafael Matesanz, que preveia la creació del Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona (CIMRB), que pretén ser un dels més importants del món en la investigació en cèl·lules mare. El centre s’ubicarà dins el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) al costat de l’Hospital del Mar, tindrà 2.000 metres quadrats, hi treballaran unes 70 persones i tindrà sis milions d’euros de pressupostos anuals. Es creu que estarà en ple funcionament el 2006 i el dirigirà Juan Carlos Izpisúa Belmonte, que treballa als Estats Units.
El centre aposta per liderar la xarxa d’instituts que coordinarà el Centre Nacional de Trasplantaments i Medicina Regenerativa que depèn del ministeri de Sanitat. Aquesta xarxa estarà formada per bancs de cèl·lules mare i altres centres de recerca en el conjunt de l’Estat espanyol, com el centre a Andalusia dirigit pel científic Bernat Soria, que consistirà en un laboratori a Granada en el qual es conservaran cèl·lules embrionàries i cèl·lules mare provinents d’embrions.

El nou govern socialista va ratificar el conveni signat sota el mandat del PP, i per primer cop al juliol va avançar les xifres de l’aportació governamental al centre que es crearà a Barcelona, que consistirà en 9 milions d’euros fins al 2007 a través de l’Instituto de Salud Carlos III. La mateixa suma haurà d’aportar-la la Generalitat. Una quantitat similar es donarà a la Junta d’Andalusia i la porta queda oberta al País Valencià.

Fora de l’Estat espanyol la recerca en cèl·lules mare feia temps que es portava a terme en alguns països, i al llarg del 2004 equips de científics van presentar resultats d’investigacions molt esperançadors.
Al febrer, un equip de científics sud-coreans de la Universitat Nacional de Seül van aconseguir obtenir per primera vegada cèl·lules mare provinents de 30 embrions clonats. El procés consistia en la transferència del nucli d’una cèl·lula no reproductiva a un òvul sense nucli, aquest òvul donava lloc a un embrió clonat que en fase de blastòcit estava format per cèl·lules mare, i aquestes es podien extreure i se’n podien generar línies cel·lulars que podien convertir-se en qualsevol tipus cel·lular. Aquesta va ser una fita inèdita, que demostrava que l’anomenada clonació terapèutica era viable, malgrat la polèmica que havia suscitat. L’equip de científics sud-coreans, que van publicar el seu estudi a la revista Science, es manifestaven totalment en contra de dirigir les seves investigacions cap a la clonació reproductiva i van prometre que el seu treball seria exclusivament terapèutic.

D’altra banda, l’autoritat britànica de fertilitat humana i embriologia (HFEA) va autoritzar la Universitat de Newcastle a investigar amb cèl·lules mare nous tractaments per a la diabetis, el Parkinson i l’Alzheimer, i va permetre, per tant, que es realitzessin clonacions humanes amb finalitats terapèutiques i no reproductives. Així, el Regne Unit va esdevenir el primer país europeu que autoritzava la clonació d’embrions humans. De fet, aquesta possibilitat havia estat aprovada ja el 2001, però fins a l’any passat no s’havia autoritzat cap projecte concret. El cap del projecte de la Universitat de Newcastle, Miodrag Stojkovic, destacava que la finalitat del seu equip “no és crear humans, sinó salvar vides”.

A finals d’any un equip d’investigadors de l’Hospital General de l’Hospitalet dirigit pel doctor Carles Solana Puerta va anunciar que havia finalitzat amb èxit la primera fase d’experimentació de l’ús de cèl·lules mare del moll de l’os d’un pacient per curar-li fractures greus, bàsicament les anomenades pseudoartrosis. Aquest mètode s’experimentava per primera vegada de l’Estat i la seva posada en marxa evitaria haver d’extreure empelt ossi de la pelvis del pacient, com es feia fins llavors. Fins a aquell moment s’havia provat amb sis pacients, quatre dels quals s’havien curat amb èxit. Si l’estudi acabés amb bons resultats, aquest mètode podria servir per regenerar algun altre tipus de teixit.