Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Xavier Trias

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Demografia, població (95)
sanitat i salut pública (251)
Entitats Entitats
Conselleria de Sanitat (22)
Seguretat Social (66)
Servei Català de la Salut (5)
Xarxa Hospitalària d`Utilització Pública (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
33 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
La política sanitària del Govern de la Generalitat de Catalunya



Xavier Trias
Conseller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya

A Catalunya, determinats indicadors, com l'esperança de vida, les causes de mortalitat i de morbiditat, i la freqüentació hospitalària, ens informen que l'estat de salut dels catalans és francament bo. En alguns aspectes millor, fins i tot, que el dels ciutadans d'àmbits geogràfics propers. Tenim, per exemple, una esperança de vida de les més altes del món, una baixa mortalitat infantil i materna i la incidència més baixa de malalties càrdio-vasculars del nostre entorn.

Ens enfrontem ara, però, a nous reptes que marcaran aquest final de segle, com l'envelliment de la població, que farà que l'any 2000 visquin a Catalunya 150.000 persones més grans de 85 anys, amb el consegüent creixement de la despesa sanitària, i la necessitat d'atenció de les persones que pateixen malalties degeneratives, demències senils, sida, etc... Els recursos, però, continuaran essent limitats i això ens obliga a ser especialment rigorosos per millorar-ne la gestió.

Totes les actuacions del departament de Sanitat i Seguretat Social han estat concebudes i realitzades dins una política que vol donar resposta als nous escenaris que previsiblement es produiran. El mateix Pla de Salut de Catalunya, com a instrument de planificació sanitària basat en objectius de salut, parteix d'aquesta premissa. L'esforç que estem esmerçant en els programes de Salut Mental i Vida als Anys, dues de les principals prioritats del departament, pretén donar resposta a aquest repte, incrementant els recursos assistencials sòcio-sanitaris i de salut mental, sobretot pel que fa a centres de dia, hospitals de dia i recursos domiciliaris.

La nostra aposta de futur passa, també, per consolidar un canvi cultural en què l'accessibilitat als serveis sanitaris, el control de la despesa, la descentralització i la creació de les condicions necessàries perquè el conjunt de professionals sigui l'element central del sistema van destinats a aconseguir un increment de la satisfacció del client. El control de la despesa sanitària s'ha de realitzar sense renunciar a la prestació eficaç i eficient d'uns serveis sanitaris de qualitat.

La llei d'ordenació sanitària de Catalunya aposta clarament per una sanitat com a servei públic finançat públicament i basat en l'aprofitament de totes les infraestructures existents. Per tant, ens hem situat clarament en la línia d'una millor gestió separant el finançament de la provisió i establint mecanismes que avaluïn la idoneïtat de la introducció de noves tecnologies.

El departament de Sanitat i Seguretat Social, mitjançant el Servei Català de la Salut, està prioritzant la introducció de mecanismes que han demostrat ser útils en altres sectors empresarials i econòmics. Aquestes directrius no impliquen en absolut la privatització del sistema, sinó que persegueixen gestionar els recursos amb tècniques de l'empresa privada per aconseguir un millor rendiment. Aquesta cultura d'empresa ha d'impregnar el funcionament no només dels hospitals, sinó també dels centres d'atenció primària, en el marc de la qual s'estan desenvolupant diverses experiències de cessió de la gestió a diferents entitats proveïdores i, en especial, a l'actuació dels professionals sanitaris. En aquest sentit, el departament ha prioritzat i seguirà potenciant la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública com a factor de reequilibri territorial i d'accessibilitat dels serveis sanitaris, i continuarà desenvolupant la reforma de l'atenció primària, tot coordinant els dos nivells assistencials.

És evident, en analitzar la sanitat catalana, el paper rellevant dels seus professionals. A Catalunya comptem amb professionals sanitaris d'un alt nivell, molts dels quals col•laboren amb prestigioses institucions científiques i docents dels països més avançats. La projecció de la sanitat catalana i el seu reconeixement, fins i tot a nivell internacional, és el fruit, sens dubte, de la capacitació tècnica i del compromís amb la qualitat assistencial assumit per aquest col•lectiu.

Altrament, som conscients que l'aposta de futur que representa aquest plantejament requereix una aplicació suficientment progressiva per tal que tant els professionals com les estructures sanitàries puguin adaptar-se a la nova organització.

La sanitat pública a Catalunya avança, d'aquesta manera, cap a una direcció coincident, si bé amb característiques i condicionants particulars, amb les apostes i els reptes que tenen plantejats la major part dels països del nostre entorn geopolític. Es tracta, en definitiva, de consolidar l'Estat de benestar i les conquestes socials que li són inherents, replantejant-se les tendències expansives que tradicionalment han caracteritzat les Administracions en la prestació dels serveis públics.